'La Fantasia' on tothom suma que ARTransforma fa realitat

Somriure, ulls emocionats, nus a la gola i mirades de complicitat que comparteixen, sense necessitat de paraules, els molts sentiments que genera l'espectacle. Si quan t'aixeques de la butaca, sents o veus aquestes reaccions entre el públic, entens perfectament que el que acabes de veure és un espectacle per recordar. I aquesta va ser la sensació dels centenars de persones que el diumenge 21 van omplir, dues vegades, la sala Maria Aurèlia Capmany, del Mercat de les Flors de Barcelona, per assistir a l'espectacle 'La Fantasia'.

Creat i representat per cent trenta-set persones, cinquanta-sis de les quals amb algun tipus de discapacitat, pluridiscapacitat, o problemàtica de salut mental, 'La Fantasia' és un espectacle de música i dansa únic. El que mostra a sobre de l'escenari és el resultat d'un procés creatiu col·lectiu de vuit mesos, un temps durant el qual, professionals i no professionals, han creat conjuntament les músiques, els textos i les danses al voltant del que els ha suggerit la temàtica 'fantasia'.

ARTransforma, entitat que promou oportunitats de participació, educació i professionalització artística per a tothom, és qui impulsa el projecte des del 2013. La iniciativa es vertebra a través de dos dels projectes anuals de l'entitat 'Compartides, el valor social de les arts' i 'Orquestra integrada per joves amb i sense diversitat funcional'. D'aquesta manera, l'entitat fomenta la participació en una cultura de qualitat a totes les persones i genera vincles entre persones diverses que, si no fos per aquest espai, no es trobarien.

"El que busquem amb aquest projecte no és tant la producció o la posada en escena, sinó que busquem fomentar la creativitat de totes les persones que en formen part. L'espectacle és la manera de compartir amb el públic aquest procés creatiu tan especial", afirma la Queralt Prats, impulsora d'ARTransforma.

Les entitats participants en el projecte, procedents dels àmbits social, cultural i educatiu, varien en cada edició. Enguany, han participat el Centre Ocupacional Bogatell, el Centre Ocupacional La Marina i el Centre Ocupacional 1981 d'ASPROSEAT, el Centre Ocupacional TEB Sant Andreu, el Centre Ocupacional TEB Barceloneta i el Centre Ocupacional TEB Verdum; l'Orquestreta de l'Escola de Música Àngels Casas (EMAC), l'Escola de música Musicant i la jove orquestra Graeme Clark d'infants i joves amb implant coclear.

Així mateix, en 'La Fantasia' també han participat persones que formen part del centre d'educació especial La Ginesta, l'Associació de Diversitat Funcional d'Osona (ADFO), el Col·legi Maria Immaculada de Tremp i persones inscrites de manera individual, voluntariat i professionals d'ArTransforma. "La relació entre joves amb discapacitat i sense és molt poderosa. Es troben en un espai segur i d'equitat, on tothom sap el que sap i és com és, tot es pot provar", afirma la Queralt Prats.

"Per part de les persones amb discapacitat, és potser l'únic espai inclusiu en el qual participen. L'impacte pot arribar a ser immens. Observem millores en molts aspectes tan psicològics, cognitius, emocionals o socials: de benestar i empoderament, d'autoimatge, de fer noves amistats, d'hàbits, de coneixement de drets i reconeixement de possibilitats de futur, d'oportunitats, de descobrir equipaments i espais, de nous coneixements artístics i de vida, i un llarg etcètera. A nosaltres ens fascina sempre veure el potencial creatiu de les persones", afegeix.

Alguns dels reptes que el projecte ha afrontat aquest any ha estat la gran quantitat de persones participants, fer coincidir els centres participants que treballen en franges horàries diferents o, sobretot, la gestió dels tallers i els assajos donada la diversitat geogràfica de les entitats. "La motivació de tothom, però, ha estat tan gran que aquests han estat reptes relatius. Tots plegats ens hem mogut, ens hem desplaçat i ho hem gaudit moltíssim", manifesta la impulsora d'ARTransforma.

'La Fantasia'

Màgia, colors, música i somnis; boscos, fades, unicorns i minairons. La fantasia és un concepte que de seguida ens evoca a aspectes agradables, idees i personatges que creem, sobretot, durant la nostra infància i que ens fa viatjar a mons fascinants. Però també és un concepte adult, més punyent, l'il·lusori que ens porta a perdre el contacte amb una realitat que, moltes vegades, no és tan amable com voldríem. En definitiva, és un terme eteri, amb llums i ombres, però sempre amb la imaginació com a eix essencial.

Aquest doble vessant és un dels aspectes que es van tractar durant el procés creatiu inclusiu i participatiu i que, per tant, queda reflectit a 'La Fantasia'. "De vegades podem pensar que la temàtica que escollim pot ser una mica naïf, però a mesura que ens endinsem en ella, i gràcies a la diversitat de persones que hi participa de manera tan intensa i que li dona voltes, esdevé un tema molt més interessant", afirma la Queralt Prats.

"Moltes persones amb discapacitat en aquest projecte ens deien que gràcies a la fantasia es podien imaginar sense discapacitat. Ha estat un procés dur", exposa la impulsora del projecte qui, així mateix, assegura que, personalment, també ha estat un període amb dificultats. "Diverses coses van fer que passéssim d'un imaginari una mica més agradable a uns conceptes més durs", afegeix.

Fantasia per no perdre la calma

Sota l'atenta mirada del públic, entre el qual es trobava Carles Campuzano, conseller de Drets Socials del govern de la Generalitat de Catalunya, l'extensa banda que omplia l'escenari posava música als moviments de dansa de la resta de participants. "Bellíssim" o "fabulós", són alguns dels adjectius que se sentien dir a l'emocionat públic que, un cop va acomiadar les participants amb forts aplaudiments, es resistia a marxar per continuar compartint impressions d'aquest espectacle únic.

Així mateix, durant la posada en escena, cada any es convida una artista a col·laborar amb el projecte. Agafant el relleu d'altres artistes, com el Lluís Homar o l'Alguer Miquel, l'afroactivista i cantant de soul, component de les The Sey Sisters, l'Edna Sey, va ser qui va col·laborar recitant alguns textos entre peces, amb referències extretes del procés creatiu de les persones participants, així com altres aspectes relacionats l'antiracisme. Finalment, l'Edna va delectar el públic amb la seva veu cantant una cançó al voltant de la temàtica principal de l'espectacle.

A banda d'aquest, hi va haver altres moments que van emocionar al públic, com la dansa conjunta de dues ballarines, una d'elles en cadira de rodes, o els parlaments finals amb els quals algunes de les persones participants es van dirigir al públic per agrair la seva presència. L'himne, però, va ser la cirereta que, cantat per totes les participants amb i sense discapacitat, ens recordava, a través de la tornada, com ens pot ajudar la fantasia: "Fantasia és la nostra arma que ens ajuda a no perdre la calma".