La gran banca espanyola finança la militarització de les fronteres de la Mediterrània

El 2022 va ser un any de rècord per a la gran banca espanyola, que va esmicolar tots els registres i va obtenir uns beneficis superiors als 20.000 milions d’euros, una xifra que suposa un 28% més que l’any anterior. Només entre els dos bancs capdavanters de l’Estat, el Banco Santander i el BBVA, es van anotar uns guanys de més de 16.000 milions d’euros. 

Precisament, aquestes dues entitats són assenyalades en un nou informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau com les principals institucions bancàries espanyoles que financen la militarització i la guerra de fronteres a la Mediterrània. 

Ja fa anys que Europa ha esdevingut una realitat hostil per a centenars de milers de persones refugiades que s’han vist empeses a abandonar les seves llars, ja sigui fugint de la guerra, de la violència o de la pobresa, entre molts altres motius. Lluny d’acollir-les amb els braços oberts –amb algunes excepcions–, les fronteres europees s’han blindat cada cop més per dificultar el pas de moltes persones que cerquen un futur millor al Vell Continent. 

L’externalització de les fronteres europees i la derivació de la gestió i el control dels fluxos migratoris a països com Turquia, Líbia o el Marroc, on es registren violacions reiterades dels drets humans, amb l’objectiu reforçar la seguretat als límits europeus, així com l’ampliació de competències i pressupost de Frontex, l’Agència Europea de guàrdia fronterera i costanera, són només alguns exemples dels murs que ha bastit l’Europa Fortalesa per contenir l’arribada de persones en trànsit. 

En aquest escenari –i continuant amb una tasca d’anàlisi que duu a terme des de fa anys–, el Centre Delàs es proposa dirigir el focus al finançament de les empreses que estan contribuint de manera decisiva a la militarització i a la guerra de fronteres a la regió Mediterrània. 

L’informe mostra el suport financer que proporciona la banca armada espanyola en aquest àmbit. Una aportació necessària que converteix les entitats bancàries en còmplices del tràngol i les vulneracions de drets que pateixen les persones migrades en el seu camí cap a Europa.    

“Tot indica que sense el suport no es podrien dur a terme les accions militars, de seguretat i control en la Frontera Sud, accions que està àmpliament documentat que provoquen la mort de milers de persones any rere any”, denuncia la Gemma Amorós, investigadora del Centre Delàs i coautora de l’informe. 

Més de 14.000 milions de dòlars de la banca espanyola per a empreses armamentístiques

La conclusió més notable de l’informe del Centre Delàs, titulat ‘Finançament de la militarització i la guerra de fronteres al Mediterrani’ i elaborat per la Gemma Amorós i l’Edu Aragón, revela que quaranta-quatre entitats financeres amb seu a l’Estat van destinar més de 14.300 milions de dòlars entre 2020 i 2022, a través d’unes 4.600 operacions, a finançar dotze empreses armamentístiques que tenen un protagonisme central en el negoci de la militarització de les fronteres de la Mediterrània. 

Parlem de grans empreses que es lucren amb les polítiques migratòries en espais de frontera, com Airbus, Boeing, Honeywell International, General Dynamics i Thales. En aquest ordre, van ser les cinc més finançades per la banca armada espanyola entre 2020 i 2022. 

Així, el gegant europeu Airbus, proveïdor principal, entre altres, de les aeronaus que patrullen les fronteres aèries i marítimes europees, emprades en operacions de Frontex, és l’empresa més finançada per la banca armada espanyola amb uns 5.600 milions de dòlars entre el 2020 i el 2022. La segueix la multinacional nord-americana Boeing, amb més de 3.700 milions de dòlars en finançament i inversió de les principals institucions financeres espanyoles. 

A més, altres com Accenture, ATOS, Eulen, Indra, detalla l’estudi, van rebre un total de cinquanta-sis contractes des del 2019 i més de cinc-cents milions de dòlars, que s’han invertit, en part, per militaritzar la Frontera Sud a través, entre altres, del desenvolupament i manteniment del Sistema Integral de Vigilància Exterior o de la construcció i guardament dels perímetres fronterers de Ceuta i Melilla.

En aquest sentit, convé destacar el cas d’Eulen i Indra, empreses espanyoles implicades en la militarització i guerra de fronteres, que també han rebut finançament i inversió per part de les entitats financeres espanyoles. Eulen ha participat en el manteniment de l’entramat de control fronterer d’Espanya a la Frontera Sud, per exemple, en la gestió dels Centres d’Estança Temporal d’Immigrants de Ceuta i Melilla. Indra, per la seva part, és una de les principals contractistes per a la instal·lació dels perímetres fronterers a la Frontera Sud, entre altres.

Banco Santander i BBVA lideren la banca armada espanyola

El Banco Santander i el BBVA són les principals institucions financeres de l’Estat i les que, de llarg, més diners han destinat al finançament d’aquestes empreses armamentístiques, amb aportacions que ronden els 5.000 i els 4.700 milions de dòlars, respectivament. Ambdues entitats concentren més del 68% de les aportacions de la banca armada espanyola. Les entitats catalanes CaixaBank i Banc Sabadell formen part de les cinc primeres posicions, però els fons que destinen queden molt lluny dels que hi aboquen els dos primers grans bancs espanyols. 

La inversió global de més de 14.000 milions de dòlars per part de les quaranta-quatre institucions financeres amb seu a l’Estat es desglossen, segons l’estudi, en més de 6.000 milions en crèdits i préstecs, uns 4.000 milions en accions, gairebé 4.000 milions més en emissions de bons i pagarés, i sis milions en compra directa de bons d’empreses armamentístiques. 

“És fonamental deixar de ser clients de bancs, asseguradores i tota mena d'institucions financeres que puguin estar donant suport a empreses que participin de tot aquest engranatge que alimenta la militarització i el militarisme de les nostres societats i davanteres, impactant en els drets, vides i cossos de les persones desplaçades i refugiades”, assegura l’Edu Aragón, coautor de l’informe, qui afegeix que “davant això, les entitats de la banca ètica són l'única alternativa”.

Per altra banda, l’informe també desgrana el rànquing global de la banca armada, amb els inversors institucionals, entitats financeres i companyies asseguradores que més aportacions i finançament han revertit cap a les vint empreses armamentístiques de les quals el Centre Delàs ha pogut obtenir informació. 

Els quinze primers llocs els ocupen algunes de les firmes estatunidenques més rellevants com Vanguard, la gestora més gran de fons d’inversió del món, que encapçala la llista, amb una aportació que supera els 86.000 milions de dòlars. El hòlding bancari State Street i l’administradora d’inversions BlackRock completen el podi.

Les primeres –i úniques– entitats espanyoles que apareixen al rànquing són el Banco Santander i el BBVA, que ocupen el trenta-vuitè i trenta-novè lloc, respectivament. Si ens fixem en les primeres institucions financeres a escala europea, el Deutsche Bank està al setzè lloc i el banc francès BNP Paribas se situa en la vintena posició. 

“Els principals bancs espanyols, sobretot BBVA i Banco Santander, són corresponsables d'una de les tragèdies contemporànies més flagrants; i en la mesura en què siguem clients d'aquests bancs, és molt probable que això ho estiguin fent amb els nostres diners”, conclou la Gemma Amorós.