Les inversions financeres en les entitats sense ànim de lucre
Comparteix
Tot i que obtenir beneficis no és l’objectiu principal, hi ha la possibilitat d’invertir tenint en compte una sèrie d’indicacions.
L’activitat principal de les entitats sense ànim de lucre té unes finalitats d’interès general en un o diversos àmbits establertes als estatuts d’aquestes. Això suposa que, tal com indica la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals de mecenatge; les fundacions, associacions declarades d’utilitat pública i les federacions esportives, entre altres, han de destinar el 70% de les rendes i ingressos a la realització d’aquestes finalitats.
Precisament, és l’activitat no lucrativa el que beneficia aquestes entitats en matèria d’impostos, per exemple, el de Societats. Malgrat això, les entitats sense ànim de lucre també poden destinar part dels seus beneficis a inversions financeres.
En què pot invertir una entitat?
El nou Codi de conducta relatiu a les inversions financeres de les entitats sense afany de lucre estableix que aquestes entitats poden realitzar “qualsevol inversió [financera temporal] en algun dels instruments financers regulats a la Llei del Mercat de Valors”. És a dir, instruments monetaris, accions, fons d’inversió...
Malgrat tot, cal tenir en compte les excepcions que regulen aquest article. En primer lloc, cal tenir present el que estableix el títol fundacional, els estatuts de l’entitat o la normativa d’aplicació en referència a les possibles restriccions per fer inversions.
A més, es consideren excepcions per a la inversió la part del patrimoni que l’entitat hagi obtingut a través d’aportacions “efectuades pel fundador, donats o associats amb subjecció a requisits de no disposició o amb vocació de permanència”.
Per últim, també queden fora “les inversions financeres afectes a la cobertura de provisions tècniques de les mútues asseguradores i mutualitats de previsió social” per tal de garantir el compliment de les obligacions futures i per evitar que els recursos aportats pels assegurats puguin quedar dilapidats per una inversió incorrecta.
Com seleccionar les inversions?
En primer terme, cal que l’entitat estableixi les característiques de la inversió (objectius, riscos, tipus d’actiu...). A l’hora de seleccionar la inversió cal analitzar tres punts: la seguretat, la liquiditat i la rendibilitat. En aquest sentit, s’ha de buscar l’equilibri entre aquests tres aspectes i sempre tenir present els objectius i regulació de l’entitat.
En tot cas, és important remarcar que es tracta d’entitats sense ànim de lucre, per tant, amb les inversions l’objectiu no hauria d’anar adreçat a l’obtenció de beneficis a curt termini, per exemple amb la venda. En cas que es faci aquesta operació, caldrà justificar-la adequadament
Què cal per fer aquestes inversions?
En cas que una entitat decideixi dur a terme inversions financeres, cal que tingui en compte els mitjans humans i materials necessaris per desenvolupar aquest objectiu, així com els sistemes per gestionar les inversions en instruments financers “adequats i proporcionats al volum i naturalesa de les inversions realitzades o a realitzar”.
Per tal que les inversions siguin tan adequades com sigui possible seguint la regulació de l’entitat i els seus objectius, cal que el personal amb capacitat de decisió tingui suficients coneixements i experiència en aquest àmbit, ja que comporta certa complexitat. En cas contrari, l’entitat podrà comptar amb assessorament professional, sempre que això no comporti conflictes d’interès.
Si els instruments financers són superiors als 10 milions d’euros, l’entitat haurà de tenir en compte algunes especificacions. En aquest cas és recomanable la constitució d’una comissió d’inversions, integrada “per un mínim de tres membres, dos d’ells o elles amb coneixements i experiència suficients, que s’hauria de reunir regularment com a mínim quatre vegades l’any”, amb control intern i amb suficient autoritat i independència.
L’informe anual
La realització d’inversions per part de les entitats comporta responsabilitats a l’hora de fer públiques les operacions i les dades. S’haurà de presentar un informe del grau de compliment del Codi de conducta on s’indiqui clarament “aquelles operacions que s’han separat de les recomanacions contingudes en el Codi de conducta i les raons per les que no s’han seguit”.
El primer informe, a més, haurà de reflectir els acords adoptats pels òrgans de govern, ja que serà la guia a l’hora de prendre les mesures tenint en compte els principis i recomanacions que s’hagin acordat.
Aquest informe anual s’entregarà al protectorat, si escau, i es posarà a disposició dels associats i associades o participants. De fet, haurà de ser un document públic que hauria d’estar al portal web de l’entitat.
