Esport i voluntariat, un binomi perfecte per a la inclusió social

Històricament, l’esport ha suposat una font de beneficis inesgotable per als humans. És conegut que l’activitat física permet millorar el funcionament de l’organisme, augmenta l’esperança i la qualitat de vida, prevé malalties, ajuda a dormir i, a la vegada, es presenta com una activitat d’esbarjo i de relacions socials.

Però, per si no fos suficient, l’esport té també un vessant inclusiu. A Catalunya, són moltes les entitats que l’utilitzen per treballar l’envelliment actiu de la gent gran, per millorar la salut mental o en la inclusió social dels col·lectius més vulnerables, entre d’altres. Igualem Associació n’és un bon exemple.

Igualem Associació aposta per l’esport inclusiu

L’entitat promou i organitza accions per a la inclusió social i pedagògica d’infants i joves i un dels seus programes utilitza l’esport com a eina de treball. La Maribel Cano, coordinadora del projecte, ens explica que “el programa consta de dues parts, en la primera es duen a terme unes sessions d'iniciació a l'esport, utilitzant material per a treballar la coordinació, l'equilibri i sobretot, la motivació cap a diferents tipus de disciplines esportives”.

Quan els monitors consideren que el nen o nena està preparat, s'inicia la segona part del programa que consisteix a realitzar entrenaments en diferents clubs, públics i privats, de diverses disciplines esportives. Segons la Maribel, “en aquests entrenaments comparteixen espai i entrenador amb persones sense diversitat funcional i permet poder treballar la inclusió”.

El jovent que forma part del programa compta en tot moment amb la figura d’un acompanyant voluntari que “l’ajuda i controla que l’esportista segueixi la dinàmica del grup i que esdevé essencial per poder dur a terme l’activitat”.

El programa, que està adreçat a infants i joves d’entre 5 i 25 anys amb diversitat funcional, compta, doncs, amb dos tipus d’activitats, les realitzades pels monitors esportistes de l’entitat, en espais públics o privats i les que es duen a terme en els diferents clubs, on són els entrenadors propis de cada club els que imparteixen els seus entrenaments, sempre auxiliats per l’acompanyant voluntari de l’entitat.

L’esport, una font de beneficis per a les persones amb diversitat funcional

Segons la coordinadora d’Igualem Associació, “l’esport es converteix en un espai perfecte per a treballar la inclusió de persones amb diversitat funcional, perquè permet compartir experiències en un entorn favorable” a la vegada que “ajuda en la rehabilitació, augmenta l’autoestima personal, ajuda a la seva integració social i estimula el seu interès per la superació personal”.

Així mateix, aquest tipus de programes ofereixen la possibilitat d’establir llaços amb altres persones i que una part de la societat que desconeix aquesta realitat pugui experimentar la capacitat de superació que tenen les persones amb diversitat funcional.

En aquest sentit, la Maribel assegura que “quan al jovent sense discapacitat se'ls dóna l'oportunitat de practicar esport al costat de persones amb diversitat funcional, la seva actitud cap a la inclusió es torna més positiva”.

Moments que et canvien la vida

La Mireia Ramón és voluntària del programa d’esport inclusiu d’Igualem Associació. Un dia, mentre practicava el seu esport, l'atletisme, va veure com arribaven un grup de joves a les pistes acompanyats de dos monitors.

Aquell moment va significar un abans i un després per a la Mireia: “Al principi, a tots els que entrenaven els va cridar l'atenció, normalment en els entrenaments regna un silenci moderat, en aquell moment es va acabar, les seves formes, els seus moviments, la seva simpatia, el seu esforç en absolutament tot el que fan em va deixar perplexa, són genials. Em vaig enamorar de tots ells i volia compartir alguna cosa més. Vaig parlar amb la responsable d´Igualem, la Maribel, i aquí estic”.

La Mireia fa de voluntària i s’encarrega de recollir els esportistes a la seu de l’Associació i acompanyar-los fins a les instal·lacions esportives. Allí segueixen la rutina que l'entrenador els indica, i ella s’encarrega de guiar-los i ajudar-los en aquells exercicis que no entenen o no poden fer per si sols.

La Mireia assegura que “només treballant amb ells es pot explicar com arriben a influir en la teva vida, la seva manera de ser, la seva simpatia, la seva despreocupació pels problemes que per a nosaltres són insuperables, el seu esforç constant, haig de dir que m'han enriquit com a persona”.

En els dos anys que porta com a voluntària, la Mireia ha viscut infinitat d’experiències i anècdotes, però, així i tot, assegura que no deixa d’aprendre i sorprendre’s cada dia: “quan acabem l'entrenament ja estic desitjant que arribi el pròxim. Estic enganxada a l'esport inclusiu”.