La contaminació per plàstics, una crisi global que afecta la salut humana

Els plastificants són uns compostos químics que s’adhereixen als plàstics per donar-los flexibilitat, duresa o rigidesa, i poden arribar a constituir fins al 50% del pes del plàstic. La majoria d’aquestes substàncies químiques s’alliberen als líquids, sòlids i, fins i tot, a l’aire i, a més, també ho poden fer durant els processos de reciclatge i recuperació de productes. Per tant, poden estar presents en objectes fabricats a partir de materials reciclats.

La inhalació, la ingesta i el contacte dèrmic són les tres vies principals per les quals estem exposades als plastificants. Aquestes substàncies s’associen als plàstics, de la mateixa manera que ho fan més de quatre mil elements més, com poden ser els estabilitzants, els retardants de flama, els filtres solars i els antibacterians.

Aquestes substàncies químiques fomenten la contaminació del medi ambient provocada pels plàstics, però també són nocives per la salut humana. L’evidència científica ha demostrat que l’exposició contínua a aquests compostos afegits als plàstics poden comportar una major probabilitat de contraure diferents tipus de càncer, infertilitat, diabetis, obesitat, problemes en la glàndula tiroidal, malalties neurodegeneratives i alteracions en el sistema immunitari.

Un projecte que aborda la crisi de la contaminació del plàstic

Davant aquesta greu problemàtica global que afecta la salut de la societat actual, s’ha desenvolupat el projecte de divulgació i ciència ciutadana ‘Fes el canvi, Be Plastic Free’, de la mà de l’Institute of Environmental Assessment and Water Research (IDAEA) del Consell Superior d’Investigació Científica (CSIC), l’Escola Solc i l’organització Zero Waste BCN.

L’objectiu principal és sensibilitzar la població sobre els efectes dels plastificants i informar sobre la contaminació d’aquests, a més de promoure alternatives per reduir l’ús dels plàstics. Un dels resultats del projecte ha estat la guia de bons hàbits ‘Com evitar els plastificants? Guia de bons hàbits per reduir l’ús de plàstics’, en la qual s’han plasmat consells senzills per incorporar canvis d’hàbits en el dia a dia de la població, amb la finalitat de pal·liar l’exposició als compostos nocius.

La millor manera de gestionar la llar per alliberar-la de plastificants

Una de les orientacions que destaquen és la importància de ventilar els espais. És la manera més eficaç d’erradicar els plastificants alliberats a l’aire. En aquest sentit, també caldria reduir la quantitat de dispositius electrònics; aspirar l’habitatge en comptes d’escombrar-lo, i netejar la pols per eliminar més fàcilment els plastificants que poden haver-hi a casa.

També s’aconsella escollir mobles de fusta, vidre o metall per evitar els conglomerats, les resines i la melamina, materials que acumulen més plastificants, i no utilitzar teixits antitaques en tapisseries, cortines o estovalles.

Consells per unes bones conductes d’alimentació i compra de productes

Pel que fa a l’alimentació, el consell principal que es proposa és evitar els plàstics d’un sol ús. És necessari escalfar el menjar en recipients de ceràmica, metall o vidre, encara que es comprin en envasos de plàstic o es duguin en un tàper també de plàstic; embolicar els entrepans amb tela o paper; consumir productes frescos abans que processats, i prioritzar els tàpers de vidre.

Per beure, mirar de fer servir ampolles de vidre o ceràmica i evitar reutilitzar ampolles de plàstic, ja que aquestes alliberen diversos additius químics. És important utilitzar bosses de tela i un carro per anar a fer la compra, i mirar d’adquirir productes a granel i col·locar-los als teus propis recipients. I per tenir cura dels envasos de plàstic, és més sa rentar-los a mà, sense alta temperatura ni un fregat excessiu i no posar-los al rentavaixella. És idoni que els estris de cuina siguin de vidre, metall o pisa, per substituir el plàstic i evitar l’excés de plastificants.

Els efectes perjudicials d’alguns cosmètics

En l’àmbit de les cures personals i l’oci, el que més es recomana des de la guia és evitar la compra de productes que portin microplàstics, com poden ser les cremes exfoliants o les pastes de dents amb microcristalls. És més adient adquirir pastilles de sabó i xampú en estat sòlid i productes a granel, amb els recipients propis.

Hàbits com pintar-se les ungles caldria fer-los en espais oberts i ventilats, per la quantitat de compostos químics tòxics volàtils que presenten. I, com a curiositat, es recomana no comprar purpurina, ja que està composta al 100% de microplàstics.

La roba i els microplàstics

Finalment, el darrer sector que aborden els consells és el de la roba. La reflexió principal que traslladen és “Realment necessites tanta roba?”. A partir d’aquí, recomanen tractar i cuidar els teixits seguint les següents instruccions: per una banda, utilitzar la quantitat mínima de detergent per evitar una sobreabundància de microplàstics. Eixugar la roba a l’aire lliure és un mètode més adequat que amb una assecadora, en la qual s’alliberen els microplàstics i plastificants de les peces. Cal limitar l’ús dels teixits repel·lents a l’aigua i aïllants d’humitat i vent, ja que es componen d’elements perfluorats, que són tòxics.

I, per acabar, és imprescindible adquirir l’hàbit de llegir les etiquetes de la roba i escollir teixits de fibres naturals, com el cotó o el lli. Els plàstics més habituals de la roba són el polièster, l’acrílic, les poliolefines i les poliamides.