Escoles de Segona Oportunitat: una resposta a l'abandonament escolar prematur
Comparteix
Un sistema que combini formació i treball o la inclusió d'itineraris personalitzats, alguns dels mètodes que podrien fer baixar l'alta xifra d'abandonament escolar a l'Estat espanyol, tal com es va destacar a la V Trobada Nacional d'E2O.
Actualment, les xifres d'abandonament escolar prematur a l'Estat espanyol estan al voltant del 16%, la xifra més alta d'Europa, i la qual representa més de 530.000 joves. Les raons que expliquen aquesta situació són múltiples, de la mateixa manera que erradicar aquesta emergència educativa és complex. No obstant això, les Escoles de Segona Oportunitat, on molts d'aquests nois i noies tenen l'ocasió de reprendre els seus estudis després de veure's fora del sistema educatiu, es mostren com una resposta a aquesta problemàtica a diversos nivells.
Les Escoles de Segona Oportunitat faciliten a joves d'entre 15 i 29 anys sense feina o titulació, un model pedagògic original basat en una formació innovadora a través d'itineraris personalitzats, un reforç en competències bàsiques i laborals, experiències pràctiques en el món empresarial, i un suport en demandes socials amb una especial atenció a les persones més vulnerables.
"No lluitem contra ningú, com a vegades se'ns ha titllat. El que fem és que aquests alumnes que es troben fora del sistema, tornin a estudiar i puguin tenir un projecte de vida. Això és pel que treballem", explica el Borja Castellet, de l'Àrea d'Innovació Educativa de la Fundació El Llindar, una de les quaranta-tres Escoles de Segona Oportunitat acreditades a l'Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat.
Sonia Tomàs, directora de l'Escola de Segona Oportunitat de les Terres de l'Ebre, de la Fundació Privada Gentis, defensa el model posant de manifest que les aules i els tallers que es desenvolupen de les Escoles de Segona Oportunitat tenen un ambient de frescor que diferencia el seu model d'altres. "Aquesta frescor no agobia a les persones joves tant com si ho fan altres models, on han d'estar tancats a una aula durant moltes hores", afirma.
Aquests, i molts altres, van ser alguns dels aspectes tractats a la V Trobada Nacional d'E2O que es va celebrar fa uns dies a Torre Barrina, a L'Hospitalet de Llobregat. La trobada, que es va fer en format en línia, va comptar amb la participació de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín; la secretària general de Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Núria Cuenca; l'economista Antón Costas; o membres de l'Associació Espanyola d'Escoles de segona oportunitat, i de diverses entitats que en formen part.
La trobada la va organitzar l'Associació Espanyola d'Escoles de Segona Oportunitat, juntament amb algunes de les quaranta-tres Escoles de Segona Oportunitat acreditades. Actualment, aquestes escoles treballen amb 7.900 joves.
El model les Escoles de Segona Oportunitat
Un dels objectius de la Trobada Nacional d'E2O, i que s'ha reforçat amb la cinquena edició al prendre un format telemàtic i no haver estat possible la trobada física, és poder reivindicar el model de les Escoles de Segona Oportunitat. En aquest sentit, la Begonya Gasch, vicepresidenta de l'Associació Espanyola d'E2O, considera que és important "reconèixer el model de les E2O, garantir la seva estabilitat financera i ser complementàries en el mapa educatiu de país".
En les diferents taules rodones que van tenir lloc a la trobada, es van destacar alguns mètodes que ofereix el model de les Escoles de Segona Oportunitat i que podrien erradicar l'abandonament escolar prematur. Per exemple, l'economista Antón Costas considera que disminuir la xifra d'abandonament implica crear un sistema en el qual formació i treball vagin de la mà perquè els joves adquireixin les virtuts necessàries per afrontar la vida adulta.
En aquest sentit, les Escoles de Segona Oportunitat ofereixen, sobretot, formacions professionalitzadores, molt encarades a l'ofici. Segons Castellet, el grau mitjà, malgrat ser molt professionalitzador, continuen sent molt acadèmics. "Per trencar aquest academicisme, intentar fer el màxim de formacions professionalitzadores possible. En el cas d'El Llindar, tenim un restaurant obert al públic, on els joves es formen, així com una perruqueria", explica, donant valor així a l'experiència en un ambient laboral real, i amb clients reals.
"El paper de les empreses és fonamental, tant en el desenvolupament d'itineraris com per als interessos futurs dels joves en el mercat de treball", va assegurar la ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, qui es va encarregar d'inaugurar la trobada, i qui titlla d'"atractiva, flexible i motivadora" l'oferta educativa de les Escoles de Segona Oportunitat.
A les Escoles de Segona Oportunitat, també es posen en marxa altres competències, valorades per la secretària general de Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Núria Cuenca, que considera "un fracàs" les xifres d'abandonament escolar i que cal arreglar-les mitjançant alguns aspectes del model que ofereixen les E2O, com ara els itineraris personalitzats.
Atenció i visibilitat del jovent
Una de les taules rodones que es van dur a terme, va comptar amb la participació de diversos actors de les Escoles de Segona Oportunitat, amb representació de l'alumnat, la família o la docència, una xerrada on es va valorar molt la part més emocional del model d'aquestes escoles, la que fa referència a l'acompanyament i l'escolta a l'alumnat. "Aquesta acció d'atendre'ls, de fer una cosa molt més personalitzada, seria ideal que s'incorporés al sistema educatiu", considera Castellet.
"Hi ha una sèrie d'ítems troncals en la manera d’intervenir en les persones joves que arriben. Són la proximitat, la individualització de l’itinerari (atenció personalitzada) i la flexibilitat", manifesta la directora de l'Escola de Segona Oportunitat de les Terres de l'Ebre, que explica que la persona, quan arriba al centre, té una figura de referència que se centra molt en la persona, tenint en compte la problemàtica que acompanya a aquestes persones joves.
Per posar de manifest aquesta atenció personalitzada, Tomàs posa d'exemple que, quan un docent o persona de referència ha de marxar, la resposta de l'alumnat és preparar-li una sorpresa a mode d'acomiadament, quelcom que exposa una iniciativa, una millora competencial i emocional evident. "Aquesta figura de referència desenvolupa un seguiment i un acompanyament mitjançant tutories constants, així com un contacte molt estret entre totes les persones que participen en l'itinerari de la persona jove", manifesta Tomàs.
La jornada va comptar amb una declaració conjunta de representants dels joves de les E2O. "No som només un número, encara que formem part d'una estadística. Som 7.900 històries, contextos, somnis i metes", fent referència al nombre de joves presentes a les Escoles de Segona Oportunitat. "Hem de seguir visibilitzant les E2O i els joves que hi van cada dia, perquè tenen un futur ple d'esperança i èxit", va afirmar Ignacio Vázquez, president de l'Associació Espanyola d'E2O.
Afegeix un nou comentari