Diverses entitats analitzen els comportaments racistes i antiracistes a les xarxes durant la pandèmia

La situació de pandèmia i les restriccions establertes per combatre-la han provocat que el món virtual prengui una dimensió més rellevant al dia a dia de les persones, a causa de les limitacions en les relacions socials. Tot plegat ha generat un canvi radical en les relacions, la comunicació i la interacció. D’aquesta manera ho plasma l’informe ‘Racisme digital i Covid-19’, realitzat pel Centre de Visió per Computador (CVC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i NOVACT.

Una de les orientacions principals d’aquest estudi és la promoció de coneixement amb base científica que expliqui i conegui millor el contingut discriminatori i racista a Twitter, per tal de permetre l’expansió de respostes antiracistes més eficients des de tots els sectors, àmbits i agents socials.

El focus del racisme: el col·lectiu de temporers

El punt de mira de l'estudi són les temporeres agrícoles i el comportament del conjunt de les usuàries de la xarxa social Twitter durant el període inicial de la crisi per Covid-19. L’objectiu principal de l’informe és identificar i analitzar les piulades i els missatges amb contingut racista i discriminatori i el context en el qual s’han produït.

Aquesta problemàtica que s’ha desenvolupat al món digital, segons mostra l’informe, és una representació de les situacions reals que es produeixen fora de les pantalles, i amenacen els drets d’un gran nombre de persones.

El missatge discriminatori, racista o d’odi més habitual que s’ha detectat és l’acusació a les persones estrangeres d’expandir i portar la Covid-19. Segons l’informe, aquesta associació pot resultar dels imaginaris col·lectius que es basen en estereotips i prejudicis.

L’anàlisi s’ha centrat en un total de mil seixanta-dues piulades que contenen les paraules temporer o temporera, ja que des de les entitats autores de l’informe es considera que és un col·lectiu especialment afectat pel discurs racista, incrementat arran de la pandèmia. Segons l’informe, s’ha detectat que a les xarxes socials hi ha més missatges discriminatoris, estereotipats o negatius, que d’un caire violent o d’odi.

La gestió de la crisi econòmica, social i sanitària que ha comportat l’arribada de la Covid-19 ha presentat desigualtats socials: els col·lectius vulnerables es troben en situació de major risc i desprotecció davant el virus. A més, s’han agreujat les diferències socials pel que fa a la salut, la pobresa, l’habitatge o l’educació, tal com determina l’informe.

Les conclusions: els missatges neutres no són exempts de discriminació

Els resultats de l’anàlisi han determinat que un 8,38% dels comentaris extrets són explícitament racistes i discriminatoris. A més, es dirigeixen majoritàriament a homes. És a dir, un 8,72% dels tuits incriminant a homes temporers són discriminatoris, mentre que només el 3,13% de les dones han rebut un missatge explícitament racista. 

Analitzant l’altra cara de la moneda, l’informe determina que un gran nombre de piulades sobre la situació de les persones temporeres, concretament un 36%, es consideren neutres, i un 35% del total de tuits són considerats de justícia social. 

Per tant, segons l’informe, un terç de les piulades que han analitzat entren a la categoria de justícia social, i gairebé una quantitat semblant de missatges són considerats neutres, ja que no empren elements explícits racistes ni lluiten en contra d’aquests comportaments, no formen part de la categoria de justícia social. Cal destacar, però, que en les piulades considerades neutres s’han identificat elements que poden reforçar pensaments racistes.

Totes aquelles piulades transformadores, antiracistes i que lluiten per la justícia social busquen actuar contra aquest concepte de falsa neutralitat de missatges i informacions.

L’ús de Twitter per difondre missatges discriminadors

Les xarxes socials presenten un context en el qual resulta més senzill intercanviar o presentar idees discriminatòries. A l’informe s’ha analitzat el perquè d’aquest comportament, que ha resultat en cinc característiques principals. 

Per una banda, l’anonimat de les usuàries i la permanència dels continguts i la fàcil interacció entre les diverses plataformes. Per l'altra, la descentralització de la comunicació, és a dir, el fet que qualsevol persona pot tenir una gran audiència a les xarxes; la sobreabundància comunicativa, el discurs digital és públic i també massiu; i, per últim, el caràcter transnacional.