Àmbit
Jurídic

Com es regula l’augment de les jornades laborals?

Entitat redactora
Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a
María Eugenia Ifer
L’Estatut dels Treballadors (ET) és la normativa que regula els drets i deures de les persones treballadores. Font: Canva.

Existeixen diferents mecanismes que permeten que les persones treballadores facin més hores que les especificades al contracte o al conveni col·lectiu.

El conveni col·lectiu o el contracte fixen la quantitat d’hores que han de fer les persones treballadores. Tot i això, que no poden superar el que regula l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors (ET).

Segons l’ET, la jornada laboral no pot ser superior a quaranta hores setmanals, el que equival a 1.826 hores anuals. Així mateix, com a norma general, les jornades diàries no poden superar a nou hores i han de respectar els descansos. Igualment, tot i que la norma especifica els períodes màxims abans explicats, existeixen mecanismes que es poden fer servir en cas que calgui augmentar les jornades laborals.

Índex

Hores complementàries

Les hores complementàries les regula l’article 12 de l’ET i són aquelles que fa una persona treballadora quan supera les hores establertes en un contracte a temps parcial. S’han de tenir en compte les següents qüestions:

  • Només poden fer hores complementàries aquelles persones que tinguin un contracte de deu o més hores setmanals.
  • L’organització ha d’informar la persona treballadora amb una antelació mínima de tres dies
  • Com a norma general, les hores complementàries no poden ser superiors al 30% de les ordinàries. Només es pot superar si el conveni col·lectiu estableix el contrari, però, en cap cas, pot ser superior al 60% de la jornada habitual.
  • L’entitat pot oferir hores complementàries voluntàries al personal, però no poden superar el 15% de la jornada ordinària. No obstant això, si ho especifica el conveni, pot arribar al 30%.

Distribució de la jornada

L’article 34 de l’ET estableix que, si es respecten la durada màxima de les jornades anuals i els descansos mínims, les hores de feina es poden distribuir irregularment. Així mateix, una altra condició és que, sempre que el conveni col·lectiu o el contracte no diguin el contrari, només es pot distribuir irregularment el 10% anual de la jornada laboral. La compensació horària, si el conveni o contracte no diuen el contrari, s’ha de fer en un termini màxim de dotze mesos.

Així doncs, l’entitat ha d’informar les persones treballadores afectades en un termini mínim de cinc dies d’antelació a la distribució irregular de la jornada. Igualment, cal remarcar que, en cas que s’hagin realitzat hores de més i s’extingeixi el contracte, l’organització les ha de compensar econòmicament en la liquidació.

Hores extraordinàries

L’article 35 de l’Estatut dels Treballadors regula les hores extres que fan les persones treballadores. Es consideren hores extraordinàries aquelles que superen la jornada laboral ordinària. S’han de tenir en compte les següents consideracions:

  • Com a norma general, no es poden fer més de vuitanta hores extraordinàries anualment. Només és possible superar-les en situacions de força major, però sempre s’han de respectar els descansos pertinents.
  • Principalment, les hores extraordinàries estan destinades a les persones que fan jornades completes. Tot i això, les persones amb jornades parcials també poden fer hores extraordinàries en situacions urgents o puntuals, tal com contempla l’ET a l’apartat 3.
  • La compensació es pot fer monetàriament o amb hores o dies lliures.
  • Si el contracte és temporal, les hores extraordinàries han de ser proporcionals al temps del contracte.
  • Les hores extres no s’han de computar en la base de cotització. Només s’ha de fer això si són per cobrir accidents de feina o malalties professionals, ja que es consideren contingències professionals i tenen una cotització addicional.

Per tal de resoldre dubtes amb referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió laboral de les entitats no lucratives, es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.

Comparteix i difon