Irídia denuncia les vulneracions de drets humans al CIE de Barcelona i alerta que "està descontrolat"

Irídia – Centre per la defensa dels drets humans, ha presentat l'informe 'Vulneracions de drets humans al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona 2021', posant al focus, un any més, en les principals vulneracions de drets humans detectades al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona ubicat a la Zona Franca. Enguany, des de l’esclat de la pandèmia, l'entitat de defensa dels drets humans adverteix d'un retrocés sense precedents en la garantia dels drets de les persones internes al CIE de Barcelona.

De fet, Andrés García, codirector d'Irídia, durant la presentació de l'informe ha titllat la situació al CIE de Barcelona "d'emergència" i ha manifestat que el centre situat a la Zona Franca de la capital catalana "està descontrolat". García ha fet referència al gran nombre de casos d’aïllament preventiu en cel·la aplicats al CIE de Barcelona durant el darrer any. En total, setanta-dos casos, que conformen el 85% dels produïts als CIE de la resta de l'Estat Espanyol, una situació "molt preocupant", tal com assenyala el mateix informe.

Però aquesta no és l'única vulneració de drets que l'entitat, amb l'ajuda de Migra Studium i Tanquem els CIE, ha advertit durant el darrer any. D'entre les principals vulneracions de drets humans detectats al CIE de Barcelona, l'informe destaca les dificultats d'accés al dret a la defensa, i els obstacles a familiars i ONGs per dur a terme les visites; les situacions de violència institucional; la vulneració del dret a la salut de les persones que s'hi troben internes; o l'alt nombre d'aïllaments preventius aplicats, tal com hem comentat.

Enguany ha estat un any en el qual Irídia explica que s'han produït situacions "molt greus". Una d'elles, expliquen, una vaga de fan de quaranta-un interns. "S'ha obstaculitzat la tasca de monitoratge i denúncia de vulneracions de drets", denuncien des d'Irídia.

Efectes de la pandèmia al CIE

L'estudi, elaborat per Marta Bolinches, Jordi de Senespleda, Andrés García i Anaïs Franquesa, recorda que el CIE de Barcelona va restar tancat entre els mesos d'abril i octubre de 2020, però des de la seva reobertura, a l'octubre, sense garantir les mesures sanitàries necessàries en plena segona onada, "la discrecionalitat i arbitrarietat per part de la direcció del Centre i dels Jutjats de Control ha estat persistent i ha perjudicat greument els drets de les persones internes", manifesten en el text.

En un context en el qual diversos interns es van contagiar de Covid, i van ser aïllats en condicions "absolutament inhumanes i degradants", es van fer diverses peticions per rebre visites d'advocades amb l'objectiu de denunciar situacions de maltractaments.

No obstant això, l'informe explica que es va dificultar el seu accés "en més d'una ocasió i una de les vegades es va arribar a impedir". Davant la denúncia d'Irídia d'aquests fets, els Jutjats de Control van suspendre el règim de visites, restringint l'accés a familiars i ONG, i permetent només visites de lletrats.

Així, fins al juny de 2021 no es va permetre l'accés d'ONG al CIE de Barcelona, sent Irídia l'única en fer visites dins el Centre mitjançant peticions directes dels interns, fet que dificultava conèixer si s'estaven produint vulneracions de drets i obstaculitzava als interns sol·licitar visites del Servei d'Atenció i Denúncia Davant Situacions de Violència Institucional de l'entitat. Ara, després que es dictés una resolució que deixa en mans de la Direcció del Centre l'establiment d'horaris, freqüència i condicions, estableix uns horaris molt limitats.

Per a Irídia, aquesta situació perjudica greument els drets de les persones internes, i consideren que, arran de la pandèmia, la situació de regressió en la garantia de drets al CIE de Barcelona contrasta amb les mesures adoptades a altres CIE de l'Estat. Com a exemple, als CIE de Madrid o Múrcia no es va prohibir l'accés de les ONG i dels familiars.

Violència institucional

A banda dels obstacles a l'accés de familiars, ONG i advocats, i les dificultats en l'exercici del dret a la defensa que denuncia Irídia, també s'han posat traves a la possibilitat de denunciar situacions de violència institucional, com la no-presa de declaració de la denunciant des d'un inici, la seva deportació i la dels testimonis i els reiterats arxius per part del Jutges d'Instrucció d'acord amb aquestes deportacions, expliquen. Cal afegir la manca de càmeres de videovigilància o la no custòdia de gravacions, en els casos en què sí que hi ha càmeres.

Irídia destaca que les persones agredides i els testimonis són expulsats escassos dies després dels fets en la majoria de casos. "Això suposa habitualment que els Jutjats d'Instrucció de Barcelona arxiven la denúncia al·ludint la impossibilitat de prendre declaració a la persona denunciant", expliquen al text.

Com a dada, tots els procediments judicials que resten oberts per denúncies de situacions de violència institucional al CIE de Barcelona en què Irídia representa els perjudicats han sigut prèviament arxivats pels Jutjats d’Instrucció encarregats de la investigació.

Demandes d'Irídia

Donades les conclusions sobre les principals vulneracions de drets humans detectades al CIE de Barcelona, Irídia posa sobre la taula diverses recomanacions per millorar la situació, com ara l'elaboració d'una instrucció per regular l'aïllament al CIE, la generació d'un sistema de recollida de dades estadístiques transparent i accessible amb relació a les deportacions, que el Servei Català de la Salut es faci càrrec de la Sanitat al CIE de Barcelona o implantar un sistema de traducció i interpretació permanent, entre d'altres.

A més, des de l'entitat exigeixen que es dugui a terme un procés extraordinari i urgent de regularització de les persones migrants residents a l'Estat espanyol, i que es derogui la Llei d'Estrangeria i s'aprovi una llei de gestió dels processos migratoris respectuosa amb els drets humans, tal com han demanat diverses entitats de defensa de les persones migrants durant els darrers dos anys.