Continua la campanya 'Obre la porta al lloguer social' per captar pisos per a col·lectius en risc d'exclusió

Un dels grans problemes amb els quals ha de lidiar la societat en l’actualitat és la constant pressió econòmica a la qual es veuen sotmeses moltes famílies, que en no poder pagar les quotes mensuals del lloguer o el préstec hipotecari del seu pis, es veuen irremeiablement arrossegades a un procés de desallotjament.

La situació econòmica del país, especialment amb la pandèmia mundial de la Covid-19, ha tensat la corda i ha provocat que moltes fundacions i entitats posin en marxa diferents programes i campanyes per donar un cop de mà a les famílies més necessitades.

La Fundació SER.GI, de Girona, és una d’aquestes fundacions. Nascuda a finals dels anys setanta, no va ser fins a principis del nou mil·lenni que van posar en marxa una àrea d’habitatge destinada als col·lectius amb risc d’exclusió. Des d’aleshores, la fundació ha estat treballant constantment per millorar les condicions de vida de moltes famílies de Girona i comarques de la província.

Pisos lliures per famílies necessitades

El passat 6 d’octubre, la fundació posava en marxa la campanya 'Obre la porta al lloguer social', buscant conscienciar a tots aquells que disposessin d’un habitatge lliure (com ara un pis de segona residència) per tal que el posessin a disposició de persones o famílies que necessitessin una llar.

"Amb la fundació portem ja gairebé vint anys treballant en temes de l’accés al dret de tenir un habitatge", explica Lluís Puigdemont, president de la fundació, “i ben aviat vam comprovar que una de les qüestions més importants era la creació de borses d’habitatge. En els últims anys, però, hem anat veient que hi ha una gran dificultat a l’hora d’incorporar més habitatges en la borsa, i per això vam decidir posar en marxa aquesta campanya”.

La pandèmia de la Covid-19 ha estat un motiu més per tirar endavant amb la campanya, tal com ens comenta Puigdemont. "Ja ho teníem al cap des de feia un temps, perquè el degoteig d'entrada de pisos s'havia anat frenant, i la pandèmia va ser l'empenta definitiva per convèncer-nos que ho havíem de fer ja".

Els objectius de la campanya són principalment dos: per un costat, sensibilitzar i posar damunt la taula el fet que calen més habitatges destinats a lloguer social, i d’altra banda, aprofitar pisos com els d’universitats o turístics, que no estan ocupats i als que s’hi pugui donar viabilitat.

Segons Puigdemont, “calen més habitatges de lloguer social per poder donar resposta a totes les demandes i necessitats de persones i famílies que estan treballant, que tenen uns ingressos, però que no poden fer front a la despesa habitual del lloguer o dels subministres, de l’alimentació, etc.”.

Que estiguin preparats per entrar-hi a viure

I quins criteris segueixen a la fundació per valorar si un pis és o no adequat per oferir-lo com a lloguer social? “Nosaltres busquem pisos en els quals no s’hagi de fer cap mena de reforma estructural”, explica Puigdemont, “que tinguin calefacció, llum, aigua i instal·lacions que siguin correctes i s’hi pugui entrar a viure fàcilment. No hi ha cap problema si es necessita fer una petita renovació, com ara pintar alguna paret o fer alguna reparació de lampisteria”.

Hi ha una altra opció que temps enrere la fundació també va posar en marxa, el que ells anomenen “masoveria urbana”, que el que pretén és aconseguir un intercanvi profitós: es busquen habitatges en els quals s'hagin de fer reparacions, com ara actualitzar la cuina, i des de la mateixa fundació es porta gent que arreglin els desperfectes, sense necessitat que el propietari se’n preocupi.

“El que fem nosaltres és agafar l’habitatge” explica Puigdemont, “i en comptes de posar-lo a un preu de mercat, el posem una mica més baix a canvi de fer les millores en el pis, de tal manera que el propietari tindrà algú que està pagant mensualment una quantitat de diners i al mateix temps l’està millorant”.

Ambaixadors de pes

Per donar impuls a la campanya, que va començar amb una primera fase a través de mitjans com ara les xarxes socials o el 'mailing', la fundació es va posar en contacte amb Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta de Girona i Salt.

Sunyer va exercir com a ambaixador de la campanya, apareixent al vídeo de la promoció que es va difondre a través de xarxes i TvGirona, però no ha estat l’únic: en la segona fase que s’ha iniciat recentment, la fundació ha comptat amb la col·laboració d’escriptores com Maria Mercè Roca o actors com Jordi Planas i Martí Peraferrer per seguir incentivant als propietaris d’habitatges buits.

Objectiu aconseguit?

Tot i que encara és aviat per valorar el resultat de la campanya, Puigdemont assegura que estan contents amb el que s’ha aconseguit fins ara. “La campanya encara no ha acabat i segurament seguirà fins finals d’any i principis del 2021, però hem tingut una quinzena de persones interessades (tot i que no totes són per oferir habitatge, sinó també per demanar-ne), de les quals n’hi ha sis amb les que ja hem tingut contacte per veure els pisos. No ens havíem marcat cap objectiu i, sincerament, no ens esperàvem aquesta resposta tan positiva.”

Cal, però, seguir conscienciant a la gent que tingui un habitatge que no utilitza a poder-lo destinar com a lloguer social. “Aquell habitatge buit, a mesura que passi el temps, si no s’hi està vivint, s’anirà degradant”, afirma Puigdemont, “i amb la proposta que nosaltres presentem es pot treure una rendibilitat social, complint a més la funció de poder-hi allotjar una família. A Europa tenen percentatges molt més elevats de pisos pel lloguer social que nosaltres, i cal prendre’n exemple.”