'Ajuda l'occitanisme', una campanya per seguir promovent la llengua i cultura occitana

La història, la llengua i la cultura d'Occitània i Catalunya demostren les arrels comunes que els dos territoris comparteixen i que, històricament, s'han reforçat a través dels forts lligams teixits, sobretot, durant l'edat mitjana. En la relació d'aquests dos països, el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) ha jugat un paper essencial durant les darreres quatre dècades. Ara, però, l'entitat es troba en una "situació límit", asseguren. Per tal d'afrontar-la, han engegat una campanya de microfinançament col·lectiu.

A través de la plataforma Tot Suma, el CAOC ha impulsat la campanya 'Ajuda l'occitanisme' amb l'objectiu d'assegurar la continuïtat d'una entitat cultural històrica que treballa per donar a conèixer les connexions d'aquests dos territoris, així com promoure la cultura i la història occitana. La pandèmia, la baixada de subvencions i el compromís amb l'occitanisme, han estat alguns dels factors que des de l'entitat han identificat per explicar la sensible situació actual.

Ja fa uns dies que la campanya està activa, però encara falta molt per assolir l'objectiu dels 6.000 euros que, a banda d'esmorteir la difícil situació de l'entitat, permetria explorar noves fonts de finançament amb l'impuls d'una botiga en línia pròpia a través de la qual vendre llibres i marxandatge occità. A canvi de la col·laboració d'aquelles persones interessades en l'occitanisme, o que simplement volen ajudar al CAOC a continuar amb la seva tasca, l'entitat ofereix una sèrie de recompenses segons els nivells de col·laboració, com ara llibres, samarretes o l'accés a diversos tallers. 

Actualment, l'entitat és una de les poques opcions que hi ha a Catalunya d'aconseguir llibres en llengua o temàtica occitana. "El nostre web no és capaç de vendre llibres en línia, sinó que les persones interessades han passat pel CAOC o encomanar-los per telèfon. La idea és comptar amb una eina més moderna amb la qual tothom pugui comprar llibres des de casa", manifesta l'Ester Lucea, secretaria de la junta del CAOC.

"Estem molt contents perquè hem vist que hi ha gent d'Occitània molt preocupada per la possible desaparició de la nostra entitat, que estan col·laborant", assegura la membre de la junta. "No obstant això, malgrat aquesta bona resposta, queden vint-i-tres dies i ens fa patir que encara falta per arribar a l'objectiu", afegeix. En tot cas, des del CAOC, assenyala Lucea, es mostren esperançats d'aconseguir aquest repte. El ritme és bo, i és que ja s'han assolit 4.590 euros dels 6.000 necessaris.

Situació paral·lela a l'occità

Diversos factors, tal com hem comentat, han col·locat el CAOC en aquesta situació. Un d'ells, les conseqüències de la pandèmia. "Ens va fer bastant mal, ja que no vam poder fer algunes de les nostres activitats principals durant l'any, com ara la pujada al Port de Salau", manifesta Lucea, cosa que va repercutir econòmicament l'entitat. D'altra banda, Lucea lamenta que es trobin en una situació d'infrafinançament. L'aparició de projectes relacionats amb l'occità, alguns innovadors, ha fet que les subvencions a l'entitat s'hagin reduït darrerament.

"Tenim més de quaranta anys de trajectòria, som una entitat de referència en l'àmbit de les relacions entre occitans i catalans. Tenim una activitat estable, fem cursos d'idiomes, de dansa, presentacions de llibres occitans, tallers... En definitiva, tot d'activitats que permeten que la cultura occitana continui viva, així com transmetre a la ciutadania catalana l'agermanament de les dues cultures", afirma. "El problema és que, amb menys recursos, hem tractat de mantenir les activitats, però ens hem trobat amb un dèficit important que ens feia patir per la continuïtat", afegeix.

Des del CAOC assenyalen que l'estat de l'entitat és similar a la de la llengua occitana. "La situació és molt delicada. A Occitània costa molt trobar persones que la parlin, no és possible fer vida en occità perquè tot està en francès", lamenta Lucea. Alhora, assegura que hi ha moltes persones que volen fer reviscolar la llengua. "Hi ha certa sensibilitat, però la situació és sensible. No té res a veure amb la situació del català, per exemple. Els occitans es queden sorpresos en veure que el català està fort i viu, però els recordem que, malauradament, és una llengua que també està en retrocés", diu.