La despenalització de l'avortament a Mèxic, un nou triomf de la marea verda

Fita històrica la que ha aconseguit la marea verda a Mèxic en matèria de drets humans de les dones. Després de molts anys de lluita, el Tribunal Suprem de Mèxic va despenalitzar l'avortament a tot el territori nacional mexicà, aquest mes de setembre. Així, Mèxic, se suma a altres països llatinoamericans, com ara Argentina o Colòmbia, que en els darrers anys també han despenalitzat l'avortament gràcies a la tasca dels moviments feministes.

D'aquesta manera, amb la decisió del Tribunal Suprem de Mèxic presa arran de la sol·licitud de col·lectius feministes i associacions civils, s'invaliden els articles del Codi Penal Federal que fins ara castigaven a les dones que duien a terme la interrupció de l'embaràs. A més, la resolució obliga a les institucions de salut pública federals a oferir aquest servei de manera gratuïta i prohibeix la criminalització dels metges i de les metgesses que el practiquin.

"És inconstitucional el sistema jurídic que penalitza l'avortament en el Codi Penal Federal, ja que viola els drets humans de les dones i les persones amb capacitat de gestar", va resoldre la Primera Sala de la Cort Suprema, una decisió que va ser amplament celebrada per les entitats feministes que han treballat en aquest objectiu, i que se seguirà celebrant amb motiu del Dia internacional per la despenalització de l'avortament, el 28 de setembre.

La decisió de despenalitzar l'avortament a escala federal arriba dos anys després que el mateix tribunal dictaminés que cap dona podia anar a presó per avortar. Aquesta resolució va obligar a canviar el Codi Penal a l'estat de Coahuila, on es va presentar una acció d'inconstitucionalitat davant les penes de presó d'un a tres anys que s'establien en un dels estats mexicans més severs aleshores.

Malgrat esdevenir un esperat primer pas perquè la resta d'estats eliminessin les penes per interrompre l'embaràs, des de llavors, només dotze dels trenta-dos estats ho han fet, el que suposa una evolució desigual. L'any 2007, la Ciutat de Mèxic va ser pionera amb una llei de terminis que establia dotze setmanes per interrompre la gestació sense haver de donar explicacions ni motius.

Contra la violència vers les dones

La notícia que suposa un avanç en els drets humans de les dones, i una porta oberta a què la resta de països llatinoamericans despenalitzin l'avortament, s'ha celebrat arreu del món. A Catalunya també, com no podia ser d'una altra manera. Furia Mexicana, un col·lectiu que denuncia la violència vers les dones i visibilitza els onze feminicidis que es produeixen cada dia a Mèxic, ho consideren "un gran avançament".

"Mèxic estava molt endarrerit en aquest aspecte, ens trobàvem en una situació en la qual es violaven els drets humans de les dones. De fet, des de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) ja es van fer, en el seu moment, diverses recomanacions que anaven en aquesta línia", explica Bedani Cruz, membre de Furia Mexicana.

Això sí, malgrat les bones notícies, encara falta que aquest avançament es faci efectiu. "Sobre el paper, per a nosaltres és un gran pas, però falta encara començar a veure els canvis, com que s'alliberin les companyes que estan detingudes, se'n parla que al voltant de dues-centes, per crims relacionats amb l'avortament", demana Cruz.

En tot cas, Cruz insisteix que es tracta d'un gran pas, també a escala internacional. "També estem veient a Espanya els casos d'assetjament sobre el cos de les dones a l'espai públic, un cos que continua veient-se com un territori de conquesta. El que necessitem és precisament trencar amb aquest tipus de pensaments, recuperar l'espai públic i la nostra seguretat, trencar amb aquesta mirada patriarcal en la interpretació de les lleis per controlar els nostres cossos", reivindica Cruz.