Més formació per detectar els trastorns de la conducta alimentària a les escoles

A partir del mes de juliol l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) oferirà formacions sobre els trastorns de la conducta alimentària (TCA) dirigides als orientadors/orientadores i als equips d’atenció pedagògica (EAP) dels centres escolars. Això, després que l’entitat hagi arribat a un acord amb el Departament d’Educació.

Formació per als/les referents dels centres

Tal com indica el Departament, la formació té com a objectiu “proporcionar informació i eines als professionals de l’educació perquè siguin capaços d’identificar els senyals d’alerta d’un possible cas de trastorn de la conducta alimentària”. La idea de l’ACAB és poder fer més cursos per “consolidar els coneixements i arribar a més centres”.

Sara Bujalance, directora de l'ACAB, explica que aquest acord permet fer formació a les futures persones referents, per tal que “cada centre escolar pugui tenir una o dues persones amb la informació necessària” i que pugui donar suport a la resta del professorat en aquesta qüestió. Bujalance, a més, afirma que és un pas important perquè “formar tot el professorat seria gairebé inviable”.

Es busca la detecció precoç

Els TCA acostumen a aparèixer en l’adolescència, per tant, els centres educatius són entorns on es poden detectar senyals d’alerta, més encara tenint en compte la quantitat d’hores que els i les joves passen a l’escola o a l’institut. Segons dades de l'associació, 1 de cada 20 adolescents està patint un TCA i entre 2 i 3 més estan en risc de patir-lo. Una situació que s’ha agreujat amb la pandèmia.

Tenir constància de l’existència d’aquests trastorns i dels senyals que poden indicar la seva presència són cabdals per a la detecció precoç. Des de l’ACAB veuen que el diagnòstic no es fa tan aviat com hauria de ser, per això, inicien aquesta via a través de les escoles, encara que la detecció precoç passa també per la formació als mateixos centres d’atenció primària per tal d’evitar que alguns casos passin desapercebuts i siguin diagnosticats massa tard.

En aquest sentit, la detecció precoç és “un factor de molt bon pronòstic”, indica Bujalance, qui a més diu que “el 70% de les persones que tenen TCA es recupera, però per això és indispensable que facin un tractament especialitzat i que sigui el més precoç possible”.

Com actuar davant d’un possible cas de TCA

Des de l’entitat expliquen que un cop se sospita un TCA, és important parlar amb el noi o la noia, “per escoltar i oferir ajuda”. En el primer moment també s’ha de parlar amb la família i donar informació i recursos. A partir d’aquí, si es confirma el cas, cal posar en marxa el dispositiu de salut pertinent i fer la derivació al centre de salut mental al més aviat possible.

De fet, a més d’un diagnòstic precoç cal la intervenció ràpida. Els tractaments duren entre quatre i cinc anys i “hi ha una taxa elevada de recuperació si es fa un tractament adequat. Però també, una taxa de mortalitat elevada, perquè el 5% de persones amb TCA mor per aquest motiu”, assegura la directora de l’ACAB.