'Alimentem Collserola': cap a la transició agroecològica del sistema alimentari del parc natural

El Parc Natural de la Serra de Collserola és un dels espais preferits de la ciutadania que viu a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, sobretot a prop d'algun dels vessants de la serra, per passejar. Ho demostra la massificació que hi ha durant els caps de setmana, una situació que va arribar a un extrem insostenible els mesos posteriors al confinament. No obstant això, Collserola és molt més: és un espai natural amb gran presència agroramadera, amb projectes que produeixen aliments de gran qualitat i aporten beneficis a nivell ecològic, social i patrimonial.

'Alimentem Collserola' és una iniciativa que, precisament, té l'objectiu de reactivar l’activitat agrària en l’àmbit d’influència del Parc Natural de la Serra de Collserola, però també donar a conèixer aquesta feina, més desconeguda per la majoria de la ciutadania, que es desenvolupa a la serra. El projecte promou la transició agroecològica a Collserola, fomentant una sèrie d'experiències de producció alimentària amb l'objectiu de caminar cap a uns sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles. 

El projecte el va impulsar el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, juntament amb els ajuntaments dels municipis propers a la Serra de Collserola, així com amb l’equip tècnic de la cooperativa Arran de terra, Eines per la dinamització local agroecològica.

L'Annaïs Sastre, tècnica d'Arran de Terra, explica que la transició agroecològica que fomenta el projecte és un procés que es fa des d'un sistema insostenible, que es basa en l'explotació de recursos i que genera moltes desigualtats, cap a un sistema sostenible i just a tots els nivells, en el que hi hagi un procés participatiu ampli i transversal. "El que intentem és posar, sempre, la pagesia al centre", afirma Sastre

"Impulsem una sèrie d'espais de participació i, a partir d'aquí, seguim un pla d'acció, amb diverses iniciatives, que ha esdevingut el full de ruta per fer aquesta transició agroecològica", considera la tècnica d'Arran de Terra. Entre moltes altres coses, l'equip de la cooperativa gestiona el projecte, coordina els diversos actors, organitzant les trobades amb la pagesia, els agents de consum i les entitats, dona suport a diversos nivells a les experiències i visita les diverses finques per escoltar les seves necessitats i convertir-les en accions reals.

El projecte ha esdevingut un espai de trobada de la pagesia de Collserola. "Hi havia molts pagesos i pageses que no es coneixien entre elles I a partir d’aquí hem fet un procés participatiu on impliquem tots els agents de la cadena alimentària", explica la tècnica d'Arran de Terra, que incideix en la importància que el projecte dona al paper i les necessitats de la pagesia. 

Experiències agroramaderes

El projecte es va iniciar amb una diagnosi per analitzar quin era el punt de partida del sistema alimentari de Collserola. "Vam veure que hi havia poca pagesia en funcionament i que, part de la que hi havia, era pagesia molt jove que estava començant amb projectes poc professionalitzats", explica Sastre. Així mateix, la tècnica d'Arran de Terra detalla que hi havia un gran desconeixement de la realitat pagesa de la serra, com dels mateixos pagesos i pageses que no es coneixien la resta de projectes en funcionament.

Actualment, després d'anys de funcionament d''Alimentem Collserola', Arran de Terra ha anat identificant més experiències de producció que s'han enxarxat entre elles. En total, són vint-i-set els projectes en funcionament, que van des de la producció de cereal, de vi, doli ecològic o cítrics, fins a ramats de cabres i ovelles que pasturen a la serra, passant per un projecte d'apicultura. "Hi ha hagut una professionalització del sector, amb una estructura ben assentada, amb persones contractades i uns canals de comercialització més estables", afirma.

La tècnica de la cooperativa Arran de Terra destaca també la joventut dels pagesos i pageses que, de mitjana, tenen trenta-set anys, una xifra molt baixa tenint en compte que la mitjana a Catalunya es troba per sobre dels cinquanta anys. "Hi ha una barreja molt interessant de pagesia tradicional, que porta molts anys fent agricultura i que ve d’una tradició familiar agrària, amb la nova pagesia, gent que ha entrat al sector, està motivada i aporta una visió nova, així com altres formes de vendre o explicar el producte", manifesta.

El procés de consolidació d'aquestes experiències ha resultat en la creació de l'associació Collserola Pagesa. "Hi ha tota una xarxa de persones i entitats que empenyen cap a la mateixa direcció", valora Sastre, que destaca que ara hi ha molta més fluïdesa, i treball conjunt, entre els agents, tant públics com entitats, amb els que es dediquen més a la part de la producció en la pagesia.

