Agenda d’Immunització 2030: la nova estratègia de vacunació que evitarà cinquanta milions de morts

Al voltant de 228 milions de persones, en la seva majoria infants, estan en risc de patir malalties com la malària, el xarampió, la meningitis, la febre groga, la poliomielitis, el còlera o l’hepatitis, entre altres. Segons una enquesta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les interrupcions habituals de les inoculacions deixen cinquanta països amb les seixanta grans campanyes de vacunació global aturades. Més de la meitat d’aquests països estan situats a l'Àfrica, agreujant encara més la desigualtat entre nord i sud.

L’Agenda d’Immunització 2030 (AI2030), presentada per l’OMS, l'UNICEF i l’Aliança Global per a la Vacunació i Immunització (GAVI), entre altres agents internacionals, vol aconseguir arribar al 90% de cobertura en les immunitzacions, evitant així cinquanta milions de morts. Amb el lema ‘Una estratègia mundial per no deixar a ningú enrere’, aquest nou i ambiciós pla de vacunació se centra des de la infància fins a la tercera edat per garantir la salut i benestar per a tothom.

Per aconseguir-ho s’haurà d’enfortir la vacunació, contribuir a una cobertura sanitària universal i a un desenvolupament sostenible. “L'AI2030 imagina un món en què totes les persones, a totes parts i de totes les edats, es beneficiïn plenament de les vacunes”, assegura l’organització. 

Els objectius principals són reduir a la meitat el nombre d’infants que no reben cap vacuna -anomenats ‘infants amb dosi zero’-, arribar a una cobertura del 90% de les vacunes essencials administrades a la infància i adolescència, i completar cinc-centes incorporacions nacionals i subnacionals de vacunes, com la de la Covid-19, el rotavirus o el Virus del Papil·loma Humà (VPH). 

Tot i que el nombre d’infants vacunats és el més alt fins al moment -amb més de 116 milions immunitzats anualment, representant el 86% dels nadons-, més de vint malalties potencialment mortals es poden prevenir gràcies a les inoculacions, i que des del 2010 cent setze països han introduït vacunes que no usaven anys enrere, l’Agenda d’Immunització és una estratègia essencial per fer front a les necessitats mundials de protecció sanitària.

“Les vacunes són indispensables per prevenir i controlar moltes malalties transmissibles, per la qual cosa sustenten la seguretat sanitària mundial”, destaquen des de l’AI2030. A més, recorden i alerten que “els brots regionals (com el de la malaltia pel virus de l’Ebola), la pandèmia de la Covid-19 i l’amenaça de futures pandèmies (per exemple, per una soca de virus gripal) han estat i seguiran sent una càrrega, fins i tot, pels sistemes de salut més resilients”.

Una interrupció de les vacunes prèvia a la Covid-19

La Covid-19 ha deixat en evidència la importància de les inoculacions per fer front a les malalties. Tanmateix, ha posat de manifest les grans desigualtats en matèria de vacunació que pateix el món. La interrupció massiva de les campanyes d’immunització d’altres malalties ja era un problema d'abans, però que la pandèmia ha agreujat deixat en risc la vida de milions d’infants.

L’any 2020, l'UNICEF va administrar 2.010 dosis, enfront de les 2.290 del passat 2019. “És probable que milions de nens de tot el món no rebin les vacunes bàsiques, ja que l’actual pandèmia amenaça d'anul·lar dues dècades d’avanços en la immunització sistemàtica” afirmava el director executiu de GAVI, el Doctor Berkley. A més, afegia la necessitat de “treballar junts -entre les agències de desenvolupament, els governs i la societat civil- per garantir que cap nen es quedi enrere”.

Tot i que ara es recuperen els ritmes de vacunació anteriors a la situació sanitària actual, el problema ve d’anys enrere. Tal com adverteixen des d’UNICEF, temps abans de la Covid-19 ja hi havia milions d’infants que no rebien vacunes. El 2019, gairebé catorze milions d’infants no van rebre cap pauta. 

“Abans de la pandèmia hi havia senyals preocupants que estàvem començant a perdre terreny a la lluita contra les malalties infantils prevenibles, amb vint milions d’infants que no rebien les vacunes essencials”, alertava la directora executiva d’UNICEF, Henrietta Fore. “La pèrdua de terreny significa la pèrdua de vides”, sentenciava.

Tanmateix, el 75% de les morts que es volen evitar amb l’estratègia se situen en països amb ingressos mitjans i baixos, i amb sistemes de salut fràgils. Seguint aquesta idea, els organismes demanen col·laboració a tots els sectors per poder arribar als objectius. Per una banda, demanen als líders mundials i a la comunitat internacional de salut i desenvolupament que es comprometin amb l’AI2030 i que inverteixin en sistemes d’immunització més sòlids. Així, tots els països haurien de crear plans nacionals de vacunació que s’ajustin a l’Agenda.

Per l’altra banda, els governs hauran d’augmentar la inversió en investigació, innovació, desenvolupament i subministrament de vacunes, sobretot en les poblacions més necessitades. La indústria farmacèutica i els científics tenen un paper clau, accelerant la investigació i garantint un abastiment continu de les vacunes. 

El xarampió, en pujada creixent

Aquesta malaltia vírica aguda es caracteritza per una erupció vermellosa a la pell que és molt contagiosa. El xarampió és molt greu en infants desnodrits podent provocar, fins i tot, la mort. Una vegada s’ha passat dona immunitat de per vida, però si no ha estat el cas i no s’està vacunat, segons la incidència del país, es pot ser molt susceptible.

A Catalunya, des de l’any 2000 hi ha una incidència molt baixa amb casos molt comptats, però l’Agència de Salut Pública de Catalunya treballa per evitar brots com el del passat 2014. La campanya de vacunació és clau per fer front al xarampió, però altres països no tenen els mateixos recursos.

Recentment s’han reportat nous brots greus de xarampió al Pakistan, el Iemen i a la República Democràtica del Congo. Els organismes internacionals insten a una estratègia de vacunació urgent perquè la incidència no derivi a més països, ja que s’estan detectant més brots en regions amb conflictes o ja afectades per la interrupció de serveis per la Covid-19.

Al voltant de 140 milions d’infants s’han vist afectats arreu del món per l’aturada de més de vint rutines massives per vacunar d’aquesta malaltia. Entre 2010 i 2018 es van evitar vint-i-tres milions de morts només amb les vacunes contra el xarampió.