Carme Suñé: "Volem continuar traçant i llaurant un camí on la violència no tingui lloc on arrelar"

La defensa dels drets humans i la no-violència ha estat sempre un dels seus leitmotivs. Activista per la pau, Carme Suñé ha fet diverses estades a Palestina en contacte amb la Coalició de Dones per la Pau, és membre de la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears i de Tadamon, una plataforma de solidaritat amb el poble sirià.

Ara, després de deu anys de trajectòria formant part de la Fundació per la Pau (FundiPau), comença una nova etapa assumint el càrrec de presidenta. Tal com comenta, el seu compromís amb la justícia global, la no-violència i els drets humans s'ha anat enfortint en els darrers anys i la presidència és una forma de segellar aquest compromís amb la pau.

Ens endinsem en la fundació a través de la seva mirada per conèixer les campanyes i activitats que organitza, parlar d'actualitat i de la necessitat d'educar per la pau.

Com ha estat la vostra incorporació al càrrec de presidenta de la fundació?

Vaig entrar a FundiPau el 2010, com a membre del patronat, amb un compromís ferm per la missió, que coincidia plenament amb la meva manera de veure el món. Vinc del món de l'activisme, he fet diverses estades a Palestina amb diversos col·lectius i he treballat amb un grup d'Amnistia local durant molt de temps.

El tema dels drets humans sempre ha estat un dels meus leitmotivs. Ara estic jubilada, però sempre he treballat com a professora d'anglès i a través de les meves classes he intentat tractar els valors de la cultura de pau amb els meus alumnes. Entomo el càrrec amb molta il·lusió i respecte, perquè sento molta admiració pels presidents que jo he conegut i m'han precedit. La meva intenció és que FundiPau continuï sent un referent en clau de pau a casa nostra.

Quins reptes de futur es planteja la fundació?

Volem continuar traçant i llaurant aquest camí perquè cada vegada hi hagi més persones que considerin que la violència no és la manera de relacionar-se. Busquem un món més just, on hi hagi un equilibri entre el repartiment de la riquesa, perquè en la nostra societat tothom pugui viure d'una manera digna. A nivell més global, continuarem denunciant les barbaritats que es cometen en països tercers i les maneres en què els estats occidentals contribueixen.

Continuarem demanant que es vagi a les causes i que no es criminalitzi a la gent que l'únic que vol és exigir els seus drets de viure una mica millor, que és el que volem tots nosaltres. Seguirem en la nostra missió, perquè malauradament el món és molt injust i necessita que hi hagi veus que donin un toc d'atenció i intentin corregir aquests abusos.

La pau ha estat sempre el gran objectiu durant la llarga trajectòria de FundiPau.

Nosaltres treballem perquè el món cada vegada sigui més just i sigui un lloc de pau. La nostra missió és aconseguir que cada vegada hi hagi més persones que s'impliquin en crear una societat més justa, on la violència no tingui lloc per existir. En aquest sentit la cultura de pau és el nostre objectiu i és pel qual portem treballant des de l'any 1983. Aquest objectiu genèric es concreta amb maneres de treballar específiques que tenen diverses potes.

Des de FundiPau impulseu la creació i reforma d'estructures de prevenció, intervenció i transformació de conflictes, tant interiors com internacionals. Quines són aquestes estructures?

Parlem de les estructures que donen forma a la composició de la societat, des de l'acció més individual de les persones a les estructures socials i polítiques. Reformar la manera en com es fan polítiques que reverteixen en societat perquè la violència no tingui lloc per arrelar. En aquest context, per exemple, nosaltres apostem per una seguretat humana i no una seguretat armada, perquè creiem que la seguretat s'aconsegueix si hi ha justícia i equitat, no a través d'un aparell securitari.

"La meva intenció és que FundiPau continuï sent un referent en clau de pau a casa nostra".

Parla'm de les campanyes que organitzeu.

Ara estem dedicant la major part de recursos a la Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), que l'octubre de l'any passat va aconseguir entrar en vigor, convertint-se en el primer tractat internacional aprovat per Nacions Unides que prohibeix les armes nuclears. Portem treballant en aquesta campanya des del 2007, per fi la diplomàcia internacional posa l'enfocament en la perillositat de les armes nuclears, deixant de banda un punt de vista securitari per un d'humanitari.

Quines són les següents passes?

Ara ens trobem en la fase de fer pressió política des del nivell més local, com és els ajuntaments. passant per la Generalitat fins a arribar a l'Estat espanyol, que és qui té l'última paraula. Com a objectiu a llarg termini, ens proposem que l'Estat espanyol ratifiqui el tractat. Mentrestant, però, treballem molt frec a frec amb la xarxa d'alcaldes i alcaldesses per la pau, on hem aconseguit que més de 60 municipis catalans aprovin una moció a favor de l'acord i es comprometin a pressionar al govern espanyol perquè el ratifiqui.

El març del 2022 se celebrarà a Viena la primera conferència d'estats membres que hagin ratificat el tractat. S'assentaran les bases sobre la universalització de la implementació d'aquest acord i la compensació a les víctimes dels assajos nuclears i la contaminació ambiental que han provocat. L'objectiu a mitjà termini és aconseguir que l'estat espanyol hi assisteixi perquè encara que no hagi ratificat el tractat pot assistir com a observador.

Aquesta campanya va ser reconeguda internacionalment amb el Premi Nobel de la Pau el 2017.

