Reperkutim tanca després de tres anys de fer sonar tambors per a la inclusió

Una imatge de la furgoneta buida, sense els tambors que durant mesos havien anat amunt i avall, va servir fa uns dies a Reperkutim per certificar per xarxes socials que tancaven. "No era sostenible seguir amb el projecte si no podem assolir els objectius que ens havíem marcat", explica Albert Gil, un dels impulsors de Reperkutim. El poc suport de les administracions sumat a les restriccions i caiguda d’activitat per la Covid-19 han fet, segons Gil, que no fos viable.

Va néixer de la mà de tres emprenedores dels àmbits de l’educació social, la dinamització comunitària i la percussió afrobrasilera. Amb els instruments musicals com a eina van construir un projecte per implicar-hi persones amb discapacitat o amb algun trastorn de salut mental, joves en risc d’exclusió social i dones en risc de vulnerabilitat. “Creiem que la inclusió és el camí per aconseguir la transformació social des de la co-creació comunitària a través dels tambors”, manté Gil.

Fa uns mesos van engegar una campanya de micromecenatge, però tampoc això els va salvar. Gil, que es va llançar a la piscina del projecte per a la inclusió a través de la música de percussió amb Cristina Colmenero i Marta Capapé, insisteix que els objectius que s’havien marcat no s’estaven complint i per això van decidir tancar.

Una bona època

Els primers mesos, al 2018, van ser d’anar fent amb humilitat, però van veure que augmentava el nombre d’encàrrecs per fer tallers i aconseguien els resultats que es plantejaven. Els tambors esdevenien instruments per treballar el creixement personal, col·lectiu, social i comunitari.

Havien consolidat espais on es treballava la creació musical, però també la relació entre joves amb discapacitat, joves migrants i veïnat a l’Espai Jove La Fontana i La Violeta, tots dos a Gràcia, a Barcelona. A més, rebien encàrrecs de centres d’educació especial, treballaven amb educadors i educadores de carrer dels serveis socials, amb grups d’espais de joves de la ciutat i amb recursos per a dones supervivents de violències.

A principis del 2020, l’entitat va fer una aposta de futur i van llogar una furgoneta i comprar més tambors, però l’esclat de la pandèmia va aturar l’activitat. Abans de la Covid-19 comptaven amb nou grups i més d'un centenar de persones de barris com Poble Sec, Nou Barris, Sant Andreu, Ciutat Vella, Gràcia o el Carmel. La pandèmia ho va paralitzar.

“El treball amb joves amb discapacitat s’havia pogut anar fent, perquè teníem el suport de les famílies, però en el cas de joves migrants cal estar-hi molt a sobre i per les circumstàncies no era possible”, explica Gil.

“La pandèmia va fer reduir els ingressos i va provocar que haguéssim de compaginar les nostres feines amb Reperkutim. No vam poder treballar com volíem els objectius que ens vam marcar des d'un inici. Era impossible fer l'acompanyament i el seguiment necessari, especialment amb els joves”, argumenta Gil. I hi afegeix: “Reperkutim ja no era la diversitat de realitats que sempre hem defensat”.

Reperkutim va néixer a Gràcia, a Barcelona, però havien iniciat molts projectes en altres zones de la ciutat. Un dels elements que consideren que els ha acabat abocant al tancament, asseguren, és no haver aconseguit un espai cedit per les administracions que poguessin fer servir de local i magatzem. Van demanar al Districte de Gràcia que fos l’espai de la Fontana, on anaven els dilluns a assajar, però no ho van aconseguir.

Desgast i xoc emocional

Gil recorda que no tenir un espai volia dir guardar els tambors a la furgoneta de lloguer i haver-los de treure del vehicle per cada assaig i després tornar-los a guardar. A més del desgast d’esforç físic, significava haver de pagar un aparcament per a la furgoneta i fer viatges amunt i avall.

En les piulades de comiat, els promotors de Reperkutim -encara, confessen, en estat de xoc emocional- es queixen de les polítiques culturals de Barcelona i de Catalunya: “Aposta amb molts recursos per a grans festivals i esdeveniments culturals, mentre petites iniciatives de l'economia solidària, arrelades al territori, amb una clara mirada interseccional i un important impacte i retorn social les aplaudim només a les xarxes socials per quedar bé”.

En l’apartat d’agraïments, assenyalen sobretot el suport que sempre han tingut de les famílies dels nois i noies. Un suport que Gil indica que van sentir des del primer moment: quan tot va començar amb la participació en una batucada el juliol del 2018.