Quan el teletreball no va arribar per quedar-se

Durant el confinament dur només va arribar a teletreballar el 16% de la població espanyola. Tot i això, hi ha hagut una tornada a la presencialitat. El que sembla que s'estabilitza és el model híbrid del teletreball ocasional, explica Jordi Serrano, del Future For Work Institute, i membre del consell assessor de la Fundació Factor Humà.

El 5,8% de la població de l'Estat teletreballa ocasionalment, una xifra que creix lleugerament des de l'ini de la pandèmia. El teletreball de més de tres dies a la setmana, que es fa enfilar llavors, s'ha reduït gairebé a la meitat.

"És menys del que esperàvem", afirma Serrano, que ho atribueix al model productiu de país, basat en la construcció i el turisme, i a una cultura de la presencialitat que fa que les empreses no cedeixin autonomia a les persones treballadores perquè "volen seguir tenint la gent a prop".

És una realitat desigual segons el lloc on vius, ja que són les empreses grans les que ofereixen la possibilitat de treballar i la majoria estan ubicades a les grans ciutats, comenta.

El teletreball agreuja les desigualtats de gènere

També hi ha una diferència clara entre gèneres. Segons l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI), les dones es mantenen percentualment dos punts per sobre dels homes pel que fa a les xifres de teletreball. Diversos estudis han demostrat que aquest model ha agreujat les desigualtats de gènere en el repartiment de tasques domèstiques i de cures amagat en una falsa idea de conciliació.

"Ens preocupa que perpetuï els estereotips de gènere", diu Serrano. Per això, calen polítiques de gestió de persones amb perspectiva de gènere i plans d'igualtat que no es quedin en la superfície.

Passa amb totes les mesures de conciliació. "S'apliquen amb bona intenció i redueixen friccions, però acaben amb més dones a casa", diu Serrano, i afegeix: "Si ofereixes reduccions de jornada, fes campanyes perquè siguin els homes qui les demanin".

La polarització, però, és una constant en el món laboral, i no només entre gèneres. Les diferències salarials i d'atur entre sectors com el tecnològic i la manufactura són abismals. També hi ha edatisme: "A partir dels 50 anys les taxes d'activitat cauen en picat".

En aquest sentit, Laura Rosillo, experta en gestió de l'edat, parlava del prejudici de l'edat en una entrevista a Xarxanet en la qual deia que "a partir dels 45 anys les empreses consideren que ets una persona gran i que no pots aprendre" tot i que "tenim una societat envellida" i "el futur és sènior".

Per això, la Fundació Factor Humà aposta per una gestió de persones que treballi la inclusió i la diversitat per enriquir els equips de treball.