El gran incendi al camp de Cox’s Bazar agreuja el drama de la comunitat Rohingya

Nou cop per a la comunitat Rohingya. El gran incendi que va arrasar bona part del camp de Cox’s Bazar, a Bangladesh, el passat dilluns és una més de les calamitats que està patint la minoria musulmana d’origen birmà, que des de fa dècades pateix la repressió i persecució violenta per part de l’exèrcit de Birmània, que es va aguditzar el 2017 i ha estat qualificat per l’ONU de genocidi.

Ara, a tot plegat s’hi suma la destrucció causada per l’incendi, de gran envergadura, que ha devastat els camps de Cox’s Bazar, al sud-est de Bangladesh, on hi malviuen prop d’un milió de persones refugiades d’aquesta minoria birmana. El foc ha provocat almenys 15 víctimes mortals, més de mig miler de persones ferides, uns 400 desapareguts, segons ha informat la portaveu de l’oficina de l'ACNUR al país, Louise Donovan.

Els serveis d’emergència, les organitzacions presents a la zona han treballat a contrarellotge per cercar supervivents entre la runa que ha deixat l’incendi, el més important, però no l’únic, que ha afectat la zona en els darrers temps. 

“S’han produït altres incendis en el passat, però aquest ha estat especialment gran i ha afectat fins a quatre camps, un d’ells ha quedat completament destruït i els altres estan greument afectats”, explica la Francesca Petriliggieri, responsable del seguiment de Bangladesh a Càritas Espanyola, que parla d’unes 18.000 llars devastades i unes 90.000 persones directament afectades. 

Metges Sense Fronteres, per la seva part, ha explicat que l’incendi ha devastat per complet una de les clíniques que l’ONG tenia a Cox’s Bazar. Tots els pacients i el personal va poder ser evacuat abans que les flames calcinessin el centre. 

Camps en condicions molt precàries

Fins al moment, es desconeixen les causes directes del foc, que ha arrasat amb llars, centres de salut, punts de distribució i altres instal·lacions fonamentals per a la vida al campament. No obstant això, és probable que l’incendi es pugui atribuir a les condicions dels propis camps.

“Tots els materials de què estan construïts els allotjaments són altament inflamables i també hi ha moltes cuines de gas que fàcilment poden haver derivat en un incendi, no és el primer cop que passa, però és cert que aquest foc s’ha estès d’una manera molt ràpida i massiva, més que cap altre”, assenyala Petriliggieri.

La responsable del seguiment a Bangladesh de Càritas va estar al camp de Cox’s Bazar el 2020, poc abans de la pandèmia, i coneix l’estat d’aquests camps. “Són indrets molt congestionats, amb molta gent vivint en molt poc espai”, assegura, alhora que destaca que els allotjaments en què habiten tenen molta tendència a deteriorar-se, necessiten molt de manteniment i es veuen molt afectats quan hi ha fenòmens climàtics extrems, com els monsons.

A banda, afegeix, les condicions de les carreteres i els camins que comuniquen els camps, tant a dins com cap a fora, també estan molt deteriorats. “La vida allà és molt difícil”, sentencia Petriliggieri.

Igualment, les condicions en què viuen les persones refugiades són extremadament precàries, malgrat que s’han fet alguns avenços en els darrers temps, sobretot pel que fa a les instal·lacions d’aigua i sanejament. “Tot i les millores, queda molt per fer perquè la vida és realment incòmode per als refugiats, hi ha allotjaments que queden molt allunyats d’aquests subministraments bàsics i hi ha poquíssims espais comunitaris i recreatius per fer-hi activitats”, alerta la responsable de Càritas. 

Per no parlar de l’aïllament que pateixen les persones que hi viuen, que legalment no poden sortir d’aquests camps, ni per treballar ni per a res. I aquest proper mes d’agost es compliran quatre anys des que els rohingyes estan en aquests camps, en condicions tan precàries.

Més complicada encara és la situació que viuen les dones i nenes. Petriliggieri recorda que diversos informes recents han fet palès que hi ha situacions de violència, intrafamiliar i amb motiu de gènere, dins dels camps. “No són espais segurs per a les dones, les nenes i els infants en general, i és greu tenint en compte que prop del 50% de la població que hi ha als camps són menors, pot ser un lloc realment perillós per a ells”, explica.

A això se suma el fet religiós, les pràctiques tradicionals islàmiques en alguns casos molt rigoroses que mantenen les dones recloses a l’interior dels allotjaments, les fa molt dependents de la figura masculina i incrementa la seva vulnerabilitat. 

Tanmateix, els camps de persones refugiades rohingyes de Bangladesh també han patit l’embat de la Covid. Tot i que la situació sanitària no és d’una gravetat extrema, les últimes dades de fa prop d’un mes parlen d’uns 400 contagiats a l’interior dels camps i un balanç de poc més d’una desena de víctimes mortals.

La Francesca Petriliggieri apunta que s’han habilitat centres de quarantena i s’han difós molt les mesures de prevenció i higiene per contenir els contagis. “El que ha passat és que l’impacte de la Covid ha fet disminuir en gran manera el personal humanitari dins dels camps i les activitats comunitàries han quedat molt limitades, afectant molt negativament la vida allà i afegint, si cap, més vulnerabilitat”, exposa.

Sense solucions a curt termini

Malgrat aquesta situació d’extrema precarietat, no es preveu una solució a curt termini per als Rohingyes que malviuen als camps. Tornar a Birmània no és una opció per a ells, i molt menys després del cop d’Estat dels militars de l’1 de febrer que ha sumit el país en el caos. “El que ha passat a Birmània afegeix temor i preocupació als rohingyes, que ara veuen encara més improbable poder tornar a casa”. 

Bangladesh també viu amb incertesa la situació a Birmània, atès que tem que una nova onada de persones refugiades que arribi al país. El govern bengalí està intentant reubicar part dels rohingyes que hi ha als camps -uns 100.000- a l’illa remota de Bhasan Char, però hi ha molts dubtes que aquest sigui un lloc adequat per a ells. Petriliggieri també apunta que una altra solució que es planteja per descongestionar els camps és el trasllat a tercers països, una solució “provisional i que només serviria per a grups petits”.

Nacions Unides ja ha anunciat que destinarà uns 12 milions d’euros als camps de persones refugiades rohingyes de Bangladesh per pal·liar les necessitats de les 900.000 persones que hi viuen. L’ACNUR, Intermón-Oxfam i altres organitzacions com la Creu Roja i World Vision, entre altres, també han mobilitzat ajuda humanitària per donar resposta a les calamitats que ha provocat l’incendi del passat dilluns.