Com afecta la reforma laboral al tercer sector?
Comparteix
La nova normativa modifica, sobretot, la contractació temporal, però també té un impacte en la fixa discontínua.
A finals de 2021 es va publicar el Reial Decret Llei 32/2021, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat a l’ocupació i la transformació al mercat de treball. La nova normativa suposa un punt d’inflexió pel que fa a la regulació de les relacions laborals i comporta importants canvis en matèria de contractació temporal.
En aquest sentit, desapareix el contracte per obra o servei. Precisament, el contracte temporal és una de les qüestions que més afectarà el tercer sector. Això significa que s’hauran d’optimitzar i aprofitar les opcions que ofereix la reforma laboral per poder donar resposta a les necessitats de flexibilitat laboral del sector.
Encara, però, hi ha aspectes que no estan del tot clars i, per tant, cal esperar per veure com es desenvoluparan algunes situacions i si apareix alguna reglamentació complementària o aclariments... Això significa que al llarg dels pròxims mesos caldrà parar atenció a tot allò que pugui sorgir referent a la reforma laboral.
En aquest recurs es fa una primera aproximació a les principals modificacions en contractació temporal i fixa discontínua que poden afectar l’àmbit no lucratiu, tenint present la guia realitzada sobre aquest tema per Suport Tercer Sector.
Modificacions en la contractació temporal
Un dels canvis més importants que afecta directament les entitats del tercer sector és l‘eliminació del contracte per obra o servei.
Cal tenir en compte, però, que es podran seguir signant nous contractes per obra o servei i contractes eventuals fins el 30 de març de 2022. En tot cas, aquests contractes no podran tenir una durada superior als sis mesos.
Pel que fa als contractes d'obra o servei anteriors al 31 de desembre de 2021 es continuen regulant per la normativa anterior.
Per tant, per contractar de manera temporal, a banda dels contractes formatius, es podrà fer de les maneres següents:
- Contracte per circumstàncies de la producció. Aquí hi ha dues possibilitats, d'una banda que sigui per circumstàncies d’increment de feina ocasional i imprevisible; de l'altra, per un increment ocasional previsible..
- Contracte de substitució, amb dret a reservar el lloc de feina de la persona substituida per qualsevol causa. També es pot emprar per completar la jornada reduïda d'altres persones, en certes circumstàncies, o durant la cobertura de certs processos de selecció o promoció (en aquest cas, màxim tres mesos).
En els dos tipus de contracte, cal concretar al contracte la causa de la contractació temporal, les circumstàncies que la justifiquen i, com a novetat, la connexió amb la durada prevista.
D’altra banda, la norma estableix que si una persona té dos o més contractes per circumstàncies de la producció amb una durada total superior als 18 mesos (en un període de 24 mesos), es considerarà com a persona fixa.
Penalització dels contractes de menys de 30 dies
Amb la reforma laboral es penalitzen tots els contractes temporals inferiors a 30 dies. Això implica els contractes per circumstàncies de la producció, i els actuals contractes per obra o servei i eventuals. Això no afecta, però, els contractes de substitució.
Tindran una penalització en la cotització a la seguretat social equivalent a una quantia fixa de 26,57 € en el moment de la seva extinció.
En aquest cas, es tracta d’una qüestió d’efecte immediat, però encara no està definit administrativament com s’articularà aquest punt. A més, la reforma laboral, de moment, no preveu que aquest import sigui proporcional en cas de temps parcial ni en funció de la durada.
En qualsevol cas, cal tenir molt en compte les penalitzacions per modificar el tipus de contracte d'aquelles persones que s'incorporen com a reforç durant breu temps.
Modificacions en la contractació fixa discontínua
La reforma laboral augmenta els supòsits en els quals es pot emprar el contracte fix discontinu, per exemple, a feines estacionals, de temporada o intermitents, entre d’altres. A més, desapareix la diferència amb el contracte fix a temps parcial de períodes certs.
També s’estableixen requisits formals per al contracte fix discontinu i de la crida a l’activitat:
- El contracte ha de ser sempre per escrit.
- Ha de recollir el període d’activitat, i la jornada i la distribució horària, tot i que sigui de manera estimada.
- La crida ha de ser per escrit o d'una altra manera que deixi constància de la notificació.
- Els convenis col·lectius determinen els criteris objectius i formals de les crides.
D’altra banda, les persones treballadores fixes discontínues tenen dret a què la seva antiguitat es calculi a partir de la durada de la relació laboral i no només pel temps de treball efectiu. No obstant això, no en tots els casos el còmput d’antiguitat s’ha de fer d’aquesta manera.
En general, amb la reforma laboral es vol que el contracte fix discontinu sigui més utilitzat i pot ser una de les alternatives a la fins ara contractació temporal.
Aquesta és només en primera presa de contacte amb la reforma, que s'anirà ampliant en posteriors articles.
