Àmbit de la notícia
Ambiental

5 llibres sobre emergència climàtica per prendre consciència de l'estat del planeta

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Míriam Martos
  • Els incendis forestals, les grans sequeres, les plagues d'insectes i el desgel del permagel són algunes conseqüències de l'impacte humà a la natura.
    Els incendis forestals, les grans sequeres, les plagues d'insectes i el desgel del permagel són algunes conseqüències de l'impacte humà a la natura.
  • Des de 2017 l’organització Open Arms ha rescatat a més de 66.000 persones.
    Des de 2017 l’organització Open Arms ha rescatat a més de 66.000 persones.
  • Cal transformar l'actual model econòmic com a única via per mitigar el canvi climàtic i les desigualtats que aquest genera.
    Cal transformar l'actual model econòmic com a única via per mitigar el canvi climàtic i les desigualtats que aquest genera.

Des de les organitzacions ecologistes i ambientals impulsen publicacions al voltant de l'emergència climàtica, llibres que posen de manifest la necessitat d'accions urgents per poder frenar les conseqüències del canvi climàtic.

Èpoques d'intenses sequeres, temperatures extremes, tempestes violentes, el desglaç dels pols i l'augment del nivell del mar són algunes de les conseqüències que, per desgràcia, el nostre planeta ja experimenta. Els efectes del canvi climàtic són evidents i la nostra activitat ens ha portat a ser tant els causants com els perjudicats d’aquesta greu situació.

Tot i que les expertes ja alerten des de fa anys que la situació està a punt de ser irreversible, encara ens queden algunes oportunitats per frenar l’impacte sobre el planeta i la nostra vida o, si més no, limitar-lo i tractar d’esquivar un final catastròfic. Per prendre consciència de l'estat en el qual es troba la Terra, la literatura ens pot ajudar molt. Amb aquests cinc llibres centrats en l'emergència climàtica, podràs entendre les seves conseqüències i, fins i tot, conèixer accions per combatre-la. 

Escrit per Alfons Pérez, Bruna Cañada, Marta Pérez i Josep Nualart, es tracta d'un llibre autoeditat per l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), com a resultat del projecte sobre el ‘triangle de liti’ que l'entitat ha portat a terme. L'obra fa una anàlisi crítica de les dinàmiques globals centrades en la cadena d'extracció del mineral, el seu paper en la fabricació de tecnologies netes i la presència en els mercats.

En l'actualitat, el liti és un mineral vist com a recurs estratègic per afavorir el camí cap a una transició verda, sobretot a l'hora de produir energia. Amb l'augment de la producció dels vehicles elèctrics, per exemple, la seva extracció ha augmentat considerablement, afectant la zona on es recull, una regió que fa frontera amb tres països: Bolívia, Xile i Argentina. Les autores inclouen quatre alternatives per una transició verda veloç i respectuosa.

El llibre es presenta com una mena de manual de bones pràctiques per combatre el canvi climàtic i lluitar-hi en contra, enfocades en la ciutat de Barcelona. En total, es recullen vint accions en forma de relats, pensades i reproduïdes tant per ciutadanes com per diverses organitzacions, com En Bici Sense Edat, Animal Latitude o la Fundació IRES.

No només s'enfoquen a l'entorn natural, hi ha accions que parlen del lleure, el transport i inclús l'esport, com l’impuls d’un servei d'acompanyament en bicicleta per a persones amb mobilitat reduïda o la creació d’una xarxa de compostatge urbà. Per tant, parteix d'una visió generalista per difondre la idea que la lluita vers aquest fenomen es pot i s'ha de dur a terme des de tots els àmbits.

De la mà de Miguel Pajares, expresident de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR), obtenim una anàlisi que reflecteix la importància del canvi climàtic i dels efectes que ha tingut sobre el planeta i que tindrà, especialment, en els éssers humans i els seus hàbitats. Pajares posa en relleu que no se li dona la importància que el fenomen mereix i creu que hauria de formar part de totes les agendes mundials, especialment quan es fa referència a la gestió de polítiques públiques.

Pajares posa el focus en els desplaçaments i migracions climàtiques que ja s'han produït i que vindran, d'aquí el terme 'refugiats climàtics' que dona títol a la publicació. Per exemple, constata els canvis que ja afecten diverses regions de l'Àfrica i Amèrica Llatina i com modificaran la vida dels seus habitants.

Amb Beatriz Felipe Pérez ens endinsem en l'anàlisi de les causes, però també els efectes produïts per les migracions climàtiques. A diferència d'altres obres, l'autora no només parla des d'un vessant general, sinó que decideix aprofundir en aspectes que comunament no són tractats, però que són d'igual importància. Per exemple, des del punt de vista d'una dona migrant.

A banda d'investigadora, Felipe és sòcia cofundadora de CICrA Justícia Ambiental, una cooperativa que investiga sobre migracions climàtiques i pobresa energètica, entre altres. L'entitat està molt arrelada al teixit associatiu català i al d’algunes zones espanyoles i llatinoamericanes.

​Xavier Villarreal, molt proper al teixit associatiu gironí, va ser l'impulsor de la Mesa d'Entitats per la Participació, a més de fundar i coordinar altres col·lectius. També és un reconegut activista social, veïnal i polític. El 2021 va publicar el seu primer llibre per propiciar un canvi en el planeta, però des d'un enfocament més local, des dels municipis.

Crida a anticipar-nos als efectes que té i tindrà el canvi climàtic a les societats, ideant un full de ruta per saber com actuar en cada moment. No només s'enfoca a ajuntaments i col·lectius, sinó que també vol apropar-se a la ciutadania, perquè considera que el municipalisme és una eina imprescindible que pot transformar la societat. Per a ell, la publicació representa "una eina, un punt de partida, una presa de consciència".

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari