Propostes per promoure la participació política des de les entitats

Aquest col·lectiu és el més i millor organitzat i, alhora, el més participatiu políticament. Això vol dir que ja es fa una feina important des de les entitats i les persones amb discapacitat (i familiars). Altres accions a potenciar són les que s’indiquen a l’estudi:

• Principalment, formar a persones amb discapacitat intel·lectual per a la participació política.
• Defensar l’accessibilitat arquitectònica –fet que ha de resoldre l’administració- i comunicativa que situï aquestes persones en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
• Promoure una reflexió sobre per què serveix la política (entre les persones amb discapacitat intel·lectual).
• Participació en la diagnosi, disseny i avaluació de les polítiques públiques per part de les persones amb discapacitat, les famílies i les seves entitats.

Tot i el gran nombre d’entitats que treballen amb el col·lectiu de persones migrades, hi ha una manca en l’organització entre les pròpies persones estrangeres, i “els drets polítics hi són poc o gens reconeguts” (sobretot per a les persones de fora de la Unió Europea i els i les menors). “En el cas de les persones en situació irregular administrativa i dels joves entre 16 i 18 anys, es tracta de concedir-los els drets polítics, a més de comptar amb ells per a les convocatòries de participació ciutadana”.

La tasca més important per desenvolupar des de les entitats seria:

• Fomentar el fet de sortir de la segregació per grups ètnics.

Aquestes persones es troben en una situació intermèdia pel que fa a l’organització i la capacitat d’agència (s'entén com a capacitat d'influir). En aquest àmbit la tasca de les entitats té un paper molt rellevant:

• Promoure el treball amb les famílies.
• Fomentar el lleure i el voluntariat com a formes d’inclusió social que afavoreixen la participació política.

Tot i que de forma indirecta, l'estudi també estableix que la millora de la política d’habitatge i la continuació del suport psicològic, si escau, durant la desinstitucionalització també afecta positivament la participació política. Es tracta de mesures que afavoreixen el fet de “sentir-se part de la comunitat i així estar en condicions de prendre part de la gestió dels seus afers públics”.

La relació de les persones sense llar amb alguna entitat és important per millorar la seva participació en política. Malgrat això, entre aquestes persones l’índex de participació electoral és molt baix i en participació ciutadana es limita a “l’obertura d’espais de participació a les entitats de suport”. Les limitacions per la manca de domicili i la desconnexió amb una societat que “els i les ha fallat” són les principals causes. Per això, calen accions com:

• Promoure la participació política “amb calma”, com el resultat d’un procés d’inclusió social.
• Fomentar la transparència de les entitats cap a dins, com a pas previ per empoderar les persones usuàries (sense llar).

La incapacitat per poder votar fins als 18 anys i els pocs òrgans de participació decisoris on poder accedir redueixen a mínims la participació política d’aquest col·lectiu, més enllà de casos puntuals. De fet, la participació electoral també és baixa entre els 18 i els 25 anys. La tasca de les entitats podria passar per:

• Fomentar més experiències de participació ciutadana i l’associacionisme infantil i juvenil.
• Utilitzar els canals habituals d’aquest col·lectiu (xarxes socials).
• Promoure la formació en habilitats socials.
• Potenciar el voluntariat juvenil i ampliar-lo per als i les menors de 16 anys.

Juntament amb les persones amb discapacitat, la gent gran té una alta intenció de vot i participació ciutadana, encara que disminueix molt entre les persones que viuen en residències i/o tenen poca mobilitat. En aquest àmbit, la tasca de les entitats –i també de la Generalitat- se centra sobretot en un aspecte:

• Formació per trencar amb la bretxa digital i superar aquesta barrera o desavantatge que disminueix l’accés a les noves tecnologies i a la informació.

En qualsevol dels casos, però, cal que les persones en situació de vulnerabilitat siguin conscients què la seva participació també és important. I aquí, de nou, les entitats del tercer sector a banda d’altres agents i les mateixes persones interessades, tenen un paper destacat en la sensibilització i la formació.