Un full de ruta comú per eliminar els canvis d’hora i establir un horari natural a Europa

L’esclat de la pandèmia de covid-19 va representar un terrabastall a escala global que va obligar el planeta a focalitzar tots els esforços en la lluita contra l’expansió del virus. Això va provocar que molts projectes i debats previstos a l’agenda pública restessin ajornats a l’espera que passés el pitjor de la crisi sanitària. Una de les iniciatives que va quedar en un calaix, i que ara es vol reprendre, és la que pretén posar fi al canvi d’hora estacional a Europa, un vell debat que fa anys que està sobre la taula de la societat i dels estats europeus.

Amb l’objectiu de revifar el debat, i arran de la Declaració de Barcelona sobre Polítiques del Temps del 2021, es va crear un grup format per persones expertes i activistes que ha elaborat una proposta sobre la implementació de zones horàries permanents a la Unió Europea (UE) que cerca ajudar els estats europeus a prendre una determinació sobre aquest assumpte.

Aquest pla de transició per acabar amb els canvis d’hora, a grans trets, rau a alinear les zones horàries dels diferents països el més a prop possible de la seva hora solar, això és, que cada país adoptaria la zona horària que correspongui a la seva situació geogràfica, en el que seria un model similar al que s’aplica als Estats Units. En el cas d’Espanya, segons la seva franja geogràfica, l’horari natural que li correspondria seria el del meridià de Greenwich, és a dir, una hora menys de la que tenim ara.

Un vell debat estancat per l’adveniment de la pandèmia

Al llarg dels anys, el canvi d’hora ha aplegat cada cop més opinions en contra, argumentant que no afavoreix l’estalvi energètic –de fet, diversos estudis afirmen que és més aviat el contrari–, i té efectes perjudicials en àmbits com la salut, l’economia i la cura del medi ambient, entre altres. 

En aquesta línia, la Comissió Europea va presentar una proposta per acabar amb els canvis d’hora el 2019. El mateix any, va ser el torn del Parlament Europeu, que també va donar suport a aquesta decisió. Ara és el Consell de la UE, en què estan representats tots els estats membres, qui ha d’adoptar una resolució definitiva i acordar una zona horària permanent per a tots els països comunitaris. Una decisió que, segons les expertes, és urgent en el context de crisis múltiples que patim i a les quals s’uneix la situació derivada de la guerra d’Ucraïna. 

Reactivar el pla per acabar amb el canvi d’hora, insisteixen, promouria una millora substancial en la salut, la seguretat, l’economia i el medi ambient. En aquest sentit, pren protagonisme la proposta del pla de transició per eliminar els canvis d’hora i establir zones horàries naturals de forma permanent a Europa, elaborat pel grup de persones expertes creat arran de la Declaració de Barcelona sobre Polítiques del Temps i promogut per la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

L’entitat, creada el 2019 a Barcelona, analitza l’ús del temps i l’impacte en el benestar i va néixer amb el propòsit d’erigir-se en una agent rellevant a escala internacional per a l’impuls de polítiques d’usos del temps. També és organitzadora de la 'Time Use Week', que enguany ha comptat amb ponents com la Sara Moreno.

Un pla de transició en dos passos per promoure un horari natural

Aquest pla de transició per eliminar els canvis d’hora i establir zones horàries naturals de forma permanent a Europa de cara al 2023 basa la seva argumentació en què “el desfasament i desalineació dels rellotges interns augmenta la privació de son i l’anomenat ‘jetlag social’ en bona part de la població, que tenen significatius efectes negatius per a la salut”, exposen des de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

Treballat al llarg de l’últim any, el pla proposa alinear les zones horàries dels països per tal d’apropar-les el més possible a la seva hora solar, és a dir, que cada país adoptaria la zona horària en consonància amb la seva situació geogràfica.

Per fer-ho, el grup d’expertes i activistes, format per cronobiòlegs de reconegut prestigi com Till Roenneberg, Martha Merrow o Erik Herzog, així com entitats del sector com la Aliança Internacional per a una Hora Natural, la Societat Europea de Ritmes Biològics o la l'Associaciò Mèdica Europea, proposa un pla en dos estadis.

En el primer, tots els països europeus eliminarien el canvi d’hora que es realitza a la primavera i mantindrien l’horari que usen durant l’hivern. Així, per a aquells països per als quals la zona horària recomanada és l'hora estàndard actual, no haurien de dur a terme més accions.

En un segon pas, els països per als quals la zona horària aconsellada no és l’hora estàndard, com és el cas d’Espanya, però també de Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Països Baixos i Portugal; farien retrocedir els rellotges per últim cop a la tardor, fent coincidir així la zona horària recomanada amb l’estàndard.

Així, en el cas d’Espanya, s’hauria de quedar amb l’horari d’hivern i passar al fus horari del meridià Greenwich, que és l’hora del Regne Unit o les Canàries, és a dir, una hora menys que l’actual.  

“Aquesta proposta és fàcil d’implementar, millorarà la salut de les persones i suposarà un estalvi energètic”, afirma l’Ariadna Güell, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, qui afegeix que espera que “la proposta faciliti un diàleg pràctic sobre com permetre la fi del canvi horari a la UE”.

Aquest pla de transició, completa el grup d’expertes, s’hauria de reforçar amb campanyes de comunicació i sensibilització, alhora que hauria de prestar tot el suport a tot el conjunt de sectors que es podrien veure afectats per aquest canvi, a fi d’assolir una ràpida adaptació al nou escenari. 

En qualsevol cas, la iniciativa cerca posar fil a l’agulla d’una vegada per totes i acabar amb l’estancament d’una anomalia que manté una varietat de fusos horaris a Europa que, segons bona part de les persones expertes, permetria gaudir de l’horari natural i viure sincronitzats amb el rellotge intern. Tot plegat, reiteren, aniria en benefici de la nostra salut, l’economia, la seguretat, el medi ambient i la vida en societat.