Manel Isnard: "Encara que no ens ho sembli, des de casa fem moltes coses que fan malbé els nostres rius"

En què consisteix 'Els rius a les teves mans'?

És una campanya de conscienciació i pedagogia ciutadana que es va impulsar l’any 2017 des del Consorci Besòs Tordera amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Ara l'hem traspassat a la nostra Fundació RIVUS per continuar donant-li impuls ja que els seus missatges, malauradament, segueixen de plena actualitat. La campanya és molt visual i aposta per un to original, divertit i fresc.

Darrerament el Consorci ha impulsat la creació la Fundació RIVUS, que ara és l’encarregada de fomentar i divulgar, amb més eines i més força, aspectes on també s’han esmerçat esforços com la innovació, la recerca i la promoció i educació ambientals.

En què es basa la campanya?

Aquesta campanya posa l’accent en accions concretes que cal corregir per protegir i mantenir la salut dels nostres rius. Accions que gran part de la ciutadania fa sense ser conscients del gran perjudici que suposen per al medi natural.

Tots aquests missatges s’han plasmat en una sèrie de material gràfic com pòsters i desplegables que repartim a escoles, ajuntaments, xerrades, etc. També s’han editat vídeos que estan penjats als canals de YouTube, tant del Consorci com de la Fundació, i té un espai propi a la web de la Fundació RIVUS.

De quina manera perjudiquem els rius?

Encara que a priori no ens ho sembli, des de casa fem moltes coses que fan malbé els nostres rius. Tot allò que llencem pel WC té una repercussió a les depuradores d’aigües residuals, encarregades de netejar tota aquesta aigua i tornar-la al riu.

Quines senzilles accions ens recomanes fer des de casa en el nostre dia a dia per protegir-los?

No hem de llençar pel WC tovalloletes, medicaments, pintures ni dissolvents; no hem de sobre dosificar els productes de neteja, etc. L’oli de cuinar no l’hem d’abocar per la pica perquè també és molt perjudicial. Per això cal que el guardem en ampolles i el portem als contenidors d’oli, cada vegada més estesos a tots els municipis, o a les deixalleries.

Perquè és important no fer-ho?

Hem de tenir present que si aquestes substàncies estan molt presents a les aigües residuals, quan arriben a les depuradores els reactors biològics on hi viuen els microorganismes que degraden la matèria orgànica no els poden degradar del tot i una part arriba finalment al medi natural.

A part del cost econòmic que implica la retirada d’aquest elements de l’aigua, que paga la ciutadania, evitar aquestes males pràctiques podria generar un estalvi per a tots a part d'evitar part d’impacte al medi.

I quan fem activitat a la natura? Què hem de tenir en compte per no perjudicar el medi natural?

Quan visitem la natura l’hem de tractar amb cura i respecte no abocant-hi deixalles, papers, brossa, pneumàtics, llaunes, plàstics, restes de poda... Tampoc hem d’alliberar o abandonar a la natura animals com la tortuga de florida, peixos com carpes, així com plantar o abocar restes de poda d’espècies vegetals al·lòctones.

Tot això provoca que algunes espècies invasores, i no adaptades al medi hídric, proliferin indiscriminadament distorsionant els rius.

Quina tasca desenvolupeu al Consorci Besòs-Tordera?

Fundat el 1988, el Consorci Besòs Tordera està integrat actualment per 64 municipis i quatre organismes supramunicipals que són la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.

La depuració de les aigües residuals o sanejament en alta és una de les principals activitats del Consorci. Actualment, gestiona 27 estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), ubicades a les conques del Besòs i de la Tordera. Més de 300 km de col·lectors i 52 estacions de bombament.

Com es recullen les aigües residuals domèstiques i industrials?

A través dels coneguts com a sistemes de sanejament, que s’encarreguen de recollir i portar fins a les EDAR les aigües residuals domèstiques i industrials de tots aquests municipis, que es tracten amb les més avançades tecnologies i tornen al medi fluvial en les condicions òptimes per fer possible la vida i la biodiversitat pròpia dels rius.

Una de les àrees on també aboquem esforços és en el control d’abocaments industrials, fet que ens permet controlar els abocaments en origen.

Doneu servei de gestió i manteniment de clavegueram municipal?

Sí. El Consorci s’ha especialitzat en la gestió i manteniment de xarxes de clavegueram municipal entenent en el sanejament com un tot. Avui dia presta aquest servei a 23 municipis consorciats. Dins el sanejament en baixa o clavegueram municipal s’inclouen serveis de conservació i neteja de xarxes municipals dels municipis, tant d’aigües residuals com de xarxes de pluvials.

La millora del medi fluvial ha centrat gran part de l’activitat del Consorci des de la seva creació amb projectes de recuperació mediambiental; restauració, conservació i neteja de lleres; rehabilitació de camins fluvials i recuperació de patrimoni històric associat al riu, entre d’altres.

Quina repercussió ha tingut la pandèmia el medi ambient? Creieu que ha ajudat?

Durant els mesos de restriccions més estrictes es va produir certa recuperació del medi fluvial i es va poder observar una ocupació, per part de moltes espècies animals, d’espais on no era habitual veure-les. Al Parc fluvial del Besòs, que normalment està molt freqüentat per l’activitat humana, durant aquest temps el van fer seu moltes espècies d’aus i altres.

Amb major permissivitat d’activitats el medi fluvial es va convertir en zones preferents d’usos i en alguns punts amb molta sobre freqüentació i usos poc adients per fer compatible l’activitat humana i la biodiversitat pròpia dels entorns.

Penseu que la Covid-19 ens ha fet tenir més consciència de que cal cuidar el medi ambient?

La pandèmia ha fet descobrir a molta gent uns entorns propers que desconeixia. Els confinaments municipals, comarcals que hem patit han provocat que en molts casos la gent s’hagi apropat de nou a la natura. A la que té al costat de casa seva. Aquests espais naturals i els rius en particular han estat una vàlvula d’escapament d’aquesta situació tan anormal.

L’apropament de la gent al medi natural en la seva gran majoria ha estat respectuós, aplicant aquella filosofia de que la natura no ens noti. Malauradament ha quedat palesa l’existència d’una part de la població que tracta sense respecte la natura i deixa al seu pas llaunes, bosses, cartrons, mascaretes, etc.