Quan anar a la platja es converteix en odissea

Gaudir de la platja quan arriba l’estiu sembla quelcom senzill. En principi, només cal agafar el protector solar i una tovallola, trobar un lloc a la sorra i donar-se un bany per fer més agradables els mesos de calor. Hi ha persones, però, que no ho tenen gens fàcil per realitzar aquesta activitat, aparentment assolible per a tothom.

Barcelona va ser la segona ciutat europea en tenir una platja accessible. Actualment, la Plataforma Accessibilitat Platges i Ciutat Barcelona, que presideix Carme Riu Pascual, considera que la situació de les persones amb discapacitat ha empitjorat els últims anys degut a la reducció d’espais, material, horaris i personal a les platges.

Cita prèvia per anar a la platja

“Diuen que és per culpa de la Covid-19, però això és només una excusa”, denuncia Àngel Urraca, membre de la plataforma. Amb la pandèmia, els horaris d’accés a les platges accessibles s’han restringit. Només es pot estar allà d’11.00 a 14.30 h i de 15.30 a 18 h. Per anar-hi, a més, s’ha d’agafar cita prèvia a través d’una aplicació mòbil. “I si no queden hores disponibles el dia que vols anar-hi, et quedes sense platja”, afegeix.

Prèviament a la pandèmia, el temporal Gloria va fer que dues de les quatre platges adaptades a Barcelona es quedessin sense sorra. Això no només ha fet desaparèixer dos punts de bany, on a més es realitzava pàdel inclusiu per a infants, sinó que també ha provocat la massificació dels llocs que van resistir: “Estem atapeïts, fins i tot en temps de coronavirus. I quan arriben residències o escoles d’educació especial, encara més. Les persones tècniques de bany no donen a l’abast”, es queixa Urraca.

La platja amb més concentració de persones és la Nova Icària, ja que és l’única que disposa d’un mòdul –és a dir, un bany adaptat– i a la qual es pot arribar en transport públic. Aquest mòdul, segons explica el membre de la plataforma, el van instal·lar gràcies a les reivindicacions que van realitzar en la seva primera manifestació fa dos anys.

Cristina Garcia: “Hem d’aguantar que tothom ens miri i que s’aprofitin dels nostres espais”.

Cristina Garcia, que també forma part de la plataforma, diu que a tot això se li suma la invasió de ciclistes i persones sense discapacitat que s’apropien de l’espai: “Tenim 300 metres a una platja de 5 quilòmetres. Tot i així, hem d’aguantar que tothom ens miri i que s’aprofitin dels nostres espais, com també fan amb els ascensors preferents o els lavabos”. En aquest sentit, al seu manifest demanen que se substitueixin els cartells de “zones preferents” per “zones exclusives” o de “prioritat absoluta”. 

Propostes concretes per millorar

Una altra de les peticions que realitzen al manifest fa referència als dies en què se les permet gaudir de les platges. Les persones sense discapacitat poden anar 153 dies a l’any (des de l’1 de maig fins al 30 de setembre), mentre que les persones amb diversitat funcional només 94 (des del 14 de juny fins al 12 de setembre). Demanen, per tant, que aquesta diferència desaparegui.

Segons Àngel Urraca, la normativa depèn de l’empresa que contracta les persones tècniques de bany. Abans s’encarregava Eulen (empresa de Florentino Pérez) i, actualment, AUNAR. Garcia, per la seva banda, assegura que gràcies a la plataforma i a les persones afectades que van posar queixes de manera individual han aconseguit certes millores.

 El dia 26 de Març
 A les 12h
 A la Platja de la nova Icària
CONCENTRACIÓ PER PLATGES PLENAMENT ACCESSIBLES i DIGNES.
Recollida de firmes  ( https://t.co/LdyaQpeovd ), us convidem a recolzar-nos per platges més inclusives! pic.twitter.com/JMzq2E3o5x pic.twitter.com/KQaf7jJpZ5

— Accessibilitat Platges i Ciutat Barcelona (@AccessibilitatB) March 15, 2022

“Al 2020, amb Eulen, hi havia tècnics i tècniques que no sabien ajudar-me a passar de la cadira de rodes a la cadira amfíbia. Tot i que ara han reduït plantilla, hem aconseguit que una de les persones que treballa a cada punt tingui la capacitat de fer-ho”, comenta. No obstant això, segueixen considerant que cal contractar més personal, i que aquest tingui més formació, coneixement i consciència en termes d’inclusió.

Altrament, denuncien que estan obligades a signar uns documents per ser assistides a les platges, i que aquesta assistència és negada durant els dies de bandera groga. Reclamen banys, canviadors i vestidors a tots els punts en condicions higièniques i dignes; la millora de les passarel·les que ara mateix no arriben al mar; l’ampliació d’espais i zones d’ombra; que el TMB-Bus arribi a tots els punts de la platja i que hi hagi aparcaments reservats.

Un món accessible per a tothom

A més de recollir signatures pel seu manifest, el dia 26 de març es van manifestar a la Nova Icària per fer escoltar totes aquestes demandes. “Sempre ens diuen que no hi ha sorra o que no hi ha pressupost, però el que cal canviar és la gestió. Ja hauria d’estar tot adaptat”, opina Garcia. Alhora, considera que el material s’hauria d’adquirir amb previ assessorament de les persones usuàries: “Hi ha cadires amfíbies per a infants que no serveixen perquè no són les adequades. Si no ens consulten, perdran el temps i els diners”.

Cristina Garcia: “Si no ens consulten, perdran el temps i els diners”.

A Barcelona hi ha aproximadament 150.000 persones amb discapacitat que cada estiu busquen un punt de bany accessible, ja sigui per salut o per gust. La plataforma pretén que qui estigui al càrrec de la gestió doni la cara i que les millores arribin aviat. Són conscients que el món no està concebut des de la perspectiva de les persones amb diversitat funcional, però també saben que el que reclamen és imprescindible: igualar-se a tots aquells i aquelles que cada estiu poden gaudir fàcilment de les platges de la seva ciutat.