En aquest moment d’especial incertesa causada per la COVID-19, les entitats i persones que treballem en l’àmbit de la mentoria social ens plantegem com afectarà la crisi a les persones a les que acompanyem amb els nostres programes, així com a la situació de vulnerabilitat que ja patien.

Tot i la gran diversitat de persones i col·lectius als quals ens dirigim (menors, adolescents, joves o adults), totes les entitats compartim el fet de treballar en l’àmbit de les vulnerabilitats.

Actualment, la qüestió és on posem el focus quan ens plantegem a quins nous i delicats escenaris s’enfrontaran els mentorats i mentorades dels projectes que gestionem. I quantes persones més podrien beneficiar-se de la mentoria per millorar els nous escenaris de vulnerabilitat i vulneració a què hauran de fer front.

La Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social a Espanya, coneguda per les seves sigles en anglès EAPN-ES, ha publicat un informe sobre les necessitats observades per les entitats socials en relació amb el coronavirus, en què 90 entitats socials d’11 comunitats autònomes exposen com creuen que la COVID-19 afectarà l’entorn de l’acció social amb persones en situació de vulnerabilitat.

Seria interessant fer un anàlisi de tots els col·lectius y persones als quals es dirigeix l’informe, però destacarem tres grans grups que tenen a veure amb persones a qui es dirigeixen majoritàriament els projectes de mentoria social a Espanya: infància en situació de pobresa o vulnerabilitat, nens/es, adolescents migrants i joventut tutelada i/o ex tutelada, així com adults migrants.

L’informe destaca que les persones professionals de les entitats interrogades creuen que la situació de la COVID-19 afectarà a les persones immigrants en un 64,4% de manera molt notable i en un 32,2% de manera notable. És a dir, que les afectarà en el 96,4%. De la mateixa manera, la infància que ja es trobava en situació de vulnerabilitat es veurà molt afectada en un 70%, i parcialment afectada en un 26,7%. És a dir, que es veurà afectada en un 96,7%. Finalment, a les persones ex tutelades, en un 46,4% molt afectades i en un 47,8%, parcialment afectades, fet que ens aporta la dada que es veuran afectades gairebé en un 94,2%. I així successivament amb persones i col·lectius que ja es trobaven en situació de risc.

Aquest informe avança una percepció més que generalitzada de les entitats del tercer sector: que en la seva totalitat, les persones a qui van dirigits els projectes de mentoria es veuran afectades per aquesta situació. És a dir, que es trobaran en situacions de major inestabilitat psicosocial i econòmica.

Els projectes de mentoria poden ser una eina per a oferir recursos de reconeixement en aquestes situacions, així com recursos de resistència i transformació per a les persones a qui van dirigits.

En aquest moment que ens ha tocat surfejar, la gran majoria d’organitzacions hem adaptat propostes i activitats i creat noves iniciatives per donar resposta a aquesta situació a través de la mentoria. Hem plantejat amb les persones mentores i mentorades la possibilitat de celebrar trobades telemàtiques i de seguir construint el vincle tot adaptant-lo a la situació de confinament.

D’aquesta situació n’estem extraient molt bones pràctiques de reconeixement, ajuda mútua, reforç emocional i acompanyament que les persones mentores estan oferint a les mentorades. Son agents de canvi en tant que acompanyen, reforcen i, en alguns casos, amb l’ajuda dels i les professionals de les entitats, detecten situacions de precarietat o vulnerabilitat.

Les professionals hem editat guies específiques per a cada programa per tal que es mantinguin els objectius previstos en les relacions de mentoria, tot acompanyant més exhaustivament les persones voluntàries i a les persones mentorades.

La majoria de programes realitza actualment un seguiment setmanal de totes les parelles de mentoria involucrades en els projectes, tot oferint acompanyament emocional i proposant activitats i ajuda efectiva al voluntariat i a infants i joves.

Les trobades entre parelles, tot i les dificultats que suposa l’accés a Internet i a dispositius mòbils per a molts d’aquests infants i joves, es realitzen pràcticament amb la mateixa assiduïtat de manera telemàtica. Ens estem coordinant amb agents implicats en la vida d’infants, adolescents i joves (escoles, centres de formació, referents socioeducatius, centres comunitaris, serveis socials, etc.) que participen en els programes amb l’objectiu que la mentoria sigui una peça més en l’engranatge de la cohesió social.

En alguns casos, hem coordinat amb escoles, instituts i referents educatius els tràmits per accedir a dispositius portàtils, mòbils o Internet per tal d’afrontar la gran bretxa digital en què es troben els i les mentorades. I, en altres casos, hem ofert directament a infants i joves accés a Internet o dispositius no només per tal de mantenir la mentoria, sinó també, i de manera prioritària, per tal que puguin continuar les formacions que realitzaven. Estem fent especial èmfasi en detectar possibles situacions de precarietat, per tal de poder-les atendre o derivar a serveis especialitzats.

Sense els i les professionals dels programes de mentoria que cuiden, atresoren recomanacions i que guien i construeixen els pilars més importants per tal que les relacions de mentoria puguin desenvolupar-se, les trobades entre les persones mentores i mentorades no podrien seguir. Ara més que mai, necessitem el reconeixement i el recolzament per part de les administracions públiques i altres institucions implicades en els nostres programes.

És per això que ens plantegem en quina mesura podrem seguir acompanyant a aquelles persones que, amb la situació actual, veuran afectades les seves vides; de manera que no és aventurat pensar que necessitaran més ajuda i de més qualitat.

Des de la coordinadora de mentoria social, treballem per la sistematització de les nostres pràctiques, l’elaboració d’un segell de qualitat en mentoria social i la coordinació i la formació continuada dins de les entitats, també per adaptar-nos a nous paradigmes com l’actual.

En moments d’especial incertesa com el que vivim, seguim sumant esforços per a fer possible que la mentoria arribi de la forma més transformadora possible a les persones a les que atenem.