L’assemblea és l’òrgan suprem de l’associació, que integrada per tots els socis adopta els acords i fixa les línies generals que ha de seguir l’associació. A continuació, explicarem quina és la naturalesa i competències d’aquest òrgan i quines novetats planteja la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
Definició i competències de l'assemblea
Malgrat que és cert, que tots els socis tenen el dret de decidir en cada moment el futur de l’associació a través de l’assemblea, seria inviable que tots, s’encarreguessin d’executar els acords presos, i per això entre ells, escullen un grup més reduït de persones, anomenat junta directiva. Aquest òrgan de govern, tot i tenir certa autonomia alhora de dirigir l’entitat, està sotmesa en tot moment, als acords presos en l’assemblea.
Segons l'article 322-2 de la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques corresponen a l’assemblea general les funcions següents:
- Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.
- Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern.
- Modificar els estatuts.
- Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació a les quals fa referència l’article 323-2.
- Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.
- Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.
- Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
- Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.
- Acordar o ratificar la baixa disciplinària dels associats, si els estatuts estableixen aquesta sanció i no atribueixen aquesta funció a un altre òrgan.
- Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.
Respecte de la llei anterior desapareix com a competència de l’Assemblea el donar a conèixer les sol·licituds presentades per a ser soci, i també el conèixer les altes i baixes que passa a ser un dret individual del soci.
Existeix la possibilitat que els estatuts atribueixin a un altre òrgan la facultat d’acordar o ratificar la baixa disciplinària dels associats. Cal que els estatus regulin expressament aquesta possibilitat, (per exemple “comissió de garanties estatutàries”).
Convocatòria de l’assemblea
L’assemblea ha de ser convocada per la junta directiva amb la periodicitat que marquin els estatuts o quan aquest òrgan ho cregui necessari, però en qualsevol cas s’haurà de celebrar al menys una vegada a l’any.
- L’Assemblea Ordinària (art. 322-15) ha de tenir lloc dins dels sis primers mesos després del tancament econòmic per aprovar el pressupost i els comptes anuals.
- L’Assemblea Extraordinària (art. 322-3) pot convocar-la l’òrgan de govern quan ho consideri necessari o de manera obligatòria quan ho sol·liciten un 10% dels associats o, si així ho estableixen els estatuts, un percentatge inferior.
A la llei anterior havia de ser un mínim d’un 10% de socis que ho sol·licités.
Quan la reunió de l’assemblea es fa a instàncies dels associats, s’ha de dur a terme en el termini màxim de trenta dies a comptar del dia de la sol·licitud. Els estatuts poden establir un termini més breu però no superior.
Convocatòria (art. 312-4 i 322-4)
A la convocatòria hi ha de constar l’ordre del dia, lloc, data i hora. Per regla general la convocatòria s’ha de fer almenys quinze dies abans de la data prevista, per mitjà d’un escrit adreçat al domicili de cada associat, però hem de tenir en compte que en els estatuts podem regular-lo de manera distinta, amb terminis més breus o per altres mitjans, inclosos els telemàtics.
Celebració de l’assemblea
La celebració de l’Assemblea ha de tenir lloc en el domicili social (art. 312-4).
Si no es celebren al domicili social (potser es va posar en el seu dia l’adreça d’algun membre de la junta), els estatuts han de preveure que es pugui fer en un altra lloc diferent al del domicili social (no cal concretar quin).
Inclusió d’assumptes a l’ordre del dia (art. 322-5)
Abans de l’assemblea es poden incloure un o més assumptes en l’ordre del dia, quan així ho demanin almenys un 10% dels associats, o una xifra inferior si així ho especifiquen els estatuts. Si l’assemblea ja ha estat convocada, la sol·licitud s’ha de fer en el primer terç del període entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió.
En el moment de la celebració de l’assemblea no es poden incloure temes diferents dels que constin a l’ordre del dia excepte que:
- estiguin la totalitat dels socis/es de l’entitat a l’assemblea (assemblea universal)
- sigui per convocar una nova assemblea
Durant l’Assemblea no es pot modificar l’ordre del dia de l’Assemblea, cosa que anteriorment sí es podia amb una majoria qualificada (tres quartes parts de les persones presents).
Actes de les reunions (art. 321-4)
Els estatuts han de regular i establir quin serà el procediment d’aprovació de les actes (en les assemblees posteriors o determinant un termini des de la seva comunicació als associats). Cal recordar en aquest punt que s’està obligat a incloure aquelles intervencions de les quals s’hagi demanat que en quedi constància.
Els acords
Els acords s'han de prendre per majoria simple dels socis presents o representats, inclosa l’elecció dels membres de l’òrgan de govern (encara que els estatuts poden exigir, per a les qüestions que determinin, un vot favorable més qualificat).
Els acords són executius des de la seva aprovació però els estatuts poden preveure que no ho siguin fins l’aprovació de l’acta (art. 312-8).
El vot ponderat (art. 322-7).
Aquelles entitats que tenen persones jurídiques com a socis (no les que només tenen persones físiques) poden determinar el pes del vot dels seus associats en funció dels paràmetres que es determinin en els estatuts com la quantitat d’aportació econòmica, o el seu nombre de socis, etc... En tot cas el vot ponderat no opera en l’adopció dels acords de caràcter disciplinari que s’ha de regular expressament en els estatuts. La normativa actual no contempla cap límit del pes del vot ponderat respecte al total de vots.
El vot per correspondència, per delegació o per mail (art. 322-7 apartat 3).
Per poder exercir el dret de vot d’alguna d’aquestes maneres, és necessari que els estatuts ho prevegin expressament. En el cas del vot delegat, és recomanable establir un límit pel que fa a la representació, com, per exemple, que un mateix associat no pugui acumular la representació de més d’un número de vots o d’un percentatge dels vots.
El vot secret (art. 322-8).
Es pot determinar que el vot sigui secret si ho demana un mínim del 10% d’associats presents o representants en la reunió.
Conflicte d’interessos (art. 312-9)
En cas que una persona es trobi immersa en un conflicte d’interessos amb l’associació, no pot participar ni en la deliberació ni en la votació, però, a diferència de la normativa anterior, l’absència d’aquest vot no computa per establir el quòrum, excepte en aquells casos regulats per la llei (procediments sancionadors, destitució de les persones afectades o l’exercici de l’acció de la responsabilitat contra ella)
No oblideu que podeu assessorar-vos, sobre temes jurídics que afectin a la vostra entitat de manera gratuïta:
- Enviant un correu electrònic a juridic@xarxanet.org
- Omplint el formulari d'assessorament
- Trucant al telèfon 902 397 397
