Pilar Gargallo: ”Sovint la formació digital s’ha centrat en l’ús instrumental d'eines i poc en la reflexió”

La transformació educativa va molt més enllà de la incorporació de noves tecnologies a les aules. Els canvis socials i digitals actuals interpel·len els centres educatius a repensar com s'ensenya, com s'aprèn i com es garanteix el dret a una educació inclusiva i de qualitat per a tothom.

En aquest context, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya defensa una incorporació crítica i conscient de la tecnologia, sempre al servei dels objectius educatius. Parlem amb Pilar Gargallo, expresidenta i vocal de l'entitat, sobre els reptes de l'educació en l'era digital, el paper de la comunitat educativa i la necessitat de construir una cultura digital més equitativa i democràtica.

Des de la Federació, com valoreu l'impacte que han tingut les eines digitals en la transformació educativa dels darrers anys?

Amb una doble mirada. Per una banda, les eines digitals han obert moltes possibilitats: han facilitat l’accés a informació, la creació de materials, el treball cooperatiu, la comunicació amb les famílies i noves formes d’aprendre. Però, per altra banda, també hem vist que la tecnologia, per si sola, no transforma l’educació. El que transforma és el projecte i la reflexió pedagògica que hi ha al darrere.

En aquests darrers anys, sobretot arran de la pandèmia, s’ha accelerat molt la digitalització dels centres. Això ha fet emergir potencialitats, però també mancances: desigualtats d’accés, dependència de plataformes privades, poca reflexió sobre dades i privacitat, i una certa tendència a confondre innovació amb incorporació de dispositius. Per als Moviments de Renovació Pedagògica (MRP), la pregunta clau continua sent: aquesta eina ajuda l’alumnat a aprendre millor, de manera més crítica, més cooperativa i més inclusiva?

Quins criteris pedagògics haurien de tenir en compte el personal docent abans d'incorporar una nova eina digital a l'aula?

El primer criteri hauria de ser sempre pedagògic, no tecnològic. Abans d’incorporar una eina digital cal preguntar-se quin objectiu d’aprenentatge volem assolir, quin paper tindrà l’alumnat, com afavorirà la participació, la cooperació o la creativitat, i si realment aporta un valor que no tindríem amb altres recursos.

També cal valorar si és accessible per a tot l’alumnat, si respecta la privacitat, si és comprensible per a les famílies i si no genera més dependència de la necessària. Una bona eina digital hauria d’estar al servei d’una pràctica educativa més significativa, no substituir la relació, la conversa, l’experimentació o el treball comunitari.

Com es pot garantir que la digitalització dels centres educatius contribueixi a reduir desigualtats?

Cal entendre la digitalització com una política d’equitat. No n’hi ha prou amb repartir dispositius. Cal garantir connectivitat, acompanyament, formació, accessibilitat, temps i suport a les famílies i als centres. Les desigualtats digitals no són només d’accés, també són d’ús, de criteri i de capacitat d’aprofitar la tecnologia de manera crítica.

Els centres necessiten recursos estables i no projectes puntuals. També cal apostar per eines obertes, segures i accessibles, i evitar que l’alumnat amb menys recursos acabi depenent de solucions de menys qualitat o amb menys garanties. La digitalització ha de reforçar el dret a l’educació, no convertir-se en un nou filtre d’exclusió.

Quines experiències o projectes impulsats pels MRP considereu referents en l'ús educatiu de la tecnologia?

Els MRP sempre hem defensat que la tecnologia té sentit quan s’integra en projectes vius, arrelats al territori i vinculats a metodologies actives. En aquest sentit, són referents totes aquelles experiències que connecten tecnologia, recerca, comunitat i transformació social. Els projectes de ràdio escolar, de creació audiovisual, de documentació digital de processos d’aprenentatge, de treball per projectes amb eines col·laboratives, de pensament computacional i robòtica crítica o iniciatives de cultura digital oberta. 

Tenim vinculació amb la tecnologia educativa des dels anys 80 amb l’Associació Catalana de Telemàtica Educativa (ACTE). Varen impulsar projectes d’èxit, des de les aules i des del mateix Departament d’Educació. Per tant, més que destacar una eina concreta, faríem valdre una manera de fer. La tecnologia per donar veu a l’alumnat, per investigar l’entorn, per cooperar, per comunicar aprenentatges i per construir ciutadania crítica. Aquesta mirada connecta plenament amb la tradició dels MRP, des d’on apostem per renovar l’escola des de la pràctica, el compromís i el treball col·lectiu.

Quin paper pot jugar el tercer sector en l'acompanyament dels centres educatius davant els reptes de la transformació digital?

El tercer sector pot jugar un paper clau perquè sovint coneix molt bé el territori, les famílies i les situacions de vulnerabilitat. Pot ajudar a fer que la digitalització no sigui només una qüestió tècnica, sinó també comunitària, social i educativa.

Pot aportar formació, acompanyament, espais de reflexió, suport a famílies, recursos compartits i projectes que connectin escola, barri i comunitat. Però és important que aquest paper sigui complementari i no substitueixi la responsabilitat pública. La transformació digital ha de ser sostinguda per polítiques educatives fortes, amb la complicitat del tercer sector i de la comunitat educativa.

Com pot el personal docent combinar metodologies actives i participatives amb les possibilitats que ofereixen les eines digitals?

