Tot el que cal saber sobre els convenis col·lectius

Un conveni col·lectiu és un document en el qual les representants de les persones treballadores i les organitzacions arriben a un acord que regula les condicions dels contractes laborals. Els convenis col·lectius regulen drets i obligacions entre les persones treballadores i les organitzacions. És el resultat d’una negociació col·lectiva entre les dues parts.

L'Estatut dels Treballadors actua com a legislació laboral si no existeix un conveni col·lectiu per a una activitat concreta o si algun aspecte no es troba recollit en aquest.

Aquests documents es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat o, en funció de l'àmbit territorial d'aquest, en el Butlletí Oficial de la comunitat autònoma o de la província a la qual correspongui el conveni.

Normalment, els convenis col·lectius es prorroguen any a any. Igualment, la seva vigència estarà marcada per la negociació i els acords als quals s’arribin. Aquests documents podran regular matèries d'índole econòmica, laboral, sindical i, en general, aquelles qüestions que afectin les condicions d'ocupació i en l'àmbit de les relacions de les persones treballadores i les seves organitzacions.

• Econòmica (salaris, remuneracions indirectes, etc.).
• Laboral (jornada diària, setmanal i anual de treball i descans; classificació professional; durada de contractes; rendiment exigible, etc.).
• Sindical (comitès d'entitats, delegades de personal, cànon de negociació, etc.).
• Condicions d'ocupació.
• La constitució de serveis de prevenció mancomunats.
• Relacions dels treballadors/es i les seves organitzacions representatives amb l'entitat i les seves associacions.
• Assistencial (millores voluntàries de Seguretat Social).
• Mesures de promoció professional.
• Condicions de treball i de productivitat.
• Obligacions dirigides a regular la pau laboral.
• Exercici dels drets a la promoció i formació professional en el treball, que s'acomodaran a criteris i sistemes que garanteixin l'absència de discriminació directa o indirecta entre treballadors dones i homes.
• Així mateix, el deure de negociar sobre mesures dirigides a promoure la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'àmbit laboral, que en cas d’entitats de més de 50 treballadors/es, s'articularà a través de plans d'igualtat.

Els convenis col·lectius es classifiquen pel seu àmbit d'aplicació en:

• Convenis col·lectius sectorials.
• Convenis estatals i nacionals, són d'aplicació estatal i es publiquen en el BOE.
• Convenis sectorials autonòmics. L'àmbit d'aplicació és autonòmic, pertanyent a un sector determinat i es publiquen en els Butlletins Oficials Autonòmics.
• Convenis sectorials provincials. L'àmbit d'aplicació d'aquests documents és d’un sector determinat provincial.
• Convenis sectorials interprovincials. Afecten diverses províncies, una mateixa comunitat autònoma o diferents regions.
• Convenis sectorials locals o comarcals.
• Convenis col·lectius d'entitats. Aquells que negocien les representants de les persones treballadores i l’organització.
• Convenis col·lectius d'entitats nacionals.
• Convenis col·lectius d'organitzacions autonòmics.
• Convenis col·lectius d'entitats locals.
• Convenis col·lectius inferiors a l’organització: s'apliquen a un grup específic de persones treballadores o un centre de treball. Són els negociats per les representants de les persones treballadores del centre i l'entitat.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.