Ferran Dalmau: "La casa Vallmanya ha de ser un espai per recuperar la figura del president Macià"

La casa pairal de Vallmanya, també coneguda com a Cal Macià, va ser propietat de la família del president Francesc Macià i té un valor històric molt important. Actualment, però, la propietat està en perill, ja que es troba en unes condicions de conservació deplorables, amb una part de la teulada enfonsada. 

Des de la iniciativa #SalvemCasaVallmanya (o #SalvemCalMacià) demanen a l’actual govern de l’Ajuntament d’Alcarràs que compri la casa perquè pugui ser rehabilitada i després poder-la museïtzar per recordar la figura del president que va declarar la República Catalana, l’any 1931. De fet, l’anterior govern del consistori ja va arribar a un acord de compra, que l’actual va desfer. El passat 11 d'abril, més de cent persones van participar en un acte a Alcarràs per exigir a l’ajuntament la compra i restauració urgent de la casa.

Hem parlat amb el Ferran Dalmau, portaveu de la iniciativa popular #SalvemCasaVallmanya, sobre la situació actual de la finca.

En quines condicions es troba actualment Cal Macià?

Unes condicions molt deplorables. El problema principal és que els annexos del que és l’antiga zona noble fa temps que han començat a caure. I el que ha passat darrerament és que s’ha obert un gran forat a la coberta i tots sabem que per a les cases velles, quan comença a caure la coberta, és el principi del final. En resum, la casa noble del s. XVIII, on passaven les vacances la família Macià, ha començat a enderrocar-se.

Què demaneu des de la iniciativa #SalvemCalMacià?

Nosaltres interpel·lem a diverses organitzacions. En primer lloc, a l’Ajuntament d’Alcarràs, perquè considerem que és a qui li pertoca donar el primer pas. Quan hem anat a parlar amb la resta d’administracions sempre ens han dit que no poden comprometre diners públics a rehabilitar la casa fins que la propietat no sigui pública. Aleshores ens trobem en aquest impàs en el qual l’equip de govern entrant a l’Ajuntament (l’any 2019), el primer que fa és desfer l’acord de compra que havia assolit l’anterior govern mesos abans. 

Per què es va desfer aquest acord?

Perquè l'actual consistori no l’assumia com a propi i va dir que no el compliria. Nosaltres creiem que l’ajuntament ha de recuperar aquest primer acord, que era un molt bon acord de compra de la casa. També interpel·lem a la resta d’administracions perquè es comprometin públicament a la rehabilitació de la casa i a col·laborar econòmicament en tirar-ho endavant. 

Com va néixer la iniciativa #SalvemCasaVallmanya?

L’any 2017 vam avisar a les institucions sobre la situació de la casa i al cap d’un cert temps vam aconseguir que l’ajuntament d’Alcarràs procedís a fer la compra. Quan el nou govern va desfer l’acord de compra, ens vam reactivar i vam decidir tornar a aparèixer a l’esfera pública i tornar a reivindicar aquest primer acord, o un de nou, però un acord de compra pública de la casa.

Qui hi ha al darrere?

Nosaltres som gent que provenim d’entitats del món de la memòria: el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Coordinadora d’Entitats de Memòria Històrica de Ponent i el Centre de Documentació de l’Esquerra Independentista. També persones soltes a nivell individual.

La decisió actual de l’ajuntament és ferma o existeix la possibilitat que cedeixi?

No ho sabria dir. Ens hem trobat a un ajuntament que a vegades de cara a la galeria explica unes coses, però cap a dins n’explica unes altres. En aquest moment de cara a fora interpel·la a la resta d’administracions perquè facin elles la compra i, al mateix temps, a les reunions, ens diu que no té cap intenció de comprar i que vol que sigui un privat qui compri la casa. 

Quin és el futur que desitgeu per aquesta finca?

Seria idoni que es produís un debat públic sobre què s’ha de fer amb aquesta finca i que el poble d’Alcarràs, i tot el Baix Segrià, en general, pogués decidir quins usos donar-li. Nosaltres entenem que ha de ser un espai per recuperar la figura del president Macià, però considerem també que és un espai que té altres virtuts.

Em podries posar un exemple?

La finca de Vallmanya va ser de les primeres regades amb l’aigua del canal d’Aragó i Catalunya. El mateix Macià es va encarregar que arribés a les terres del Baix Segrià. Si avui es rega en aquestes terres, és gràcies a la seva iniciativa. Va ser la revolució agrícola de la zona. També té una història sobre el règim franquista.

Quina?

És una història molt particular. Com a represàlia del règim franquista, l'Instituto Nacional de Colonización requisa una part de les terres de la família Macià i també de la finca de Montagut i se les reparteixen entre els colons. La figura de Francesc Macià, el regadiu i el paper dels colons ens semblen coses prou interessants perquè la casa sigui museïtzada i explicar-ho. Hi ha pocs espais que reuneixin tantes coses en una.

Actualment es pot accedir a la finca?

Hi ha un camí públic que transita pel mig de la finca. La casa es pot mirar des de fora, però no es pot accedir a l’interior perquè, evidentment, és una propietat privada. De fet, quan vam fer l’última activitat reivindicativa, no teníem el permís del propietari per poder accedir i vam haver de fer la visita a la resta de construccions de Vallmanya.

Què opina el propietari sobre la venda de la casa?

Ell no vol ficar a un comprador privat al mig de la seva finca i per això va arribar a un primer acord l’any 2019. Un molt bon acord de compra per 120.000 euros. El propietari no veu malament recuperar aquest acord amb l’ajuntament, però l’ajuntament actual no vol. El que vol és que hi hagi una operació entre privats per poder desentendre’s i no haver d’assumir la seva pròpia responsabilitat. 

Us han donat suport diversos rostres coneguts.
Fa unes setmanes vam promoure un primer manifest de suport a la iniciativa i va recollir certes adhesions i bastant considerables, com del que va ser vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i l'expresident Quim Torra. També vam rebre tota una sèrie de suports de gent del món de la cultura, historiografia, universitaris, etcètera. Al cap i a la fi és una demanda que, vulgui o no l’actual equip de govern de l’Ajuntament, és àmpliament recolzada per part de tots els sectors socials i fins i tot també dintre de la Vila d’Alcarràs.

Què creus que acabarà passant?

Això és una bola que es va fent gran i el nombre de suports que va reunint la iniciativa es va multiplicant. Com més trigui l’ajuntament a fer l’operació de compra, que són molt conscients que l’hauran d’acabar fent, pitjor per tots. La casa no trigarà molt a desplomar-se del tot.

El consistori creu, equivocadament, que si es produeix l’ensorrament de la casa i en aquell moment no és la seva propietat, ells es deslliuraran que els hi caigui algun ‘pal’ al damunt. Però això no és veritat. Nosaltres a qui acabarem traslladant la responsabilitat d’això, si acaba succeint, serà a l’ajuntament, que és qui ha desfet l’acord de compra.

Quines altres accions teniu preparades?

Anem fent coses. Ara hem promogut una carta que aviat farem arribar a tots els diputats per la circumscripció de Lleida. Més endavant tenim pensat fer-ho amb els diputats provincials, buscant la implicació d’aquestes persones en la defensa de la compra pública de la casa per veure si ens donen suport a la demanda que fem. En els pròxims dies farem públic els noms de qui l’ha recolzat.