Eugenia Delgado: "Quan gaudim del dret a la cultura la nostra vida pot canviar"

Eugenia Delgado és directora escènica i sociòloga i coordina l'organització Plàudite, que es dedica a la transformació social a través de les arts escèniques. El projecte Lliures l'acompanyarà enguany amb finançament i suport tècnic.

Com vau néixer?

Vam néixer el 1998 en un format de companyia de teatre i vam anar evolucionant rebent formació i traslladant-la al territori. En aquest contacte amb el territori vam començar a treballar amb comunitats i vam implementar el teatre comunitari i social.

Us defineix un territori: L'Hospitalet de Llobregat.

Estem a la ciutat més densa d’Europa. És complexa i diversa. Si Plàudite fos un objecte volador tornaria a caure en aquesta ciutat. Veiem que la diversitat és una oportunitat tant per a nosaltres com per a la gent que es forma en teatre. La diversitat i el teatre són oportunitats de pensar d’una altra manera.

"La diversitat i el teatre són oportunitats de pensar d’una altra manera"

Què té de diferent?

S'hi parlen 80 llengües, hi ha cinquanta persones per metre quadrat, hi ha un alt índex de centres educatius d’alta complexitat. Ha tingut onades migratòries molt importants. Les primeres i segones van viure una millora de la vida però ara tenim una onada a la qual li està costant molt aconseguir que la generació que ve al darrere pugui ser millor.

Quines activitats feu?

Tenim una escola de teatre on poden venir infants, joves i adults. És un espai d’equitat, tenim un sistema de beques i aliances per a l'alumnat que no ho pot pagar o que no faria d'entrada una activitat extraescolar. Portem els serveis educatius del Teatre Joventut i l’Auditori Barradas. Fem teatre comunitari en centres educatius, en centres d’atenció primària, i en comunitats.

Quina metodologia utilitzeu?

La metodologia és el territori, i també la metodologia d’iguals: tot això que puc viure amb els meus iguals té més incidència que si ho visc sol. També és important per a nosaltres el fet de desenvolupar un pensament crític. És difícil que el teatre arribi a una comunitat per quedar-se per sempre perquè no hi ha recursos i les persones canvien. El que es queda després de l’experiència teatral és una connexió entre les persones. 

"El que es queda després de l’experiència teatral és una connexió entre les persones"

És important el resultat?

Escoltem la comunitat. Hi ha grups que volen fer una mostra, hi ha qui vol fer una dramatúrgia, un vídeo, o hi ha qui no vol deixar res. Depèn també de l'objectiu. A un grup de veïns el teatre li pot aportar exercicis de convivència, a un grup de joves cohesió de grup i benestar emocional. No és terapèutic, fem teatre, però el teatre serveix innatament per a la vida.

Per què serveix el teatre?

Serveix perquè surti el millor actor o actriu que portes a dins. Aquest actor necessita confiança i seguretat i per això es treballen valors que acaben aconseguint el benestar. Qualsevol projecte teatral ha de tenir una escolta escènica. En la vida, és molt important escoltar l’altra. Posem l’eina del teatre al servei de la comunitat per trobar el respecte, per conèixe'ns.

D'on us ve aquesta inquietud?

Plàudite està formada per actors i actrius amb una sensibilitat cap al món social i amb formació complementària en àmbits com l'educació social, la psicologia o la psicomotricitat. Tenim perfils transversals que fan que vulguem fer del teatre un camí de transformació. Hem de vetllar per un dret que és el dret a tenir una experiència artística de qualitat i participar en la vida cultural de la societat.

"Hem de vetllar pel dret a tenir una experiència artística de qualitat"

Hi ha drets de primera i de segona?

Nosaltres creiem que és un dret bàsic. Lorca deia: "Si yo tuviera hambre pediría medio pan y un libro". El que hem comprovat en 25 anys és que quan podem gaudir del dret a la cultura la nostra vida pot canviar. El teatre em pot fer lliure, em pot aportar un pensament crític que em pot servir per adonar-me que tinc altres oportunitats perquè tinc la capacitat de fer-lo, perquè puc tenir veu i puc ser escoltat. Està a la natura humana. És viure en societat. El teatre és tan bàsic i tan primari com tot.

Us han seleccionat dins el projecte Lliures.

Estem contentes. Ens permetrà alliberar-nos de l'estructura i el patiment que tenim les entitats per diversificar recursos i tenir espai en el món polític i administratiu. Ho necessitem per continuar i no deixar-nos la vida. Ens pot ajudar a tenir un local. Som un espai d’arts escèniques sense espai. Treballem en equipaments de la ciutat. Necessitem un espai de llibertat perquè les joves puguin fer teatre sense haver de retirar les taules i les cadires.

Us l'han donat per al projecte #Act Fem. En què consisteix?

És un projecte feminista, activista, escènic, tecnologic i acadèmic. Hi ha un important percentatge de noies que no acaben batxillerat. Passa perquè la seva vida és complexa, perquè han d'ajudar la família, perquè s'han de casar, perquè ningú a la família ha estudiat, o perquè ho veuen llunyà. No tenen al seu abast la possibilitat de saltar aquests obstacles. Aquest projecte intenta treure els obstacles perquè aquestes dones puguin acabar el seu batxillerat amb una companyia activista i feminista i ser model per a altres joves.