Anomenem cicle comptable a les diferents passes que hem de seguir per tal d'elaborar de forma sistemàtica els comptes anuals de final d'exercici -balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i memòria econòmica- partint del balanç de situació d'inici d'exercici.
Fase 1: L'assentament d'obertura Fase
Partint d'un balanç de situació inicial:
ACTIU PASSIU
Maquinària.........12020,24 Fons Social...........30050,61
Clients...............42070,85 Proveïdors............30050,61
Bancs..................6010,13
TOTAL...............60101,22 TOTAL..................60101,22
Iniciem el Llibre Diari amb l'assentament inicial altrament anomenat assentament d'obertura. Consisteix en reflexar els saldos inicials de tots els comptes que formen el Balanç de Situació inicial.
_________________________ 01/01/0x ___________________________
Comptes d'actiu a Comptes de Passiu
_________________________ ___________________________
En el nostre exemple, l'assentament d'obertura seria el següent:
___________________________ 01/01/0x ____________________________
12020,24 (223) Maquinària
42070,85 (430) Clients
6010,13 (572) Bancs a Fons Social (101) 30050,61
Proveïdors (400) 30050,61
___________________________ _____________________________
Fase 2: Registre en el llibre Diari Fase
Registrarem en el llibre Diari les operacions realitzades durant l'exercici considerat.
Imaginem que en el transcurs del 200x s'han realitzat les següents operacions:
1. Vendes a crèdit que sumen un total de 18.030,36.
2. Hem cobrat de clients 15.025,30 que s'ingressem al banc.
3. Compres a crèdit de material per l'activitat que pugen 4.808,10.
4. Hem pagat als proveïdors factures per valor de 12.020,24 per banc.
En el nostre exemple, tindríem els següents assentaments:
__________________________ xx/xx/0x ____________________________
18030,36 (430) Clients a Vendes (700) 18030,36
__________________________ ____________________________
__________________________ xx/xx/0x ____________________________
15025,30 (572) Bancs a Clients (430) 15025,30
__________________________ ____________________________
__________________________ xx/xx/0x ____________________________
4808,10 (600) Compra a Proveïdors (400) 4808,10
__________________________ ____________________________
__________________________ xx/xx/0x ____________________________
12020,24 (400) Proveïdors a Bancs (572) 12020,24
__________________________ _____________________________
Fase 3: Regularització de comptes
En aquesta fase, analitzarem el saldo de cada un dels comptes patrimonials i ens preguntarem si la informació comptable que reflexen coincideix amb la realitat.
Per contestar aquesta pregunta farem una seguit de comprovacions.
Així, per exemple:
a) en el cas de caixa efectiva faríem un arqueig.
b) en el cas de bancs efectuaríem les conciliacions bancàries.
c) en el cas d'Efectes Comercials a Cobrar faríem un arqueig de la cartera dels efectes.
d) i així amb els altres comptes patrimonials.
En cas de trobar diferències hauríem d'introduir les corresponents correccions mitjançant assentaments de regularització.
També hem de repassar i analitzar el saldo i els moviments dels comptes d'ingressos i despeses. En aquesta fase també farem els ajustos corresponents a amortitzacions, provisions i ajustos per periodificació.
Fase 4: Regularització de Pèrdues i Guanys Fase
L'assentament de Regularització de Pèrdues i Guanys és un assentament en què tots els comptes d'ingressos i despeses que han aparegut en el transcurs de l'exercici es salden, traspassant els seus imports al compte de Pèrdues i Guanys.
A partir d'aquest moment, el saldo del compte de Pèrdues i Guanys (129) reflexarà el RESULTAT obtingut per l'entitat durant l¿exercici.
En el nostre exemple, els assentaments de regularització serien els següents:
_______________________ 31/12/0x _______________________________
18030,36 (700) Vendes a Pèrdues i Guanys (129) 18030.36
_______________________ _______________________________
______________________________ 31/12/0x ________________________
4808,10 (129) Pèrdues i Guanys a Compres (600) 4808.10
______________________________ _________________________
En el primer assentament, saldem tots els comptes amb saldo del grup 7 (vendes, ingressos i beneficis)
En el segon assentament, tots els comptes amb saldo del grup 6 (compres, despeses i pèrdues).
Fase 5: Assentament de tancament
Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo creditor (l'haver més gran que el deure) l¿import del compte es posarà en el Deure de l¿assentament de tancament.
Si un compte Patrimonial (d'actiu o de passiu) té saldo deutor (el deure més gran que l'haver) l'import del compte es posarà en l'haver de l'assentament de tancament.
________________________ 31/12/0x _____________________________
Comptes Passiu
Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha benefici) a Comptes Actiu
a Pèrdues i Guanys (129)
(si hi ha pèrdua)
__________________________ ______________________________
En el nostre exemple, l'assentament de tancament seria el següent:
__________________________ 31/12/0x ____________________________
30050,61 (101) Fons Social
22838,47 (400) Proveïdors
13222,26 (129) Pèrdues i Guanys a Maquinària (223) 12020,24
Clients (430) 45075,91
Bancs (572) 9015,19
