La gestió del voluntariat als centres de salut

En l’àmbit sanitari, es defineixen tres models de voluntariat: el propi, l’extern i el mixt. El primer fa referència a un voluntariat que penja d’una associació o fundació que es vincula al centre de salut. A l’altre extrem hi ha el model de voluntariat extern, que fa referència al voluntariat que resulta d’un conveni entre una entitat de voluntariat externa i un centre de salut on aquesta farà la seva tasca.

Per últim, hi ha el model de voluntariat mixt, que combina les dues modalitats anteriors amb equips de voluntariat tant d’organitzacions vinculades al centre com externes.

La primera fase del cicle de voluntariat és la captació, és a dir aquell moment en el qual l’entitat dona a conèixer la tasca per a la qual necessita el voluntariat. Per fer això s’haurà d’exposar el perfil de la persona voluntària, indicant les habilitats i capacitats concretes o genèriques que es cerquen. Per fer això s’aconsella implicar al personal sanitari, que és qui millor sabrà quines necessitats ha de cobrir el servei.

I és que el procés de captació de l’entitat s’ha d’adaptar a la realitat del centre de salut, i sempre segons el model de voluntariat que se segueix. En el cas del voluntariat propi, cal assenyalar explícitament el programa de voluntariat com una peça clau dels serveis del centre. Per als models mixt i extern, cal que les diferents entitats que participen, lligades al centre o externes, estiguin alineades en els seus valors i objectius i coordinin la captació. Aquí pot ser aconsellable fer una reunió amb les persones encarregades de la comunicació de cada òrgan.

Una de les qüestions a coordinar són els canals de captació, que poden ser sessions informatives a l’entitat o al centre, espais comunitaris alineats amb la missió on disposar tríptics i cartells (altres centres de salut, biblioteques, centres de dia, punts de voluntariat dels ajuntaments, parròquies...) i les xarxes socials.

La fase de selecció consisteix majoritàriament en una entrevista que resulta o en la incorporació de la persona o en la desestimació de la candidatura. És un procés, però, on la persona voluntària també escull si vol o no implicar-se en l’entitat, per la qual cosa és un moment de coneixement i valoració mútua.

Per a fer la selecció, cal que tant l’entitat com el centre de salut estableixin uns paràmetres. Una de les preguntes que s’han de fer és quins perfils necessiten a l’equip, i quins aspectes han de ser homogenis i heterogenis. Per exemple, pot ser que interessi comptar amb persones de procedències culturals diverses, sobretot si aquest és també el context del centre. O és possible que calgui que tot el voluntariat compti amb certes competències, com per exemple habilitats digitals, unes capacitats que van ser molt necessàries durant la pandèmia.

També caldrà establir si les persones voluntàries poden ser o no treballadores del centre o haver-ho sigut. Això és important perquè s’hauran de definir molt bé els rols per evitar encavalcaments de tasques, i el voluntariat mai ha d’assumir la feina del personal remunerat del centre.

Un altre tema a tenir en compte és que algunes de les tasques de voluntariat als centres de salut demanen certes condicions físiques o mentals. És per això que l’entrevista pot ser un bon moment per preguntar, sempre amb respecte i només si és absolutament necessari, si la persona es podria trobar amb alguna dificultat per a desenvolupar determinades accions. Sempre s’haurà d’especificar el perquè de la pregunta, i, en cas d’obtenir una resposta afirmativa, es buscaran tasques adients per a ella i se li explicarà.

L’acollida és la fase de formalització de la col·laboració. Com a tal, té un vessant oficialitzant que és la firma del document de compromís, on s’especifica la voluntat de la persona de respectar els seus horaris, participar en les formacions i les reunions...

En aquesta fase com a norma general també es pot introduir una petita formació inicial obligatòria, que en els casos del voluntariat de salut serà primordial organitzar segons les necessitats i realitats del centre, però sol incloure nocions de prevenció i higiene.

Per a tots els models de voluntariat de salut, s’aconsella programar sessions d’acollida de manera periòdica, per tal de no dificultar la feina diària del centre. A més, en el cas del voluntariat extern i mixt, l’acollida es pot fer desdoblada, en una primera etapa a l’entitat i una segona al centre. En cada pas, la persona voluntària ha de conèixer les persones responsables del voluntariat tant a l’entitat com al centre.

És recomanable programar dues o tres sessions d’acollida a l’any per a totes les persones que s’hagin incorporat els últims mesos.

