El negoci de la venda d’armes segueix a l’alça en plena pandèmia

El negoci de la venda d’armes va resistir amb escreix l’embat la pandèmia i va seguir engreixant els seus guanys el 2020. Enmig de la recessió global causada per la covid-19, els ingressos de les 100 principals empreses del sector van augmentar un 1,3% respecte a l’any anterior, segon les dades d’un informe de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), que ha traduït Fundipau. 

En un any en què l’economia mundial es va contraure un 3,1%, la xifra total de vendes d’armes i serveis militars de les empreses del top-100 va escalar fins als 531.000 milions de dòlars, sumant sis anys consecutius d’augments i fent palès que ni una pandèmia atura la indústria armamentística. 

“Que creixi la venda d’armes sempre és inquietant, però si ho situem en un any de pandèmia i retrocés econòmic, és un fet molt significatiu”, remarca el Jordi Armadans, director de Fundipau, que apunta a la consolidació d’una tendència. “Estem en una onada de militarització, de més despesa militar i més volum de negoci per a la indústria”, agrega. Un fet que sostenen les dades: des del 2015, les empreses capdavanteres del sector han vist créixer les seves vendes un 17%. 

Les empreses dels Estats Units dominen el negoci de la venda d’armes

Els Estats Units se situen, un any més, com a potència hegemònica del negoci de la venda d’armes. D’entre les 100 primeres empreses de la llista, 41 són estatunidenques  i acumulen un volum de vendes d’uns 285.000 milions de dòlars, un 54% del total. L’informe del SIPRI destaca que la indústria armamentística del país està immersa en un procés de fusions i adquisicions, en sectors com l’espacial, per ampliar la seva cartera de productes i reforçar el seu lideratge competitiu.

A força distància, en segona posició, hi ha la Xina, amb cinc empreses al top-100 i unes vendes que van representar un 13% del total; mentre que el Regne Unit ocupa el tercer lloc de la llista de països amb companyies armamentístiques més poderoses. Europa té presència al rànquing amb 26 empreses, una d’elles espanyola, que sumen vendes per 109.000 milions de dòlars. Un dels punts més cridaners de l’informe és el descens de les vendes de les empreses russes, per tercer any consecutiu.

Una indústria que no atura ni una pandèmia

Amb aquestes dades sobre la taula, Armadans recorda ara les paraules del secretari general de l’ONU, António Guterres, que a l’inici de la pandèmia va instar els països que estaven en conflictes armats a declarar un alto el foc i concentrar així els esforços a aturar la pandèmia. “És evident que no se li va fer cas i això demostra que molts governs consideren que el tema de la despesa militar i de les armes és essencial, fins i tot en un context en què els esforços s'havien de posar a altres bandes per salvar vides humanes”, lamenta.

Així, malgrat la crida de Guterres, la majoria dels conflictes armats al món van continuar el 2020, amb alguna excepció, i els escenaris bèl·lics es van mantenir. Això, al seu torn, va permetre a la indústria mantenir el pols i sortejar els estralls de la pandèmia, demostrant una salut de ferro. 

Senyals d’una cosmovisió militarista

Tot plegat és un reflex de la cultura militarista que predomina, i que també ha impregnat l’estratègia de comunicació pública en un context de lluita contra la pandèmia. Per a Armadans, la retòrica bel·licista emprada per governants de bona part del món per parlar de la crisi sanitària, també en el cas del president espanyol Pedro Sánchez, és una prova més d’aquesta cosmovisió militarista: “És significatiu perquè, en un moment com aquest en què enfrontem una pandèmia, més aviat hauríem de parlar de cures i de defensa de la vida humana”, rebla. 

El director de Fundipau també atribueix aquest ús del llenguatge a altres elements com la voluntat de fer lluir l’exèrcit: “En el cas espanyol, específicament, es va sobredimensionar la importància i la tasca de l’exèrcit per refermar el seu paper com un agent molt rellevant davant de l'opinió pública”.

A la llista de les 100 empreses més importants de la indústria armamentística, només hi ha una empresa espanyola, Navaltia, companyia del sector naval, al lloc 84 amb unes vendes d’uns 1,1 milions de dòlars. Això no vol dir que el pes de l’Estat espanyol en la indústria sigui menor, de fet és el setè exportador mundial d’armes. “És un fet notable tenint en compte que Espanya no és la setena economia del món”, valora Armadans, que apunta a una “indústria militar bastant diversificada, amb capacitat per col·locar productes al mercat en diversos àmbits”.