Xema Moya: “Denunciem que estem fent una despesa militar molt important quan tenim necessitats socials”

El Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) és una entitat no lucrativa que promou l’objecció fiscal a la despesa militar perquè a través de la declaració de la renda es desviïn els diners que haurien d’anar a l’estructura militar. Xema Moya és membre d’aquesta organització que ha vist com en els darrers anys s’ha intensificat el control cap a les persones que prenen aquesta decisió.

En què consisteix l’objecció fiscal a la despesa militar?

És un acte de desobediència civil que s’exerceix en el moment de fer la declaració de la renda. És una acció que va sorgir des dels moviments antimilitaristes, a principis dels anys vuitanta, en l’època dels insubmisos, negant-se a contribuir al sistema militarista que hi havia en aquella època i a fer el servei militar.

La qüestió era: Per què un insubmís que es negava a anar a l’exèrcit, fins i tot amb penes de presó, havia de contribuir econòmicament a mantenir l’estructura militar? Per tant, l’objecció fiscal suposava un pas més enllà a la insubmissió de l’exèrcit. És econòmicament la manera com et pots enfrontar a l’estat, no contribuint amb els diners que van al Ministeri de Defensa.

Com es pot fer això?

El que volem és desviar els diners que van al Ministeri de Defensa cap a entitats de caràcter solidari i, si és possible, a entitats de pau.

En el moment de fer la declaració de la renda, en un apartat de desgravació posem una quantitat determinada, que és la que haurem desviat a una entitat alternativa prèviament. I quan la presentem, adjuntem una carta justificativa, el comprovant de l’aportació i la declaració amb aquesta deducció.

Quina quantitat considereu que s’ha de desviar?

Això és relatiu, perquè la quantitat que els pressupostos generals de l’Estat diuen que va al Ministeri de Defensa no és real. A més, al ministeri també va una part de l’IVA, per tant, és difícil de determinar.

Això fa que la desviació sigui merament simbòlica i, per tant, cada objector i objectora fa l’aportació que considera adequada. El més important no és la quantitat que es devia, que també repercuteix en l’entitat que rep els diners, sinó l’acte de negar-se a mantenir el militarisme.

Xema Moya: “El més important no és la quantitat que es devia, sinó l’acte de negar-se a mantenir el militarisme”.

Com pot repercutir aquesta desobediència en la persona que l’exerceix?

Hisenda durant molts anys no ens ha perseguit, no ens feia cas. Però en els últims anys ha vist que es desviaven més diners per objecció fiscal i, per tant, els deixaven d’ingressar directament a Hisenda.

Al final ens ha fet unes declaracions paral·leles i ens ha reclamat totes aquestes quantitats. Això, per als objectors i objectores ha suposat una càrrega, perquè han pogut estar uns 300 o 400 euros. Ha estat un perjudici per a les persones objectores, malgrat que totes saben que si es fa l’objecció existeix el risc que Hisenda ens ho reclami.

Però això ho han començat a fer en els darrers anys.

Sí, no ens esperàvem que ens reclamessin tants anys. Crèiem que podien fer-ho alguns anys, però no de tots seguits.

Per evitar això, des del 2020 hem establert que la quantitat sigui testimonial, pot ser 1, 5, 10 euros o el que es consideri. Al final, denunciem que estem fent una despesa militar molt important quan tenim necessitats socials.

En cap cas l’objecció fiscal no implica pagar menys.

El que promovem és que si una persona estava disposada a destinar 100 euros per l’objecció fiscal, si ara en fa 5, demanem que els altres 95 euros els destini a l’entitat alternativa. D’aquesta manera, la persona es podrà desgravar els 95 euros, l’entitat continua mantenint els 100 d’ingressos per a l’objecció fiscal i Hisenda només podrà reclamar els 5 euros.

L’important és que la gent faci l’objecció fiscal encara que sigui per un euro. El que s’està fent és desobediència civil i no importa la quantitat. A més, aquesta quantitat no s’ha d’entendre com un donatiu, sinó com una quantitat que s’ha desviat i això s’explica en la carta que es presenta i amb el resguard.

Legalment, l’objecció fiscal a la despesa militar queda en terra de ningú.

Sí, no és legal perquè no està especificat a les lleis tributàries com un tipus de desgravació, com pot ser la del lloguer del pis. Però tampoc és il·legal perquè no especifica que no es pugui fer. Estem en un espai d’al·legalitat.

Per tant, en quina legislació es basa?

Quan presentem la declaració de la renda amb l’objecció fiscal ho fem apuntant a la llei d’objecció de consciència al servei militar.

Quan litiguem amb Hisenda ens responen que aquella llei es va fer expressament per al servei militar i que no va més enllà, no diu que no s’hagi de col·laborar amb els impostos a l’estructura militar de l’Estat espanyol. Però si jo per consciència no vull agafar aquesta arma, per què l’he de comprar?

Xema Moya: “Si jo per consciència no vull agafar aquesta arma, per què l’he de comprar?”

Què poden fer les entitats no lucratives en aquest assumpte?

Les entitats són les primeres que s’han de posicionar perquè no hagi tanta despesa. L’objecció fiscal és només una eina, però cal reivindicar la no despesa militar i que aquesta vagi a entitats i accions de caràcter social.

La societat no pot viure d’una manera militarista quan això va en detriment dels recursos socials. Les entitats han de ser una mena d’altaveu perquè els associats i associades sàpiguen que existeix aquesta possibilitat.