Després de l’acollida ve la fase d’incorporació, el moment en què l’èxit de la comunicació entre els diferents agents implicats en la col·laboració es fa evident o no. Per valorar-ho, és aconsellable organitzar una reunió amb les persones voluntàries i les referents de voluntariat de l’entitat i del centre.

Seguidament, caldrà fer una sessió de presentació del nou equip de voluntariat a totes les persones assalariades, explicant-los a aquests les activitats que duran a terme les persones voluntàries i a les últimes quines són les normes de la seva acció. En tot moment es tractarà de posar les persones ateses al centre, entenent el seu benestar com l’objectiu de la col·laboració.

S’aconsella que en el moment de la incorporació s’introdueixi un calendari compartit entre l’entitat que gestiona el voluntariat i el centre.

El voluntariat sanitari, com a àmbit del voluntariat social, ha d’introduir en el seu cicle tres tipus de formació: bàsica, continuada durant l’acció i complementària a la bàsica, i específica, per a aprofundir en temes concrets. Tots aquests tipus de formació han d’involucrar diferents actors, i en el cas del voluntariat sanitari és especialment important implicar els i les professionals de la salut en aquests processos.

Per al voluntariat sanitari, la formació bàsica ha d’incloure una visita al centre, un repàs de les mesures d’higiene i seguretat, un organigrama del personal sanitari, i una exposició dels circuits de comunicació i les pautes d’actuació per a resoldre incidències i desenvolupar la tasca voluntària (límits normatius, salut física i mental de la persona atesa, situacions emocionalment difícils...).

La formació continuada, d’altra banda, és periòdica, hi ha d’incloure sessions de supervisió i de promoció del treball en equip.

Per últim, la formació específica del voluntariat sanitari dependrà de les necessitats de l’equip i de les característiques de la tasca que desenvolupa i del centre. Aquestes formacions poden ser pagades per l’entitat o, si escau, assumides per les persones voluntàries.

A part d’aquestes tipologies formatives, en el voluntariat sanitari és recomanable incloure formació en prevenció del ‘burnout’ o fatiga. Es tractarà d’oferir-los eines per a que el voluntariat que realitzen no els ocupi tota la seva vida, i apropar-lo a la realitat del personal sanitari per a que no es trobi implicat en les conseqüències del seu esgotament.

En tots els programes de voluntariat cal una figura referent que faci un seguiment de les persones que col·laboren durant tota la durada del voluntariat. És un aspecte necessari per a enfortir el compromís i la responsabilitat de la persona, tot establint una conversa constant que permeti identificar i ajustar les motivacions de la seva tasca.

L’acompanyament, a més, és especialment necessari al voluntariat sanitari perquè s’hi poden donar situacions de frustració, on la persona sent que no pot ajudar tant com voldria. En aquests casos, cal que la persona responsable actualitzi la seva situació per tal que continuï sentint-se part activa del programa. És un seguiment que hauran de fer alhora els centres de salut i l’entitat, però l’equilibri pot fluctuar depenent de les seves respectives realitats: per exemple, si l’entitat és petita, l’acompanyament per part del centre haurà de ser més gran.

Una de les eines per a dur a terme aquest acompanyament és l’anomenada avaluació ‘in itinere’, que ve a ser un formulari amb uns indicadors bàsics establerts conjuntament entre tots els agents implicats. L’enquesta resultant l’hauran de respondre el voluntariat, l’entitat, el centre de salut i les persones ateses.

Una altra eina útil són, evidentment, les reunions. És aconsellable que s’organitzin trobades periòdiques entre les persones responsables del voluntariat i representants del centre de salut i de l’entitat. Si s’escau, també seria recomanable incloure algunes persones voluntàries en aquestes reunions.

L’última fase de tot cicle de voluntariat és la desvinculació, que reflectirà el grau d’èxit de les fases anteriors. En tot cas, pot donar-se tant per iniciativa de l’entitat com de la persona voluntària, així com per part del centre de salut en els models extern i mixt.  

Sigui com sigui, aquest moment ha de disposar d’espais on poder valorar conjuntament les raons de la desvinculació, on s’inclogui també un agraïment, una valoració de la tasca i un acord pel que fa a la relació que es mantindrà en un futur.

A més, a banda dels diferents documents que cal firmar en la desvinculació (certificat de participació, formulari amb els motius de la desvinculació, recull de valoracions...) és aconsellable que el tancament es dugui a terme en una mena de cerimònia de comiat i reconeixement públic. Això no serà només ben valorat per part del voluntariat, sinó que també permetrà a les persones ateses acomiadar-se de les persones que les han acompanyat.