Exactament. Quan Nacions Unides va aprovar el tractat, la ICAN va rebre el Premi Nobel per la seva tasca impecable i incessant. Fins al moment, existien tractats que prohibien totes les armes de destrucció massiva però aquesta, que és la més letal i terrorífica, encara no en tenia. Per tant, ara no hi ha cap arma de destrucció massiva que com a mínim no estigui regulada per un tractat que la prohibeixi.

Des de FundiPau també impulseu activitats en el marc de l'educació.

Sí, el tema d'educació per la pau és un dels altres pilars fonamentals en la tasca d'impulsar una cultura de pau. Moltes vegades lligades a les campanyes que tenim, oferim o se'ns demana xerrades i exposicions relacionades. Ara en tenim dues en marxa, una sobre armes nuclears que vam fer l'any passat per commemorar el 75è aniversari dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki, i una altra sobre els orígens i les causes de la mobilització de refugiats.

 "Creiem que la seguretat s'aconsegueix si hi ha justícia i equitat, no a través d'un aparell securitari".

L'anterior director de FundiPau també ha anat fent diverses conferències sobre aquests temes i jo m'he dedicat a fer visites guiades per les exposicions. Evidentment tot això com més jove sigui el públic més arrela, tot i que sovint pensem que cal educar més a la població adulta que a la jove.

Per què és important educar en una cultura de pau?

És imprescindible i necessari per a tots els inputs que reben diàriament joves i nens sobre com funciona el món. Eduquem als joves perquè entenguin que existeix una altra manera de resoldre els conflictes, sobretot en el pla més interpersonal. És a dir, no podem explicar-los quin conflicte es viu a Síria o què està passant a l'Afganistan si després les seves relacions interpersonals entre companys i família són a base de crits i violència.

Un altre tema que considerem imprescindible és el treball per contrarestar tota la violència verbal i gestual que els arriba a través de les xarxes socials. Vam crear 'Pacifiquem les xarxes', un material que va tenir molt de ressò sobretot en l'àmbit escolar com a eina pels docents. Amb 'Pacifiquem les xarxes' contribuïm a ensenyar al jovent a fer un ús adequat i aprendre a relacionar-se al marge de les bestieses i barbaritats que ens permet l'anonimat de les xarxes, sobretot perquè els joves d'avui seran els adults de demà.

Però això no és tot. FundiPau també edita publicacions de divulgació per fer arribar el seu missatge de pau a la societat.

Moltes vegades se'ns demanen publicacions a través de la premsa o dels mitjans de comunicació. D'altra banda, també publiquem una sèrie de materials per centres escolars. Per exemple, pel dia 30 de gener, el dia escolar per la pau i la no-violència, sempre fem un contingut especialitzat, centrat en el tema dels refugiats, del comerç d'armes, de la resolució de conflictes o d'armes nuclears, entre altres.

FundiPau condemna la violència en totes les seves formes, però també es posiciona en contra de l'ús de la violència en el marc de les lluites socials? No considereu que la lluita violenta contra l'opressió pugui ser justificable?

Estem en contra de qualsevol violència, vingui d'on vingui, perquè creiem que és contraproduent en qualsevol de les seves formes. No s'ha d'exercir mai, bàsicament perquè no serveix absolutament de res. La violència només genera més violència.

"La violència només genera més violència".

Sí que és cert que podríem considerar que moltes vegades hi ha explosions violentes com els aldarulls i la crema de contenidors als carrers com a maneres de protestar contra injustícies, que són la manifestació d'una frustració que no ha trobat la canalització adequada per expressar-se. Però també és cert que la violència que exerceixen els estats, que generen injustícies socials, tampoc estan trobant vies polítiques de solució.

Llavors és legítima aquesta expressió de frustració del jovent?

Com a opinió personal no justifico la violència d'uns joves que sentin molta frustració perquè no troben vies de sortir-se'n socialment, però sí que és veritat que podem assenyalar-ne uns culpables, que són els braços executors d'aquest sistema econòmic i neoliberal d'un capitalisme criminal, com deia l'Arcadi Oliveres, on hi ha molta gent que hauria de ser jutjada per crims contra la humanitat.

La setmana passada Arnaldo Otegi i Arkaitz Rodríguez van llegir la Declaració del 18 d'octubre, en el desè aniversari del final de la violència d'ETA, una Declaració que suposa un pas endavant per la cultura de la pau a Espanya.

Encara tenim molta feina a fer quan hi ha hagut un conflicte armat amb tantes víctimes mortals. Però que un dels costats que es considerava un exèrcit abandoni les armes i faci unes declaracions admetent el patiment de les víctimes, creiem que va en la direcció correcta cap a una reconciliació. Així i tot, cal un esforç per l'altra banda, no pot ser que es continuï dient que no és suficient o no serveix de res. Creiem que és importantíssim el que ha fet l'esquerra abertzale amb aquestes declaracions i que ha d'anar acompanyat per un acolliment per part de l'estat.

Una altra cosa és la reconciliació social al país, on s'ha de treballar moltíssim encara. Perquè en un conflicte no només hi ha una part que ha de demanar perdó, sinó que s'han de treballar en el conflicte. Per descomptat es condemnen les morts, però l'estat també ha de reconèixer les barbaritats que ha comès i els passos que pot anar fent per acompanyar a tota la societat en la reconciliació social i humana. Però sabem que tot això políticament té un preu i no està disposat a pagar-lo.