Sergi Nuss: "Som una societat addicta a l'energia i als combustibles fòssils"

Cada dia es crema l'equivalent a cinquanta-cinc mil barrils de petroli a Catalunya per satisfer les necessitats de la població. D'aquesta manera s'evidencien, al manifest ‘Renovables o una Catalunya a la cua’, del col·lectiu Renovem-nos, les repercussions extremadament nocives que tenen els combustibles fòssils per a la continuïtat del planeta, tal com el coneixem. L’organització neix públicament a principis del 2023 amb l'objectiu que la transició energètica sigui una realitat i per apostar pel desenvolupament de les energies renovables al territori.

Posant el punt de mira en les garanties ambientals i democràtiques, Renovem-nos pretén sensibilitzar sobre la magnitud que té l’energia en la societat, de quina manera es gestiona en l’actualitat i la consegüent contribució al ràpid agreujament de l’emergència climàtica. Hem parlat amb en Sergi Nuss i en Martí Pardo, membres del col·lectiu, per posar sobre la taula les accions urgents i immediates que cal dur a terme per frenar aquesta situació, així com per conèixer la tasca de Renovem-nos.

Quina és la situació actual de les energies renovables a Catalunya?

Sergi Nuss (S.N.): Tenim molt poca consciència de la magnitud que té de l’energia en les nostres vides. En aquests moments, a Catalunya, les energies renovables suposen el 5% de tota l'energia que consumim. L'objectiu no és només abastir-nos d’energia renovable, sinó mitigar les emissions de combustibles. Tots els informes internacionals ho diuen, el primer pas per lluitar contra la crisi climàtica és deixar d'emetre gasos d'efecte hivernacle.

Les energies renovables són un mitjà per aconseguir-ho, però el que no podem fer és culpar-les del fet que som una societat addicta a l'energia i als combustibles fòssils. Aquí és on tenim el gran repte com a societat. No hi ha una vareta màgica per deixar d'emetre gasos i continuar abastint-nos d’energia. Així que el primer que hauríem d’abordar és la retallada de les emissions, cosa que no estem fent. L'únic any que hi ha hagut una caiguda significativa, en els últims setanta anys d’història, ha sigut el 2020, quan la Covid ens va obligar a confinar-nos.

"Els efectes de la crisi seran molt pitjors que els que puguin provocar centrals fotovoltaiques o eòliques".

Quina visió té la societat, globalment, cap a les energies renovables?

S.N.: Veiem que tota la crítica que es fa cap a l'impacte territorial de les renovables obvia que el paisatge que veiem ara és un paisatge pretèrit. És la natura que encara resisteix, però aquesta està en profunda transformació per culpa de la mateixa crisi climàtica i dels efectes ecològics d'aquesta emergència. Cal tenir en compte que, segons a quin punt arribem, els efectes catastròfics de la crisi seran molt pitjors que els que puguin tenir unes centrals fotovoltaiques o unes centrals eòliques.

Sobre els projectes de les energies renovables, nosaltres defensem la seva implantació amb garanties democràtiques i ambientals. Sabem que més d’un 90% de la mortalitat de fauna voladora per impacte contra els molins eòlics es pot evitar amb mesures de molt baix cost. De fet, és major la mortalitat de fauna per impactes contra edificis de vidre o per col·lisions a les carreteres. Els aerogeneradors no tenen la culpa de la situació que vivim, ni de la crisi ecològica, ni de la crisi climàtica, ni de la pèrdua de la biodiversitat al món.

Quin és l’objectiu principal del vostre col·lectiu?

Martí Pardo (M.P.): Clarament, interpel·lar la ciutadania i les administracions públiques per fer notar la situació que estem vivint a Catalunya. Hem de ser conscients de la problemàtica i la greu magnitud que comporta, per tal d'aconseguir revertir aquesta tendència. I posar sobre la taula la via de les energies renovables i el fre de les emissions de combustibles com a camí a seguir.

S.N.: Això sí, com dèiem, hem de garantir que aquestes instal·lacions mitiguin els impactes en el territori. Tothom ha de poder participar en el procés de discussió de quines instal·lacions s'han de desplegar, sense oblidar que cada vegada estem més a prop dels límits climàtics que poden posar en risc la sostenibilitat a escala planetària. I és la nostra responsabilitat, especialment com a ciutadania del ‘món ric’, prendre responsabilitat i assumir que disposar d'energia i, que aquesta sigui renovable, implica dur a terme aquestes instal·lacions al nostre territori.

Per tant, l’essència de la vostra lluita rau en una missió col·lectiva.

M.P.: Nosaltres, sobretot, no és que plantegem una situació molt rigorosa i concreta, sinó que exigim que es faci amb garanties ambientals i participació democràtica, amb compensacions pel territori. Aleshores, creiem, com a col·lectiu, en la necessitat d'implementar aquest debat i tenir-lo a fons per tal de posar-nos al dia com a societat.

No és que tinguem unes regles molt estrictes sobre com hauria de ser la implantació de renovables, ja que depèn molt de cada cas concret, també. Però sí que tenim uns criteris bàsics de garanties ambientals i de participació democràtica.