Les metodologies actives i les eines digitals poden encaixar molt bé si el centre de l’aprenentatge continua sent l’alumnat. La tecnologia pot ajudar a documentar processos, compartir descobertes, crear productes finals, investigar, comunicar-se amb altres escoles o donar formes diverses d’expressió.

Però cal evitar que l’eina marqui la metodologia. El punt de partida ha de ser una pregunta, un repte, una necessitat del grup o una investigació significativa. Després podem decidir si una eina digital ens ajuda a enriquir aquell procés. La tecnologia hauria d’ampliar possibilitats, no empobrir l’experiència educativa ni reduir-la a pantalles.

La competència digital docent és avui una necessitat. Quines mancances detecteu i quines oportunitats de formació considereu prioritàries?

Una de les mancances principals és que sovint la formació digital s’ha centrat massa en l’ús instrumental de les eines i poc en la reflexió pedagògica, ètica i crítica. Saber fer servir una plataforma és important, però no suficient. Cal saber decidir quan té sentit utilitzar-la, amb quins riscos, amb quins beneficis i amb quines alternatives.

Les prioritats formatives haurien d’incloure la protecció de dades, la inclusió digital, l’accessibilitat, l’avaluació amb eines digitals, la creació de materials oberts, l’ús crític de la intel·ligència artificial i el disseny d’activitats significatives. També cal formació entre iguals, vinculada a la pràctica real dels centres i amb temps per compartir, provar i revisar.

Quines recomanacions faríeu als centres per garantir la protecció de dades, la privacitat i la seguretat digital de l'alumnat?

La primera recomanació és no deixar aquesta qüestió només en mans de cada docent. Cal que sigui una decisió de centre, amb criteris compartits, protocols clars i revisió periòdica de les eines que s’utilitzen.

Els centres haurien de preguntar-se quines dades recullen les plataformes, on s’emmagatzemen, amb quines finalitats i qui hi té accés. També cal minimitzar l’ús d’eines que demanen registres innecessaris, treballar amb entorns segurs i formar alumnat, professorat i famílies en hàbits digitals saludables. La privacitat no és un tràmit administratiu: és una condició per protegir els drets dels infants i joves.

Com es pot avançar cap a una tecnologia educativa més accessible per a alumnat amb necessitats educatives diverses?

Cal incorporar l’accessibilitat des del principi, no com un afegit final. Això vol dir triar eines que permetin diferents formes d’accés, lectura, expressió i participació. També vol dir pensar activitats flexibles, amb suports diversos, ritmes diferents i possibilitats de personalització.

La tecnologia pot ser una gran aliada per a la inclusió si s’utilitza bé: lectors de pantalla, subtítols, comunicació augmentativa, materials multimodals o eines de suport a l’organització poden obrir moltes portes. Però perquè això passi cal formació, assessorament i una mirada inclusiva compartida. L’objectiu no és adaptar l’alumnat a l’eina, sinó posar l’eina al servei de l’alumnat.

Davant l'auge de la intel·ligència artificial generativa, quins reptes i oportunitats identifiqueu per a l'educació?

La intel·ligència artificial generativa és un repte molt important perquè qüestiona maneres tradicionals d’ensenyar, aprendre i avaluar. Ens obliga a repensar què vol dir escriure, investigar, crear, contrastar informació o demostrar aprenentatges. Pot oferir oportunitats com el suport a la personalització, la generació de materials, l’ajuda en processos creatius o la reducció d’algunes tasques repetitives. Però també planteja certs riscos, com biaixos, dependència, desinformació, autoria, privacitat i desigualtats d’accés.

Des dels MRP defensem una aproximació crítica i serena. Ni prohibicionisme acrític ni fascinació tecnològica sense sentit. Cal educar per entendre-la, usar-la amb criteri i posar-la al servei d’una educació més humana en un món digital. Per tal, no podem obviar-la i prohibir-la sense sentit, perquè perdrem una oportunitat educativa brutal.

Com podem fomentar que infants i joves facin un ús crític, responsable i ètic de les tecnologies digitals?

No n’hi ha prou amb advertir dels riscos. Cal generar espais educatius on infants i joves puguin parlar del que fan a les xarxes, de com s’informen, de com es relacionen, de què comparteixen i de com construeixen la seva identitat digital.

L’ús crític s’aprèn practicant, reflexionant i dialogant. Cal treballar la verificació de la informació, el respecte, la cura, la privacitat, el temps de pantalla, els algoritmes, els discursos d’odi i la petjada digital. I cal fer-ho sense culpabilitzar l’alumnat, entenent que viuen en un entorn digital complex que també és responsabilitat adulta, social i política.

Mirant al futur, quines tendències tecnològiques creieu que marcaran l'educació dels pròxims anys i com haurien de preparar-s'hi els centres i els docents?

La intel·ligència artificial, l’anàlisi de dades, els entorns virtuals, les eines adaptatives i la creació multimodal marcaran els pròxims anys. Però la qüestió no és córrer darrere de cada novetat, sinó construir criteri col·lectiu, amb reflexió pedagògica, formació i seny, molt de seny.

Els centres s’haurien de preparar reforçant el projecte educatiu, la formació docent, la governança digital, la protecció de dades i la participació de la comunitat. Necessitem escoles capaces de decidir què incorporen, per què ho incorporen i al servei de quin model de societat. Des de la mirada dels MRP, el futur de l’educació no serà més transformador perquè tingui més tecnologia, sinó perquè posi aquesta tecnologia al servei de l’equitat, la democràcia, la cooperació i el dret d’aprendre de tots els infants i joves.