Elisenda Bonet: "El 48h Open House Barcelona és un festival que es pot executar gràcies al voluntariat"
Comparteix
L'edició d'enguany, tot i el context de pandèmia, es va poder celebrar presencialment, amb total seguretat i amb la participació d'uns 700 voluntaris i voluntàries.
El 48h Open House Barcelona és una associació cultural sense ànim de lucre que treballa per difondre el patrimoni arquitectònic de Barcelona. A banda d'oferir productes i serveis culturals relacionats amb l'arquitectura la seva eina principal és el festival d'arquitectura 48h Open House BCN. Un dels pilars d'aquest projecte són els voluntaris i voluntàries que cada any hi participen. Des de l'inici del festival han participat unes 6.000 persones voluntàries.
L'edició d'enguany, tot i el context de pandèmia, es va poder celebrar presencialment, amb total seguretat i amb la participació d'uns 700 voluntaris i voluntàries presents en unes 200 activitats. Parlem amb la directora del festival, l'Elisenda Bonet, sobre la importància dels voluntaris i voluntàries a la celebració del 48h Open House Barcelona.
Com d'important és la figura de la persona voluntària al 48h Open House Barcelona?
Sí, és un festival que es pot executar gràcies a les persones voluntàries que hi participen. Durant l’any som un equip de quatre persones, que s'amplia fins a les quinze dos o tres mesos abans de l'inici del festival. I durant el mes anterior a l'inici del festival es fa la crida de voluntariat per ajudar a l’obertura, gestionar l’accés als espais i explicar els edificis al públic.
Quin és el perfil de les persones voluntàries?
Hi ha diferents col·lectius, és molt divers el voluntariat que tenim. El voluntari més jove té uns disset anys, i el més gran uns setanta-cinc anys. Hi ha ciutadans que s'hi apunten i són molt fidels a la cita i cada any renoven l'experiència. Aquests voluntaris, la majoria repeteixen.
D'altra banda, Un gruix important són els estudiants. Tenim conveni amb diverses universitats per fer tasques de preparació abans i del festival, i d'execució durant: l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV); Història de la UB; la Salle; la UIC, el fed, universitat de turisme.
Es fa una formació abans de l'inici del festival?
Se’ls hi prepara uns dossiers amb les seves tasques. Normalment fem una trobada d'una hora i mitja al Caixa Fòrum on es posa èmfasi en els diferents rols que existeixen i els principals conflictes que es poden trobar, i es duu a terme el repartiment del material necessari. No obstant això, pel context de pandèmia, enguany hem enregistrat un vídeo amb aquestes recomanacions
Quins són aquests rols?
Hi ha el voluntari d’accés, que és el de benvinguda, que explica quins són els condicionants de l’edifici, quant dura la visita, quant temps hi ha d’espera per accedir i gestiona la cua. Despès hi ha el voluntari guia, que és qui explica les característiques o història de l'edifici en qüestió. A vegades, el que fan els voluntaris i voluntàries és intercanviar-se els papers un cop estan allà I el que no esperava fer de guia s’anima a fer-ho, i el que fa de guia es posa a gestionar l’accés per descansar una estona.
També hi ha voluntaris que s’apunten en grup. S’han conegut al festival fent de voluntaris i queden d’un any a l’altre, com una cita per retrobar-se.
Com ha estat l'edició d'enguany?
Vam preparar dos festivals, un presencial i un altre virtual per si al final hi havia un confinament total que impedís la seva celebració. Finalment s'ha pogut realitzar físicament. No obstant això, la part virtual la teníem preparada. Hem realitzat més de setanta podcasts i vídeos, que els hem agrupat en aquesta programació en línia i que està a disposició de la ciutadania durant tot l'any. També vam fer itineraris urbans lliures que es proposaven per escoltar-los fent l'itinerari pel carrer, però també des de casa.
És un complement molt enriquidor i alhora ha estat democràtic. Els discursos que s’han ofert són d'arquitectes, associacions de veïns, gestors de l’edifici, voluntaris i voluntàries, etc. i cadascú li ha donat un enfocament des del seu propi punt de vista.
Quina és la resposta que rebeu de les persones voluntàries?
Normalment són respostes molt positives i molt enriquidores. Aquest any no hem pogut fer la festa de voluntaris que fem cada any, una trobada que es fa el diumenge a la nit, després del festival, on els voluntaris es poden reunir, i intercanviar experiències. És molt maco perquè en aquell moment ho tenen molt fresc. Aquesta és la part que enguany ens ha faltat. Cal destacar la feina de les persones voluntàries. A vegades costa, més o menys, però els voluntaris i voluntàries són gent molt ferma i molt entregada.
Afegeix un nou comentari