Ana Sánchez: "El voluntariat és un eix clau en el funcionament de l'Esplai La Florida"

L'Esplai La Florida, entitat amb llarga trajectòria en educació en el lleure als barris de Les Planes i La Florida de L'Hospitalet de Llobregat, inicia una crida de voluntariat per tal de cercar persones voluntàries que vulguin realitzar tasques socioeducatives amb infants i joves. La tasca de l'entitat, a través de les seves seus als barris de Les Planes i La Florida, de L'Hospitalet de Llobregat, se centra en l'educació dels infants i els joves, posant especial èmfasi en els col·lectius vulnerables, amb voluntat transformadora i d'inclusió social.

Les tasques i projectes que es duen a terme a l'Esplai La Florida són molt variats: menjador, recollida d'infants a les escoles, esplai de tardes, reforç educatiu, jugoteca, espai familiar per a nens i nenes de 0 a 3 anys; centre obert, on les educadores fan seguiment als infants de serveis socials i es reuneixen amb les famílies; o el projecte Òmnia, cursos de suport tecnològic per a gent grans, entre molts altres. I a través de diverses àrees, com la de salut, la d'expressió, la de Joc i joguina o la comunitària.

 L'Ana Sánchez, la Laura Silva i la Shirley Cuyuche són les noves coordinadores del projecte de voluntariat de l'entitat, tres tècniques de l'Esplai La Florida que volen donar, a la figura de la persona voluntària, la importància que mereix. Parlem amb elles sobre l'Esplai La Florida, la seva tasca, la crida de voluntariat i els reptes de cara al 2022.

Quina és la història de l'Esplai La Florida?

Ana Sánchez (AS): L'esplai es va fundar el 1984 al barri de Les Planes. Actualment, tenim dos seus on duem a terme les nostres activitats i intervencions: una a la zona dels blocs de La Florida i l'altre al barri de Les Planes. L'entitat té com a objectiu l'educació dels nens i nenes i la intervenció comunitària en aquestes dues zones.

Les tasques de l'Esplai La Florida se centren en l'educació d'infants i joves.

Shirley Cuyuche (SC): Aquesta és la principal actuació que duem a terme a l'esplai. Fem activitats de lleure dirigides a infants i joves un cop surten de l'escola, perquè no estiguin al carrer. Fem activitats socioeducatives en les quals es fa un acompanyament i els donem un suport perquè puguin tenir un espai dins del barri.

Laura Silva (LS): Fem activitats i tallers, tant externs com interns. Per ajudar-nos a programar aquestes activitats, sovint hi col·laboren diverses associacions i entitats del voltant. Però sí, bàsicament és que hi hagi una inclusió en aquest barri i que els infants i joves no estiguin al carrer desaprofitant el temps.

Quines diferències trobem entre els dos barris?

SC: Treballem per àrees, quelcom que es manté més o menys en els dos espais, però hi ha algunes coses que canvien. A Les Planes es fan moltes activitats fora, al carrer, ja que aprofitem una gran plaça que tenim al davant. En canvi, a La Florida ens centrem més dins l'esplai, aprofitant l'espai que tenim.

AS: Quant al perfil dels nens i de les nenes que venen, és més o menys el mateix. A tots dos barris els infants i joves venen de famílies en situació de vulnerabilitat. Molts venen derivats de serveis socials i hi ha moltes famílies desestructurades que necessiten ajuda. L'espai de La Florida també és centre obert, en el qual es fa és un treball amb educadores i es fa un seguiment als nens i a les nenes que deriven dels serveis socials. Es fa una intervenció més específica i individualitzada.

També treballeu amb les famílies.

LS: Sí, també es treballa amb les famílies. Es fan moltes activitats en les quals es demana la implicació de les famílies. Hi ha un projecte que s'ha de dur a terme amb infants de set a dotze anys. És el projecte Fivalin, un treball conjunt amb la Fundació Gasol. Es treballen els hàbits saludables mitjançant l'esport, com menjar bé, evitar estar tot el dia davant les pantalles o aprofitar el temps, i és aquí quan es demana la implicació de les famílies.

AS: A més estem creant un projecte de mares i pares voluntàries. S'està preparant un grup, de moment només hi ha mares, perquè vinguin a ajudar i aportar idees. I per descomptat, qualsevol cosa que necessitin, també parlen amb les educadores del centre obert: si necessiten roba o parlar amb serveis socials, el que sigui. Fem molta feina en aquest sentit, sobretot a la sortida quan lliurem els infants. Tenim molta comunicació, hi ha molt de contacte directe.

Costa que les famílies es deixin ajudar?

SC: Hi ha de tot. Hi ha famílies que són més reticents a poder rebre ajuda. És força difícil que algú vingui i et digui 'podem ajudar-te' havent estat tant de temps en una situació de vulnerabilitat, com la que moltes famílies es troben. Canviar hàbits és molt difícil. Al cap i a la fi som persones que els estem dient, 'potser no estàs fent les coses no tan bé' o 'es poden millorar'. Però sí que hi ha moltes famílies que sí que es deixen ajudar i estan superobertes a qualsevol mena de suport.

AS: I és aquí on es mostra la implicació d'aquest tipus de famílies, que no tenen cap problema a ajudar-te. Aquesta ajuda és recíproca. Al final s'estableix molta confiança, molta comunicació i quan sortim al parc hi ha gent que s'apropa, ens pregunta, s'interessa en el que fem i potser després apunten els seus fills o simplement tenen curiositat.

