La primera aplicació del PGC Estatal de les entitats no lucratives

Els béns d'immobilitzat generadors de fluxos d'efectiu són aquells que es poseeixen amb la finalitat d'obtenir un benefici o generar un rendiment comercial mitjançant el lliurament de béns o la prestació de serveis, generalment amb caràcter lucratiu.

En les entitats no lucratives, la majoria de béns són no generadors de fluxos d'efectiu, ja que es poseeixen amb una finalitat diferent a la de generar un rendiment comercial, com ara poden ser els fluxos econòmics socials que beneficien a la comunitat, és a dir, el seu benefici social o potencial de servei.

A l'hora de comprovar si el valor d'aquests actius no generadors de fluxos d'efectiu ha sofert algun tipus de depreciació, cal tenir en compte què:

• Es considera deteriorament la pérdua del potencial de servei de l'actiu, diferent de la depreciació de valor que suposa l'amortització habitual. Per tant, ha d'haver una disminució de la utilitat que proporciona l'actiu a l'entitat.
• Cal registrar la pèrdua per deteriorament del valor quan el seu valor comptable superi el seu import recuperable, entés com el major import entre el seu valor raonable menys els costos de venda i el seu valor en ús. Aquest darrer, es determinarà fent-lo equivalent al seu cost de reposició.
• Si l'entitat ha de reconèixer una pèrdua per deteriorament d'aquest tipus d'actiu, ha de reduir el  seu valor comptable fins al límit del més gran valor entre els següents:
  - valor raonable menys els costos de venda
  - cost de reposició
  - zero 

El criteri de valoració inicial serà el valor raonable del bé tot i que quan, donada la naturalesa d'aquest tipus de béns, no sigui posible estimar de forma fiable aquell valor, es pot valorar pel cost d'adquisició més les despeses d'acondicionament que s'hagin efectuat.

Un altre bon referent pel valor raonable d'aquest tipus de béns seria l'import pel qual hagin estat assegurats.

Aquests béns usualment no s'amortitzaran, a no ser que pateixin desgast pel seu funcionament o ús. Cal que estigui previst que el seu valor cultural o històric hagi de perdurar al llarg del temps i que el seu propietari garanteixi la seva protecció i conservació de la forma més adequada.

Si, per alguna causa com ara vibracions, ús públic, pol·lució, etc., els actius han de ser objecte de reparacions o restauracions de forma continuada, aquests s'hauran d'amortitzar sistemàticament.

Tanmateix, qualsevol cost de rehabilització o similar diferent dels costos de conservació o manteniment habituals, es podrà registrar com a actiu de forma separada al registre del bé rehabilitat, i s'haurà d'amortitzar al llarg del temps en què s'obtinguin els beneficis econòmics o de potencial de servei producte de la inversió realitzada en la rehabilitació. 

Els crèdits per l'activitat pròpia són els drets de cobrament que tenen per origen el desenvolupament de l'activitat pròpia de l'entitat davant els beneficiaris, usuaris, patrocinadors, afiliats, etc. S'inclou en aquesta categoria el tractament dels crèdits derivats de la concessió de préstecs per part de l'entitat a tipus d'interès zero o per sota del tipus de mercat.

Els débits per l'activitat pròpia són les obligacions de pagament que tenen el seu origen en la concessió d'ajuts o altres asignacions als beneficiaris de l'entitat en compliment dels fins propis. S'inclou en aquesta categoria el tractament dels deutes derivats de la concessió d'ajuts pluriennals.

Els crèdits o débits amb venciment inferior a un any (curt termini) es registraran pel seu valor nominal.

Els crèdits o débits amb venciment superior a un any (llarg termini) es registraran pel seu valor actual. La diferència entre el valor actual i el valor nominal es registrarà com un ingrés o despesa financera, en el compte de resultats, i seguint el criteri del cost amortitzat.

Els crèdits provinents de préstecs atorgats per l'entitat a tipus d'interès zero o per sota del mercat, es comptabilitzaran pel seu valor raonable. La diferència entre el valor raonable i l'import lliurat es reconeixerà en el compte de resultats, inicialment, com a despesa, en funció de la seva naturalesa. Un cop es vagi produint la reversió del descompte practicat, causada per la devolució del préstec, s'anirà reconeixent com un ingrés financer al compte de resultats.

Els ajuts pluriennals, entesos com aquells que l'entitat es compromet a concedir a un determinat beneficiari al llarg de diversos anys, s'hauran de registrar pel valor actual de l'import compromés en ferm de forma irrevocable i incondicional.

Les despeses pròpies de les entitats no lucratives s'entenen com aquelles efectuades quan s'atorguen ajuts monetaris com ara beques, subsidis, premis o assistència, i també els ajuts no monetaris que es realitzen mitjançant el lliurament de béns d'immobilitzat o existències.