"Hem de garantir que les instal·lacions de renovables mitiguin els impactes en el territori"

Quines són les accions que dueu a terme des de Renovem-nos?

S.N.: Tenim tres línies d’acció. Per una banda, la comunicació. A través de les nostres xarxes socials i de la subscripció al butlletí, difonem material fet amb recursos gràfics, perquè sigui tot molt dinàmic i visual, per intentar explicar què és la transició energètica responsable, la que nosaltres defensem. Ho acompanyem d'articles d'opinió a la premsa i, per això, els nostres diferents membres van publicant en diferents mitjans articles sobre qüestions relacionades amb la transició energètica i la crisi climàtica.

La segona línia és la incidència política. Des que ha nascut Renovem-nos, hem fet arribar a l’administració diferents aportacions sobre el nostre posicionament respecte qüestions relacionades amb el desenvolupament de les energies renovables i, per exemple, amb el desenvolupament de l'eòlica marina. Es tracta d'una qüestió que, en aquests moments, evoluciona lentament. Nosaltres hem plantejat com creiem que tindria sentit que es desenvolupi l'eòlica marina a Catalunya.

I la tercera línia?

S.N.: Finalment, el que tenim és una vocació d'influir de manera més transversal en la societat, a través del reforç de la creació de xarxes. És per això que, el dissabte 10 de juny hem organitzat un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) anomenat ‘El futur és ara’, juntament amb altres organitzacions com Greenpeace, la Xarxa per la Conservació de la Natura, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i OIKIA, entre altres.

Al final, tenim dos grans reptes climàtics i ecològics d'aquí al 2030. Sembla que encara no ens n'hem adonat i no tenim prou consciència que, aquests objectius, marcaran el futur de les nostres vides i de la Terra durant els pròxims segles. És ara que hem d’actuar i, per aquest motiu, hem anomenat la jornada ‘El futur és ara’.

Vosaltres aposteu, per exemple, pels parcs eòlics marins, tal com heu comentat. En què consisteixen?

S.N.: A Renovem-nos hi ha diferents postures respecte a l’eòlica marina. Les estructures d’eòlica flotant, que és la que es planteja fer a la nostra costa, tenen un impacte ambiental molt menor que els aerogeneradors marins sobre estructures fixes. No és una estructura que s'ha d’encimentar en el fons marí, sinó que és una estructura que és mòbil. Els suports des d’on s’ancoren els molins tindran un impacte pròpiament en aquella localització, però no és el mateix que perforar el fons marí i fer-hi un pilar.

Els beneficis d'instal·lar-la és que totes les àrees on hi ha eòlica marina esdevenen lliures de pesca. Per tant, la zona de la costa catalana on s'ha planificat, a través del Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim que ha fet l'Estat espanyol, com idònia o apta per desenvolupar-hi l’eòlica marina, és un espai on ja hi ha un vedat de pesca o està previst que n'hi hagi. Per tant, no tindrà un impacte sobre l'activitat pesquera, sinó el contrari. Es convertirà en una mena de zona de reproducció pesquera i d'alimentació de la resta de la Costa Brava nord.

"Les estructures d’eòlica flotant tenen un impacte ambiental molt menor que els parcs eòlics terrestres"

Quins són els vostres reptes de futur?

M.P.: El que hem d'aconseguir és més mobilització i més implicació. L'objectiu és reunir totes les entitats del territori que treballen en una línia semblant a la nostra, per fer pinya i exercir una pressió important sobre les institucions catalanes per establir un full de ruta significatiu que planifiqui com hem d'afrontar aquest repte gegant que tenim en els anys vinents.

Tal com anuncia l'acte, el futur és ara. I som, sobretot, els joves, els que ho patirem durant dècades. Estem parlant d'onades de calor, de sequeres extremes, de terres en processos de desertificació, d'escassetat d’aigua, de crisis socials, d’empobriment… És un tema realment preocupant.

Quina creieu que és la predisposició de la població a sumar-se a la causa?

M.P.: Considero que gran part de la raó per la qual no hi ha una mobilització extrema és perquè no s’és del tot conscient de la problemàtica. I, al mateix temps, no hi ha una manera clara d'abordar el problema. Perquè, d'alguna manera, tots som conscients que les accions individuals són poc significatives quan el sistema va cap a un altre camí. Aleshores, necessitem ficar-nos al dia, contextualitzar-nos entre tots i estar en la mateixa pàgina a l'hora d’assumir que vivim un greu problema i que el temps per fer-li front és minúscul.

S.N.: L'impacte de no fer res, l'impacte de no aplicar renovables, és molt pitjor que l'impacte de desplegar-les. Amb la seva aplicació, tones i tones de combustibles fòssils es deixarien de cremar diàriament. Segons la comunitat científica, pel 2030 hem d'haver reduït un 43% les emissions respecte al 2019 i no estem en aquest camí, estem creixent en emissions. Per tant, és urgent i actuar implica responsabilitat.