Per què és tan important l'educació en el lleure?

AS: És una forma d'aprendre i treballar els valors de la vida quotidiana, però de manera informal, en el dia a dia. Permet que els infants tinguin espais per fer-ho, i no només l'escola, que és un espai molt més educatiu i marcat. En un esplai, al cap i a la fi, el que fas és conèixer altres nens i nenes de la mateixa o d'altres edats i es té la possibilitat de jugar, compartir i conèixer valors com el respecte.

LS: Hi estic d'acord. A més, a través del lleure es pot fomentar la participació, l'esforç individual i grupal, tant en infants, com joves i famílies. Per a mi és una mostra confiança de la persona, la generositat, és una eina en l'educació no formal i en la qual fa falta molt la intervenció.

"[L'educació en el lleure] És una forma d'aprendre i treballar els valors de la vida quotidiana".

Imagino que ajuda també al sentiment de pertinença del barri.

SC: I més en aquest barri. Jo he crescut aquí i és molt important per mi: sé com és el meu barri, la gent i el dolent que pot arribar a ser que joves i infants facin mal ús del barri, o les coses que tenen a mà. És molt important per a mi que es treballi i hi hagi un suport educatiu i acompanyament

Què us traslladen els infants i joves?

LS: El fet de la simple implicació i participació d'ells mateixos, i que ells tinguin la llibertat d'escollir què volen fer, com i on, dins de les possibilitats, per a mi això és molt satisfactori. També veiem molt la dedicació i l'evolució de molts nens, nenes i joves. Ara estic amb grans, i des que vaig començar fins ara he vist molta evolució en els infants i joves. I tot això em transmet alegria pura. Estic molt contenta de la feina en veure aquest tipus d'agraïment per part d'ells.

AS: També es fan moltes valoracions, normalment en acabar l'activitat. Parlem, tant amb els petits com amb els grans i es fan assemblees per decidir què volen fer. Hi ha molta comunicació. Moltes vegades intentem que, entre grups de diferents edats, facin coses. Fa poc vam estar fent la Setmana Màgica del Joc i els grans van haver de preparar una gimcana als petits. I això els agrada molt, els motiva perquè es responsabilitzen. I els joves també fan molts debats sobre temes com la violència de gènere o els drets de la infància. Tenen veu a l'esplai.

Parlem del projecte de voluntariat.

AS: Estem fent una crida de voluntariat, i qualsevol persona que vulgui venir a col·laborar, estarem molt agraïdes. El voluntariat és un eix clau del funcionament de l'entitat. És una persona que ve perquè vol, perquè li agrada aquest tipus de tasca, que vol ajudar de manera altruista. Al cap i a la fi, això no es deixa d'agrair mai perquè no reben res a canvi més enllà de la satisfacció.

LS: Per això, creiem que s'ha de donar molta visibilitat a aquest tipus de projecte, així com a les persones que venen. Aporten molt dins de l'entitat, molt més del que pot semblar. La gran majoria de voluntaris venen amb ganes, veus que t'aporten idees, que s'impliquen molt i això s'ha de valorar. També volem que els infants ho vegin. Els presentem als nens i nenes perquè entenguin què és una persona voluntària, que sàpiguen perquè han vingut i que són aquí perquè volen ajudar.

"Les persones voluntàries venen amb ganes, t'aporten idees, s'impliquen molt i això s'ha de valorar".

En quin tipus de tasques participen?

LS: Es pot fer voluntariat per a qualsevol activitat que es fa a l'esplai. Tenim aquest ventall. Nosaltres prioritzem la preferència del voluntariat, el que li agradi més, el grup d'edat i el tipus d'activitat que prefereixi, l'espai que li vagi millor i el que s'adapti als seus horaris.

Quin és el procés d'arribada de les persones voluntàries?

LS: Fem una benvinguda i un acompanyament. Abans, fem una entrevista informal per conèixer-nos, ens expliquen la seva experiència, parlem de les seves preferències i demanem la documentació necessària. La gran majoria de persones ja han tingut contacte amb el voluntariat i n'han fet algun, així que ja tenen aquesta experiència.

AS: La formació que reben és el dia a dia, perquè nosaltres sempre estem amb ells. No és que arribin i els deixem sols, no. Estan amb nosaltres i els anem explicant el que anem fent perquè s'adaptin progressivament.

Quins són els reptes que us proposeu al voltant del projecte de voluntariat?

LS: El repte que tenim és donar més visibilitat al projecte. I que hi hagi una motivació i un compromís cap als voluntaris i les voluntàries, i que estiguin al lloc que es mereixen.

AS: Intentem reforçar molt la figura de persona voluntària i que tinguin el lloc important que es mereixen. Nosaltres hem fet voluntariat i sabem què és ser-hi allà. I t'agrada que et valorin l'esforç que fas.

I els reptes a l'esplai?

LS: Seguir fent aquest tipus d'intervencions, què no hi hagi cap impediment. Durant aquests dos anys de pandèmia, sigui des de casa o presencial, hem continuat treballant amb els nens, amb les nenes i amb les famílies. Tot el que han necessitat els hem donat atenció. Aquest 2022, referent a la pandèmia, va bé o malament, volem continuar donant aquest suport. I sobretot continuar creixent.