Arnau Vilardell: "Hem de hackejar el model actual de comerç. Aquest és l'objectiu de la Som Hackathon"

Un cap de setmana perquè els joves crein un projecte tecnològic que fomenti l'economia social i solidària. És la Som Hackathon, organitzada per l'Ajuntament de Mataró, el TecnoCampus i Som Mobilitat, que tornarà a aplegar estudiants amb ganes d'assumir el repte de la digitalització del consum local i responsable del 16 al 18 d'abril, però aquest cop de forma virtual. En parlem amb Arnau Vilardell, que forma part de l’equip de coordinació en representació de Som Mobilitat.

La Som Hackathon arriba a la cinquena edició. Quina evolució ha viscut?

Vam començar centrats en el tema de la mobilitat i l'hem anat obrint a altres àmbits en què es pot plantejar la tecnologia com l'espai públic o el consum. Això enriqueix la Som Hackathon amb interlocutors i reptes més oberts. Ens hem mantinguts al voltant de 80 participants i aquest any, que no estem limitats per l'espai físic, veurem la capacitat que tenim d'arribar a més gent.

Com es passa un esdeveniment participatiu amb joves a la virtualitat?

Ens hem acostumat al format 'online' al llarg d’aquest any. A nivell organitzatiu és un repte però entre les plataformes de missatgeria i les de videoconferències per sales es fomenta fins i tot un millor acompanyament dels grups. Esperem que tingui bona rebuda.

Quines eines fareu servir per treballar en equip i desenvolupar codi?

Els incentivem a treballar amb programari obert. A partir d’aquí cada grup fa i desfa segons els seus coneixements. El Tecnocampus i els instituts hem anat fent un camí conjunt en aquest sentit. La Som Hackathon ha sigut una excusa per parlar més d’aquests llenguatges dins d’aquestes institucions.

Quina rebuda té entre els i les joves?

És una experiència educativa i formativa engrescadora. No és una hackathon pensada per deixar-los allà, pressionar-los, i que al cap de 36 hores treguin uns resultats. Es construeix a través dels grups i hi ha mentors que els acompanyen, els orienten i els hi donen consells amb una lògica educativa d’acompanyament, treball en equip i col·laboració entre el propis grups. El projecte educatiu impregna la Som Hackathon. Ho hem posat en valor. Funciona per a alguns estudiants d'informàtica i màrqueting com un aparador professional perquè hi ha empreses que, a més, veuen que treballen amb criteris comunitaris. Molts repeteixen i això és bon senyal. També compleixen les expectatives d’oci.

Quina quota de participació femenina hi ha?

La participació femenina és baixa. Es mou per sota el 20%. Als cicles i graus tecnològics hi predominen els nois. Des del Tecnocampus s'estan impulsant programes per incrementar el pes de les noies dins de les carreres tècniques. A nivell de posicionament, pensem que la Som Hackathon –els reptes que plantegem, les dimensions del repte (social, col·laboratiu, cooperatiu, obert) i la metodologia emprada d'acompanyament als participants– incorpora la visió feminista. No és un espai per competir sino per debatre, compartir i buscar solucions properes i quotidianes a problemes quotidians en base a la col·laboració, el treball en equip i la integració de diferents perfils d'alumnes.

Detecteu més sensibilització amb l’economia social i solidària en les noves generacions?

La Som Hackathon neix amb la pota de cooperativisme i economia social i solidària. Hi ha un interès general, però els joves aporten el seu punt de vista. A la Hackathon de l'espai públic, de deu propostes, sis eren projectes d'oci, dos de neteja i dos de violència de gènere. Nosaltres els presentem el repte, els expliquem visions, aportem documentació i ells trien. Ens expliquen les seves visions. Generacionalment, què els impacta? Això és interessant.

Què els pot impactar sobre el consum local i responsable?

Veiem que tenen consciència de la importància del comerç local, el valoren molt positivament. També veuen que el consum té un impacte. Però entre el que creuen que és bo i el que fan hi ha un abisme. Ho reconeixen ells mateixos. Son totalment digitals i hem de veure com s’incoporen els valors en aquestes generacions.

Per què aquest tema?

El tema surt d’una taula de treball entre l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus. El consum té un impacte molt clar en el nostre dia a dia i el repte s'ha fet molt evident amb el coronavirus. A Mataró el centre i el Mataró Parc es van buidant de botigues. Cada vegada veus més furgonetes de transport. És un tema que preocupa, i preocupa més ara perquè el canvi ha vingut per quedar-se i té una afectació clara en el comerç local. També hi ha punts positius com que els comerços mes resilients durant la pandèmia són els de proximitat.

Com pot ajudar la tecnologia?

Això és el que els demanem a ells. El repte té moltes dimensions i es pot arribar a concretar de moltes maneres. Veurem com li donen la volta i què prioritzen. Nosaltres, des de la nostra generació, pensem en projectes de comercialització de plataformes de comerç local, digitalització dels propis comerços, fins i tot per fer comandes, gestionar productes o oferir serveis, temes com la traçabilitat dels productes per veure el seu impacte...

En alguns casos d'empreses multinacionals, la digitalització ha intensificat la precarietat dels treballadors i ha augmentat l’impacte en el medioambient. Com ens enfrontem a això?

No tinc clar les passes que s’han de fer, però està clar que el comerç de botigueta amb un excel o una llibreta està condemnat a no ser-hi. L’hem d’ajudar a que es digitalitzi, des de la gestió i la comercialització a la visualització, que estigui present en l’àmbit digital. Es pot fer de moltes maneres. Es pot utilitzar per treballar els stocks i no tenir tota la botiga dins de la botiga. Aquests elements s'han d'explorar. El valor l'aportaran amb la presencialitat, però darrera hi ha d'haver processos de digitalització. Creiem que passa per aquí. També ens podem equivocar. L'altra manera seria tancar el comerç internacional i llavors el comerç de proximitat ja estaria salvat (riu).

Hem de hackejar el codi del comerç?

El model actual ens està portant a la desaparició del comerç local i de proximitat. L’hem de hackejar d’alguna manera i plantejar alternatives. I aquest és l’objectiu de la Som Hackathon, amb totes les limitacions. Tindrem idees que poden anar més enllà, però no som els organitzadors ni els alumnes els que hi hem de pensar. És la societat.