Beneficis a nivell ecològic, social i patrimonial

Des dels anys cinquanta, Collserola ha patit un procés d’abandonament molt gran de la terra agrària. La migració del camp cap a la ciutat, i la conseqüent desruralització de la societat, ha comportat l'abandonament de terres. L'any 1956, un 21% de la serra era terra agrària, amb ametllers, vinyes o oliveres. L'any 2018, la xifra es col·locava en un 6%. Amb la mirada posada en aquestes dades, des d'Alimentem Collserola han tractat revertir la situació.

"El parc ha detectat quines d’aquestes terres abandonades són més fàcilment recuperables, i les estem intentant recuperar, a poc a poc, ja que és una feina molt al detall i que comporta trobar pagesos i pageses que les vulguin portar", explica Sastre. L'objectiu és recuperar el mosaic agroforestal, és a dir, passar d'una massa continua de bosc, a tenir una diversitat que pugui reforçar la prevenció d’incendis.

Aquest és un dels beneficis que comporta l'activitat agrària, però cal dir que la tasca que es fa a les finques del parc de Collserola n'aporta molts més. "Tenir pagesia a Collserola, que li vagi bé i funcioni, té molts beneficis", explica Sastre. "La part alimentària és una funció molt important, amb la producció d’aliments locals, ecològics i de qualitat", afirma la tècnica d'Arran de Terra, que incideix en la diversitat de productes elaborats en les finques de Collserola.

D'altra banda, quant als serveis ecosistèmics que aporta la pagesia, està el manteniment de la fertilitat dels sòls, la captura de diòxid de carboni, el manteniment de la biodiversitat o la recuperació de varietats antigues tradicionals de la serra. I a nivell social i cultural, la conservació del coneixement de la cultura agrària que cal evitar perdre, el manteniment d'infraestructures com les masies, els pous o les construccions de pedra seca.

Finalment, a nivell econòmic, la pagesia també posa el seu granet de sorra, ja que els projectes tenen molta gent treballant en diversos àmbits, com pot ser per fer feines d'administració o repartir el producte. "Genera llocs de treball, i ens sembla molt important que hi hagi feines lligades al Parc Natural de Collserola", afirma.

Accions de suport

Dur a terme aquest tipus d'experiències a Collserola no és fàcil. Sastre parla, pràcticament, d'una agricultura de muntanya, molt diferent, per exemple, al Parc Agrari del Baix Llobregat. A Collserola tot és en pendent, amb bancals per aprofitar el terreny, les finques són petites, amb petits espais dins dels boscos, etcètera.

Una de les accions que es duu a terme en el marc del projecte és el 'Contracte Agrari', una iniciativa que neix arran de la diagnosi que es fa de la pagesia a l'inici del projecte per identificar les dificultats amb les quals es trobaven per tirar endavant els seus projectes. "Una de les coses més clares és la necessitat d'una figura com de protecció d’aquesta petita pagesia que no pot competir, per la diferència de costos de producció o les dificultats amb les quals es troba, amb altres sectors agraris que estan a la plana", explica.

Donat que la pagesia, com hem explicat, brinda una sèrie de serveis ecosistèmics molt importants que beneficien a la societat, i que si no els fessin s'haurien de fer d'altra manera i pagar amb diners públics, el projecte va iniciar el 'Contracte Agrari'. Aquesta iniciativa consisteix a remunerar els serveis que fa la pagesia en temes com la recuperació de camins, la recuperació del mosaic, en la prevenció d’incendis, la conservació de varietats locals, entre molts altres. "És un servei social i ecològic que fan a la societat", insisteix.

Com alguns dels projectes es troben en moltes dificultats econòmiques perquè tenen uns costos de producció molt alts pel fet de produir en espais com és el Parc de Collserola, el 'Contracte Agrari' recompensa amb diners aquests beneficis que aporta la pagesia i puguin, així, continuar aquest model de producció tan útil a diversos nivells. Enguany, s'ha engegat el projecte pilot d'aquesta iniciativa inspirada per l'experiència a Mallorca i Menorca.

L''Arrela’t' és una de les altres iniciatives engegades dins del projecte per donar suport a les persones encarregades de les experiències de producció del parc. Es tracta d'un servei gratuït de suport al sector agrari i ramader del parc. "És una eina que és molt útil, ja que, per a qualsevol situació en la qual necessitin ajuda o suport, els escoltem i els busquem persones expertes en el tema consultat perquè els puguin assessorar al respecte", descriu.

El suport pot anar, per exemple, en relació amb la producció i planificació agrària, la creació i consolidació de projecte empresarial, la tramitació i obtenció d’ajuts públics o la fiscalitat i tramitació administrativa.

D'altra banda, Sastre explica que el parc també reserva un pressupost anual per comprar maquinària compartida. "Un cop l'any la pagesia determina quina maquinària es necessita entre tots els projectes, el parc la compra i es fa servir entre totes. És una acció que fomenta la col·laboració entre pagesos i ramaders, i fa més viables les explotacions", diu Sastre.