L’explotació laboral que amaga la indústria alimentària espanyola

El sector de l’alimentació ha adquirit una dimensió industrial per la qual l’agricultura i la ramaderia ja no produeixen productes finals, sinó mercaderies per a la indústria agroalimentària, els quals són subministrats al supermercat global. És a dir, són les empreses de distribució les que han pres un paper protagonista.

Aquesta situació és fruit de la globalització de la nostra dieta, en la qual els protagonistes són aliments transformats, transportats i comercialitzats a través de la xarxa internacional de l’alimentació. Per participar fructíferament d’aquesta enorme xarxa global, grans extensions de monocultius d’exportació omplen els paisatges de la majoria de països, Espanya entre ells, lluny de tècniques vinculades amb el benestar de la natura i les treballadores.

L’entitat Justícia Alimentària ha elaborat l’informe ‘L’ingredient secret. Explotació laboral en l’alimentació espanyola’, amb l’objectiu de plasmar la realitat del sector global de l’alimentació i la problemàtica que provoca la industrialització, abocant a condicions laborals molt precàries a les treballadores de les plataformes agroexportadores. L'estudi està emmarcat dins la campanya 'Exporta, explota, me expló'.

Un sector que amaga darrere dels seus processos una mà d’obra explotada i precaritzada, vulnerant els drets humans de les treballadores. L’informe analitza les tres grans plataformes agroexportadores espanyoles amb les quals el país s’obre camí en el sector global: les fruites i hortalisses, la indústria càrnia i les conserves de peix i altres productes del mar.

El col·lectiu de persones migrades, mà d’obra vulnerable

Segons es plasma a l’informe, la contractació de mà d’obra vulnerable i migrant es du a terme a través de dos mecanismes. Per una banda, hi ha la contractació en origen de temporeres estrangeres. Aquesta consisteix en el reclutament de persones per a les explotacions de fruita i hortalisses per activitats de temporada, a través d’una autorització de residència temporal.

“Es coordinen les lleis d’estrangeria amb els interessos agroexportadors per crear un mercat laboral diferenciat, amb menys drets que la resta de la població”, destaquen les autores de l’informe.

La patronal maduixera d’Olva

Olva compta amb set mil hectàrees de cultiu que la converteixen en la major productora de maduixes. Es necessiten cent mil llocs de feina cada campanya, de les quals el 80% de la plantilla, del gener al juny, són dones que, en finalitzar la temporada, són retornades al seu país d’origen. Es calcula que unes catorze mil provenen del Marroc. Recentment, s’han adherit persones migrades d’Hondures.

Per altra banda, hi ha la contractació de persones estrangeres que ja es troben dins les fronteres de l’estat. Les Empreses de Treball Temporal (ETT) són les intermediàries que generen els contractes i ja s’han detectat diversos fraus salarials i de cotització a la Seguretat Social o aplicacions de condicions laborals il·legals.

L’enorme explotació laboral dels escorxadors

Segons dades de l’informe, Espanya és el primer país de la Unió Europea en el sacrifici de porcs; Catalunya produeix dos milions de tones anuals de la seva carn. “Els escorxadors són un dels pitjors indrets del país per treballar”, s’afirma a l’estudi. Actualment, l’estratègia que utilitzen les grans empreses per aconseguir mà d’obra barata sense drets laborals és a través de la subcontractació.

A Espanya, aproximadament entre quinze mil i vint mil treballadores, la majoria d’elles persones migrades,  pateixen subcontractacions. A més, la feina que realitzen comporta un alt risc laboral, ja que les tasques requereixen un esforç intens amb moviments frenètics que poden comportar problemes de salut i lesions permanents.

El sector de les conserves: la precarietat laboral de les dones

Espanya és el primer país europeu en extreure i transformar tonyines per a conserves i el segon del món, després de Tailàndia. De les més de trenta mil empleades que treballen en aquest sector, la majoria són dones amb una mitjana d’edat de quaranta-cinc anys.

Es du a terme un sistema de classificació professional, pel qual es vulnera el paper de les dones, per exemple, en diferencies de retribucions salarials i tipus de contractes, sovint per sota de les seves qualificacions amb sous precaris. Els homes compten amb les categories professionals de major retribució, encara que les tasques que desenvolupin les dones tinguin el mateix valor.

El servei de menjar a domicili, impulsor de falses autònomes

Les anomenades ‘riders’ o repartidores han patit vulneracions dels drets laborals des de l’esclat de popularització de les aplicacions de menjar a domicili, com són Glovo, Uber Eats i Just Eat. Les grans empreses cometen el frau laboral d’obligar les seves treballadores a inscriure’s al registre d’autònomes en comptes de contractar-les com a empleades per compte d'altri: són les falses autònomes.

Aquest és un procés que infravalora les empleades i les submergeix en una espiral de condicions precàries. Han de complir amb totes les obligacions de la feina sense que es respectin cap dels seus drets. Per exemple, no compten amb el dret a vacances pagades, ni a pagues extraordinàries, ni estan protegides pel conveni col·lectiu. Com bé destaquen, “el model de repartiment de menjar a domicili desafia el concepte de feina i drets laborals, ja que dinamita els límits de l’explotació”.