Acollida i diversitat en el treball amb persones migrades

Desenvolupar una cultura de la “porta oberta”, que permeti al voluntariat i entitats acollir i desplegar una actitud hospitalària en el treball amb les persones migrades. Aquesta és la base del que Maria Coll, responsable de l'àrea d'Acollida i Formació de la Fundació Migrastudium, explicat al webinar ‘Acollida i diversitat en el treball amb persones migrades’ organitzat per Xarxanet.

Contextualitzant els seus aprenentatges en l’acció que la Fundació Migrastudium duu a terme a la ciutat de Barcelona des de fa 20 anys, Coll repassa els principals pilars de l’acollida, que es posen en pràctica en projectes formatius, espais socioeducatius per a joves o a través de la xarxa d'hospitalitat, la proposta d’acollida de persones migrades a les llars d’aquelles famílies que hi participen.

Partint d’aquesta base, el primer que cal tenir en compte és “posar la persona al centre”. Una frase, que lluny de quedar-se en estereotip, significa decisions tan senzilles com “no requerir cita prèvia ni cap requisit, com podria ser el NIE, per tal d’accedir a informació i acompanyament”. Una manera “d’eliminar barreres” i garantir espais individuals per a les persones que estan en cerca de recursos per refer la seva vida en un nou país.

Un “clima de porta oberta” que passa també per una escolta activa i que requereix els seus temps. “No ens hem d’avançar al que la persona necessita, hem de deixar espai per expressar les necessitats”, orienta Coll. Uns temps a respectar, fent èmfasi en la humilitat, ja que són persones amb un recorregut vital i “des de les entitats els veiem com des d’una finestra, en un moment de la seva història”, relata.

L’escolta pausada i atenta porta a preguntar-se: “Qui tenim al davant i què necessita?”, apunta Coll. Una qüestió que passa indubtablement per respectar els temps que necessiti la persona per expressar-se. Un procés que s’aconsegueix des de “l’acollida empàtica i la proximitat”.

El compromís de l’entitat

Una clau important de l’acollida és que es faci des de la proximitat. Quan una persona acut a l’entitat ha de sentir que aquesta “està compromesa amb ella i la seva situació”, detalla. Un vincle que passa també per explicar públicament la situació en la qual viuen moltes persones migrades al nostre país amb “voluntat de denunciar i canviar les causes estructurals que estan patint”.

Una darrera clau que apunta la tècnica és la creació d’espais segurs. Les persones en situació administrativa irregular, explica, viuen amb la por de veure com el seu projecte vital es trenca en ser aturats pels cossos policials o per una resolució judicial. Coll ofereix un exemple senzill: cada tarda, especialment quan fa fred, els locals de la Fundació Migrastudium s’omplen de persones que arriben hores abans de la seva classe. Alguns es connecten al wifi, d’altres aprofiten per carregar el telèfon mòbil o per socialitzar. Moltes d’elles es troben en situació de carrer i veuen en l’entitat un espai segur on “ningú els demanarà explicacions”.