Laura López: "És important reflexionar sobre l’imaginari col·lectiu dels desplaçaments de persones"

L’Associació IURTA neix la tardor del 2018 amb l'objectiu de conscienciar sobre els efectes de les fronteres i les migracions forçades. I tot això, mitjançant la cultura i les arts escèniques. Ara, quatre anys després de la seva posada en marxa, ha engegat el projecte 'Desplaçades', una iniciativa que pretén sensibilitzar sobre el fet migratori i el dret a l'habitatge amb infants de 10 a 12 anys.

Mitjançant la música, la prosa i els recursos didàctics, 'Desplaçades' explica la història fictícia de la Berta i l'Anna, dues nenes que, per motius diferents, es veuen obligades a canviar de lloc de residència. El relat ajuda a tractar aspectes com el racisme institucional, el dol migratori i vulneració dels drets humans. En parlem amb Laura López, de l'Equip Pedagògic del projecte.

De quina inquietud neix l’associació IURTA? 

L’associació neix, en gran mesura, d’una experiència personal viscuda per una membre de l’associació, la Maria. Quan va acabar la carrera de magisteri musical, ara fa cinc anys, va decidir agafar-se un any sabàtic i fer un voluntariat a un camp de refugiats al nord de Grècia, a Cherso.

Mentre era allà, amb altres voluntaris va sorgir la idea de fer un taller de dibuix per tal que els nens i nenes poguessin explicar la seva història. Així va néixer el llibre 'Amic Meu', arran de vuit entrevistes realitzades entre nens i nenes del camp que ells mateixos van il·lustrar. A partir del llibre, conjuntament amb persones vinculades al món de les arts escèniques van fer 'Amic meu, l'espectacle', que va recórrer durant dos anys per tot Catalunya explicant la història de tres nenes refugiades i els seus respectius desplaçaments forçats.

Per què IURTA?

Volíem un nom per l’associació que representés i vincules la seva missió i la visió, per això era necessari trobar una paraula que incidís en aquesta mirada de com veiem el món. Gràcies a l’ajuda d’en Màrius Serra vam trobar que la paraula Iurta encaixava perfectament amb aquesta mirada amb la qual veiem el món.

'Iurta' és el nom que reben les tendes dels pobles nòmades de l’Àsia Central, però a més s’utilitza per fer referència a la petjada que deixen les tendes d’aquests pobles nòmades quan han desfet la tenda i han marxat. El nom, doncs, no només fa referència a la tenda com a vivenda en sí, sinó que també fa referència a la història de que en aquell lloc hi ha passat alguna cosa, hi ha passat algú. La paraula ajuda a definir, no només el fet migratori, sinó tot el procés del fet migratori, el marxar d’un lloc i els impactes que genera això en les persones que migren.

"'Iurta' és el nom que reben les tendes dels pobles nòmades de l’Àsia Central".

Pots parlar-nos de l’equip?

IURTA està conformada per més de 20 persones d’edats compreses entre els 20 i els 60 anys, que venen de diferents disciplines i vessants formatius. En el cap del projecte 'Desplaçades', l’equip que s’ha conformat prové de diferents àrees de coneixement i totes nosaltres conformem un equip molt multidisciplinar. Hi ha persones vinculades a les arts escèniques, a les arts musicals, a l’educació i a la pedagogia, a la gestió cultural, a la comunicació, etc.

L’equip no és un grup de persones fix sinó que es va modulant en funció de les necessitats i voluntats del projecte. Les diverses comissions de treball es constitueixen per persones expertes, engrescades i motivades en la tasca i temàtica, generant així un grup de treball divers, ric i molt viu!

I d’algun projecte que hàgiu desenvolupat en els últims mesos?

Com a col·lectiu, prèviament constituït, es va dur a terme la proposta escènica 'Amic Meu, l’espectacle'. Amb l’arribada de la pandèmia, es van aturar els projectes, però no les ganes. Durant els mesos de confinament ens hem seguit trobant i els espais de debat i conversa han servit per començar a donar forma al projecte que tenim actualment entre mans, el projecte 'Desplaçades'.

De què tracta?

'Desplaçades' és una cantata sobre desplaçaments infantils forçats. A través d’ella es vol generar un procés de reflexió i conscienciació del fet migratori i l’emergència habitacional amb infants de 10 a 12 anys, d’escoles i entitats de lleure, utilitzant la música com a mitjà. Amb el projecte es treballaran aspectes com el racisme, el racisme institucional, el dol migratori, la veu dels infants, les fronteres i la vulneració dels drets humans.

A través de la cantata els infants podran transmetre tot allò après i treballat amb el grup mitjançant concerts tant a l'escola com en altres espais que col·laborin amb el projecte.

I com es durà a terme?

