L'alumnat d'origen migrant mentorat redueix el temps a l'aula d'acollida

Les persones migrades i refugiades que tenen un acompanyament en el seu procés d'arribada i d'integració a Catalunya tenen més facilitats per sentir-s'hi còmodes, una millor salut mental i emocional, i també millor rendiment escolar. Així ho conclou l’estudi ‘APPlying Mentoring’, dut a terme per investigadors de cinc universitats de l'Estat espanyol i que analitza l'eficàcia de la mentoria social.

La mentoria social és precisament aquest acompanyament. Es tracta d'una eina d'intervenció social que promou que persones voluntàries donin suport a altres persones que es troben en situació de vulnerabilitat. La intervenció és supervisada per una persona professional i la recerca conclou que els projectes de mentoria analitzats “afavoreixen la inclusió social de les persones migrades i refugiades”.

La investigació mostra, per exemple, que en el cas d'adolescents migrats es veu que tenen millor rendiment escolar si estan mentorats. Alguns aspectes en què es concreta la millora és que l'aprenentatge de la llengua és dues vegades millor quan compten amb el suport d'una persona mentora i que redueixen a la meitat el temps d'estada a les aules d'acollida. El professorat també explica que participen fins a tres vegades més activament a les classes, perquè tenen més seguretat i confiança.

Totes les edats

L'estudi, fet amb el suport de la Fundació “la Caixa” i amb la col·laboració de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, analitza la mentoria en adolescents d'origen migrant, jovent no acompanyat i persones adultes sol·licitants d'asil. Els projectes treballats són ‘Rossinyol’, ‘enTàndem’, ‘Referents’ i el ‘Programa Català de Refugi’.

Des de ‘Referents’, segons l'estudi, s'aconsegueix que jovent no acompanyat, un col·lectiu que acostuma a estar en una situació d'alta vulnerabilitat, millori en salut mental, autoestima i resiliència gràcies al suport d'una persona mentora. També des de l'entitat Punt de Referència es fa un intens acompanyament socioeducatiu. Pel que fa al col·lectiu de persones adultes sol·licitants d'asil, l'estudi prova que la mentoria social afavoreix sobretot el seu benestar socioemocional.

Contra els prejudicis racistes

El director de la recerca ‘APPlying Mentoring’ i investigador a la Universitat de Girona (UdG), Òscar Prieto, subratlla que l'augment i la consolidació dels processos de mentoria s'ha d'interpretar com “una societat disposada a donar suport i a acollir les persones d’origen immigrant”. I hi afegeix que “es contraresten els prejudicis racistes”.

A més de la UdG, en l'equip de recerca hi han participat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat del País Basc, la Universitat Pública de Navarra i la Universitat de Massachusetts (UMass Boston).

Prieto també adverteix de la necessitat que els processos de mentoria siguin de qualitat: “Si no es fa bé, no només pot no causar beneficis, sinó que fins i tot pot ser perjudicial per al desenvolupament del jovent". Les persones mentores, entre d'altres condicions, han de tenir empatia, saber donar suport sense caure en el paternalisme i, evidentment, estar obertes a altres realitats culturals.

Mahmoud Assy és un jove beneficiari del ‘Programa Català de Refugi’: “El més destacable és que sents que et fan una acollida amb estima i això et permet sentir-te part del grup i de la societat d'acollida”.

Assy té clar que la mentoria és un benefici en dues direccions, perquè qui arriba també comparteix la seva cultura amb les persones mentores. Així, Fina Duran i la seva família el van acompanyar a conèixer la societat i la cultura catalana i a fer créixer el seu projecte cultural. “Amb la pandèmia tot s'ha complicat, però nosaltres també hem après moltes coses d'ell i quan puguem farem el sopar egipci que tenim pendent”, indica Duran.