El debat sobre el reconeixement legal del gènere

El 31 de març es va celebrar arreu del món el dia internacional de la visibilitat Trans. Molts són els atacs que reben les persones trans a les xarxes o al carrer. Actualment, la política ha centrat el debat de la identitat i expressió de gènere però no està sent un debat pacífic. A l’estat espanyol el debat sobre la llei trans es troba en un moment difícil mentre que a nivell internacional, també és ben viu.

En aquest sentit, ILGA Europa ha fet incidència en la necessitat d’aprovar una llei integral trans que blindi els drets i ha manifestat que “les persones són una part vital de la societat i han de ser vistes i valorades. Hem d'escoltar a les persones trans per comprendre el dany real que infligeix el discurs actual. La vida d'una persona no és, i mai hauria de ser, un tema de debat”.

El debat sobre el reconeixement legal del gènere és polaritzat i els drets són sobre la taula. Fa un any es va aprovar l'abolició del reconeixement legal de gènere a Hongria, en el marc d’una llei omnibús que ho recollia en l’article 33. La llei obliga les persones trans i intersexuals a utilitzar documents que no reflecteixin la seva identitat de gènere i/o expressió. El passat 12 de març el Tribunal constitucional hongarès va anul·lar l’article.

ILGA World va presentar l’octubre de 2020 una guia pràctica per a defensores i defensors dels Drets Humans d’incidència sobre la identitat i expressió de gènere. En la mateixa es destaquen els reptes pendents de les diferents institucions i, si bé es reconeix el treball de Nacions Unides al respecte, apunten que encara queda molt per resoldre.

Ja en l’informe de 2019 es va recollir un total de “111 referències trans-inclusives entre els 9 Òrgans de Tractats de Nacions Unides, el que sumaria un total de 81% de les referències relatives a OSIEGCS. Encara que això està una mica per sota del rècord més alt aconseguit pels Comitès el 2014, amb un total del 89%, sí que representa un augment en comparació a l’any anterior. El 2018 únicament el 75% de les referències van ser trans-inclusives. No obstant això, només 18 de les referències relatives a la temàtica trans aborden, de manera directa, els reptes que les poblacions trans van afrontar en el 2019”. 

Al Regne Unit, Good Law Project, va portar la defensa del Fons de defensa legal per a vides transgènere. Va portar a judici a Tavistock i Portman NHS Foundation Trust, una aliança britànica especialitzada en salut mental, pel consentiment de bloquejadors puberals.

Un metge especialista va voler prescriure els bloquejadors, amb el consentiment parental i la demanda del menor que va ser portada davant el Tribunal Superior. La decisió, coneguda com a cas Bell, va ser prohibir la prescripció. The Good Law Project no va trobar cap precedent en la legislació anglesa que donés suport a aquesta prohibició i va exigir la revocació.

Finalment es va aconseguir, el passat mes de març, una sentència revocatòria, a partir de la qual un menor trans es beneficiarà dels bloquejadors puberals i els progenitors tenen el dret a consentir en nom seu. Així, seria clarament il·legal continuar evitant que nous pacients rebessin bloquejadors de la pubertat. Sobre els menors, precisament, hi ha un dels grans desacords per tirar endavant una legislació per a les persones trans en alguns estats europeus. Aquest cas pot ser una aportació important a la jurisprudència.