El projecte 'Desplaçades' consta de tres parts. D'una banda, tenim el conte il·lustrat, a través del qual podem conèixer la història de la Berta i l’Anna. D'altra banda, tenim una proposta artísticodidàctica per treballar les diferents temàtiques que apareixen en la història: racisme, dol migratori, drets humans, amistat, etc. Es tracta de propostes de reflexió individual que després es poden col·lectivitzar, i que aprofiten el coneixement i les experiències diverses ja existents en el grup.

Per últim, tenim la cantata que és l’eina que permetrà als infants transmetre i compartir tot allò après i treballat a l'aula mitjançant un o més concerts.

Que interessant poder tractar aquestes temàtiques amb infants.

Doncs sí! El projecte pretén donar visibilitat a tots aquests fenòmens que semblen oblidats, però que són una realitat ben present en els contextos escolars. És a dir, que els infants amb els quals convivim i que van a les escoles dels nostres pobles i ciutats són precisament els i les protagonistes d'aquestes experiències de mobilitat tan diverses.

A través d’experiències basades en fets reals, apropem les vivències de nenes i nens que han viscut processos de desplaçament: migracions internacionals, fugides de contextos de violència, desnonaments i canvis de domicili. I la música serà el canal per fer aflorar totes les emocions i sensacions que es generin.

Ens pots fer cinc cèntims de qui són l’Anna i la  Berta?

L’Anna i la Berta són les protagonistes del conte il·lustrat  que actua com a fil conductor de tot el projecte. A través de les seves vivències, que no deixen de ser experiències basades en fets reals, s’expliquen fenòmens com el refugi, l’asil, les migracions, l’emergència habitacional, el racisme i els conflictes ambientals.

La Berta és una nena que ve d'un país llunyà que, degut a la destrucció del seu entorn natural, ella i la seva família es veuen obligades a marxar d'allà. S’explica com aquesta família i ella arriben a un nou lloc, a un nou barri, a un nou context, etc. I, amb la seva arribada, l’aparició d’actituds racistes al seu voltant. L’Anna és el mirall del qual li està passant a la Berta. A través de la seva relació d’amistat es veuran les pors, els neguits i el dol migratori que pateix la Berta. L’Anna, amb tot, també serà protagonista d’un altre desplaçament forçat: un desnonament.  

Per què heu triat la música com a eina de comunicació?

Històricament, la música ha estat un canal utilitzat per moltes persones i col·lectius per denunciar, per transformar la societat, per sensibilitzar. Les activitats pedagògiques de conscienciació i divulgació amb infants, vinculades al desenvolupament de les competències musicals, sovint han estat la clau pel desenvolupament de propostes educatives com aquesta.

La música és el canal escollit perquè és un mitjà que ens permet treballar els continguts des de les emocions i els sentiments, reforçant així el missatge. Alhora, a través de la música s'interpel·len els infants, que no poden quedar al marge del que passa al seu voltant: són un gran potencial de canvi.

"Ara estem bolcades amb la posada en marxa del projecte 'Desplaçades'".

Heu hagut d’ampliar l’equip per dur a terme el projecte?

IURTA ha hagut d’anar ampliant el seu equip multidisciplinar a mesura que ha anat avançant el projecte. Ara que ja hi ha el Verkami tancat, estem bolcades amb la posada en marxa del projecte 'Desplaçades'. Presentarem el projecte al juny i després iniciarem l’activitat a escoles i a entitats de lleure de cara al curs que ve. Les comissions de treball es van ampliant amb nous perfils d’experts.

Quin és el repte més gran a l’hora de parlar de fronteres i migracions forçades?

Des d’una mirada més endins, les aules, els esplais i els caus estan replets de diversitat i és important poder dotar-nos de recursos, eines i projectes com el que plantegem per fer aflorar experiències que han viscut la majoria dels infants i tinguin espais segurs on poder expressar-los. Com a adults i educadors, tenim el repte de generar aquests espais educatius que permetin acompanyar experiències d’aquest tipus.

"Les aules, els esplais i els caus estan replets de diversitat i és important poder dotar-nos de recursos, eines i projectes".

El context és important.

Per a nosaltres és molt important també reflexionar i analitzar com hem anat construint i representant en l’imaginari col·lectiu els desplaçaments de persones. Des de finals dels 90 Espanya és un país receptor de persones, en alguns casos famílies senceres, però no sempre. Aquestes persones venen per motius molt diversos: millorar les seves condicions de vida, fugir de la violència, retrobar-se amb la família, etc.

Les realitats de tots ells són complexes, però hi ha connexions i patrons comuns entre tots aquests desplaçaments i els relats que en fan els infants que els protagonitzen: la importància dels vincles, el sentiment de pertinença a la xarxa o comunitat, etc. Creiem què és important també portar aquest debat a l’esfera pública i dels educadors i els adults per aportar aquesta mirada al nostre entorn proper i al món.

Quines són les properes passes del projecte i de l’associació?

Ara per ara estem totalment bolcades en presentar el projecte al juny, en la presentació de la cantata, la impressió del conte il·lustrat i la posada en marxa del projecte a escoles i a entitats de lleure al curs 2022-2023.