Aquest tipus de despesa s'han de registrar en el compte de resultats de l'exercici en el qual s'incorren, independentment de si s'han pagat o no. Per tant, es registraran en el moment en el qual s'aprovi la seva concessió.

Els ingressos propis de les entitats no lucratives s'entenen com aquells que constitueixen l'objecte de la seva activitat principal, com ara quotes d'associats i afiliats, quotes d'usuaris, promocions per la captació de recursos, ingressos de patrocinadors i col·laboradors o els ingressos pel reintegrament d'ajuts i assignacions.

Aquest tipus d'ingressos es registraran seguint el principi de meritació, és a dir, en el moment en què es genera el dret de cobrament, i independentment que s'hagin cobrat o no. Els ingressos pel lliurament de béns o per prestació de serveis es valoraran per l'import acordat. 

Les subvencions, donacions i llegats es registraran com a passiu fins que no adquireixin la condició de no reintegrable. Es considera que ho han fet quan compleixin els requisits següents:

• Existeixi un acord individualitzat de concessió
• S'hagin complert les condicions establertes per la seva concesió i
• No existeixin dubtes raonables respecte a la seva recepció.

Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables, generalment es registraran directament en el patrimoni net de l'entitat (grup 13 o grup 9) i posteriorment, s'aniran reclassificant a l'excedent de l'exercici com a ingressos, de forma sistemàtica i racional i de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat. Si aquestes han estat atorgades sense asignació a una finalitat específica, es traspassen a l'excedent de l'exercici en el qual es reconeguin.

La valoració de les subvencions, donacions o llegats monetaris es farà segons el seu valor raonable.

Les que siguin no monetàries, també a valor raonable, sempre que aquest sigui fiable.

Si l'entitat fa una inversió financera amb els fons rebuts de forma transitòria a l'espera d'aplicar-los a la seva finalitat, el rendiment originat per la inversió també s'haurà d'aplicar a la finalitat per la qual va ser atorgat l'ajut.

Cal fer una menció especial a les cessions rebudes d'actiu no monetaris sense contraprestació. Seria el cas de la cessió d'ús d'un terreny i/o d'una construcció per un temps determinat, la cessió d'un immoble per un període d'un any prorrogable per períodes iguals o per un temps indefinits, o bé pels serveis rebuts sense contraprestació. En cadascun dels casos, el registre comptable es farà de forma diferent, però compartiran la característica de que en tots ells es registrarà una despesa, segons la naturalesa del servei rebut (amortització, lloguer, despeses per serveis professionals,...) i també s'haurà de registrar l'ingrés de la subvenció, donació o llegat no monetari correlacionat, tots ells en base a la millor estimació del valor raonable del servei rebut.

Cal precisar que no es poden qualificar com a prestació de serveis rebudes sense contraprestació les que presti el voluntariat (entesos com aquelles persones físiques que de forma altruista, col·laboren amb l'entitat desenvolupant un treball aliè a l'exercici de la seva activitat empresarial o professional).

La nova normativa és d'aplicació obligatòria per les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública d'àmbit estatal, i també per aquelles entitats d'àmbit autonòmic que no disposin de normativa pròpia que reguli els aspectes comptables de la comptabilitat de les entitats no lucratives. Per tant, no és d'aplicació per aquelles entitats que tinguin àmbit autonòmic i estiguin registrades als Registres d'Associacions o de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Aquestes, es continuaran regint pel que fa a la seva comptabilitat per l'establert al Decret 259/2008.

En els primers comptes anuals que es formulin aplicant els criteris de l'RD 1491/2011 seran els del primer exercici començat a partir de l'1 de gener de 2012. A la memòria econòmica caldrà incloure un apartat específica amb la denominació "Aspectes derivats de la transició als criteris del Pla General de Comptabilitat" en el qual s'inclourà una explicació de les principals diferències respecte als criteris comptables aplicats en l'exercici anterior i els actuals, així com la quantificació de l'impacte que produeix aquella variació de criteris en el patrimoni de l'entitat.

Al balanç d'obertura, si s'escau, es reclassificaran aquells elements patrimonials que es vegin afectats per la nova normativa, valorant-los pel seu valor en llibres i comprovant el seu possible deteriorament de valor en aquella data. Si hi ha ajustaments de valor derivats de l'adaptació, s'utilitzarà una contrapartida de reserves per ajustaments pel seu registre comptable. 

Els primers comptes anuals es podran presentar incloent-hi informació comparativa sense adaptar als nous criteris o bé incloent la informació comparativa adaptada als nous criteris. En el primer cas els comptes es qualificaran con a inicials als efectes derivats de l'aplicació del principi comptable de uniformitat de del compliment del requisit de comparabilitat, i en el segon cas, es consideraria com a exercici inicial l'exercici anterior al de l'objecte de rendició dels comptes.