Una campanya reforça la lluita per la creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans

La lluita perquè el Centre Català d’Empreses i Drets Humans sigui una realitat es referma i es continua consolidant. Fa anys que les entitats del territori conformen aquest moviment i, després que s’hagin dut a terme accions al Parlament, com les rondes de compareixences de professionals i de membres de diferents col·lectius de la societat civil, a més de la presentació de les esmenes, la llum al final del túnel aflora.

“El centre serà una realitat, no tenim cap mena de dubte. El mandat dels diferents partits polítics que estan duent a terme tot el procés de compareixences, apunten que existirà i que serà possible compondre'l”, determina Lina María González, portaveu del Grup Català d’Empresa i Drets Humans i membre de Novact.

El Grup Català d’Empresa i Drets Humans està configurat per divuit entitats de dues plataformes, Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. Actualment, el moviment ja compta amb la cooperació de més vuit mil organitzacions del territori.

Remoure les xarxes socials per potenciar el missatge

Amb l’objectiu de promoure les característiques principals que ha de tenir el Centre Català d’Empreses i Drets Humans, i per continuar consolidant la defensa i el procés que les organitzacions porten treballant des de fa anys, Lafede.cat i la Taula per Colòmbia han llençat una nova campanya de xarxes socials.

“Nosaltres volem deixar clar, a través de la campanya, quin tipus de centre volem perquè els partits polítics tinguin molt clar quines seran les línies que haurien de guiar les esmenes que construiran”, explica González. La iniciativa compta amb diferents fases i, una de les missions principals, també és rebre els missatges de la societat civil de Catalunya i de fora del territori, per poder-los visibilitzar.

La campanya s’organitza a través de la pàgina web que acull tota la informació i el manifest, i els diferents vídeos que es difonen per les xarxes. “Ben aviat, farem una pausa durant el període electoral, perquè sabem que el soroll mediàtic de les municipals li traurà protagonisme, però després continuarem treballant en aquesta, fins a la votació del ple al Parlament del juliol”, expressa Lina María González.

Els cinc cognoms del centre

L’acció protagonista de la iniciativa defineix quines són les cinc característiques que ha de complir imprescindiblement el futur òrgan. La primera és la independència. El centre ha de tenir autonomia de treball i ha d’estar lliure de conflictes d’interessos empresarials. “Això no vol dir que en l’estructura de conformació del centre no incloem les veus del teixit empresarial”, destaca la portaveu del Grup Català d’Empresa i Drets Humans.

El segon és l’eficàcia en les seves actuacions. Cal que aquest reculli les queixes o demandes de la societat civil amb la capacitat d’iniciar els tràmits de manera eficient i desenvolupar actuacions d’ofici. És a dir, generar investigacions i seguiments dels possibles casos de vulneracions dels drets humans, i poder impulsar el diàleg entre el poder sancionador i les parts afectades, en el context de les competències de l’entorn català.

El tercer és l’accessibilitat. Les comunitats o col·lectius que necessitin recórrer-hi han de ser ateses de manera segura, clara i transparent, i que tot el procés es desenvolupi seguint aquests termes. El quart és el compromís. Aquest està basat en els principis del que seria la justícia global, la defensa dels drets humans i el foment de la pau.

“Creiem que aquesta perspectiva de justícia global és molt clau perquè estigui vinculada al Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat”, explica González. I afegeix que, el cinquè cognom és la valentia, la capacitat de construir un conjunt d’eines perquè les empreses que actuïn a Catalunya i tinguin la seva activitat aquí, disposin d'una seguretat amb els paràmetres que se’ls planteja i que es pugui determinar que es compleixen.

El respecte cap als drets humans i ambientals i la lluita i denúncia contra la impunitat empresarial d’aquells negocis que vulneren els drets essencials és l’essència del que busca ser el centre. “La proposta del centre és pionera. No hi ha un centre específicament així a cap lloc. Anirem a poc a poc. Si es crea, estic segura que generarà curiositat arreu del món per conèixer com s’ha dut a terme i com s’ha desenvolupat. Serà un referent”, conclou Lina María González.