La Xarxa per a la Conservació de la Natura presenta seixanta accions per fer front a l'emergència climàtica

En una entrevista recent a Xarxanet, la Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), alertava de “les dades esfereïdores” sobre la pèrdua de biodiversitat que estem patint a Catalunya. “En els últims vint anys, hem perdut, de mitjana, un 25% de les poblacions; i en el cas dels ecosistemes aquàtics, les dades són més alarmants encara, atès que estem parlant del 50% de pèrdua de biodiversitat”, assenyalava. 

No hi ha dubte que aquesta degradació sense precedents dels hàbitats, ecosistemes i processos ecològics té connexió directa amb l’emergència climàtica i ecològica que ens afecta, situant-nos en un escenari insostenible que posa en risc la mateixa salut i supervivència de les persones. 

Estem davant d’una problemàtica global, però per començar a revertir-la cal actuar des de tots els fronts, també des de Catalunya, on les polítiques de conservació de la natura han de prendre protagonisme i esdevenir una prioritat absoluta. Amb les eleccions catalanes del 12 de maig a tocar, per a les entitats ambientals és urgent que els partits polítics que representen la ciutadania es comprometin a abordar la situació amb mesures efectives i concretes. 

Amb aquest propòsit, i amb la vista posada en els pròxims comicis, la XCN ha presentat un document amb propostes polítiques per una transició ecosocial, en què desplega una seixantena d’iniciatives concretes perquè els partits les valorin i les incorporin als seus programes electorals. El document s’estructura en sis grans blocs: conservació del patrimoni natural i biodiversitat; governança i participació de la societat civil; gestió de recursos naturals; model agrari i alimentari; salut i natura; i ordenació del territori. 

Mesures prioritàries que no poden esperar més

En tot aquest ampli ventall de propostes, la XCN n’assenyala algunes que destaca com a prioritàries i que fa temps que treballa per fer realitat. La primera, inajornable, és la creació d’una vicepresidència o departament que assumeixi de manera exclusiva les competències en matèria de medi ambient i sostenibilitat, com ja passa a països com França, Alemanya i Portugal.

Per a l’organització, la dispersió i fragmentació competencial “ha anat en detriment per a la conservació de la natura i la biodiversitat, amb una legislació desfasada i el desplegament de poques actuacions de gestió del medi ambient”.

Igualment, des de l’organització consideren que cal posar fil a l’agulla per fer efectives una sèrie d’eines indispensables per avançar en l’àmbit ambiental. Una d’elles és la necessària tramitació d’una Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural “que vetlli per una governança i una gestió efectiva de la conservació de la natura”. 

En aquest sentit, l’entitat recorda que aquest nou marc és cabdal per actualitzar l’obsoleta Llei d’espais naturals del 1985 i ha de contemplar mecanismes de governança i mesures adequades de foment de la conservació de la natura, fiscalitat positiva i altres formes de finançament, participació i implicació ciutadana en la corresponsabilitat de la gestió del patrimoni natural.

De la mateixa manera, un altre dels instruments crucials que cal posar en marxa de manera urgent, i que acumula anys de retard, és l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT). La llei per a la seva creació va ser aprovada amb un ampli consens parlamentari el 2020 i acordava dotar l’agència d’una governança que cal mantenir intacta, juntament amb la capacitat, l’estructura i els recursos econòmics necessaris per desplegar de forma efectiva totes les competències que se li atribueixen, reclamen des de la XCN.

Així mateix, entre les propostes del document destaca la necessitat de desplegar i reforçar el Fons de Patrimoni Natural amb l’objectiu d’impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat. Un fons que s’ha de nodrir amb part de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i que cal recaptar de forma efectiva. 

Una altra prioritat en aquest sentit ha de ser el desplegament efectiu de les línies d’actuació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i la integració del mandat mundial i europeu sobre la restauració de la natura –en compliment del Pacte 30 x 30 per protegir i restaurar el 30% del territori abans del 2030– en les polítiques públiques del Govern català. 

Tanmateix, el document posa sobre la taula altres iniciatives importants com el disseny i la implementació d’una fiscalitat ambiental progressiva; l’elaboració dels Plans de Recuperació i Conservació d’espècies amenaçades; el desplegament d'un sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya; l’aprovació i execució del Pla sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya; i la creació i desplegament del Conservatori del Litoral.

Iniciatives en diferents àmbits per garantir una transició ecosocial

La bateria de propostes de la XCN dirigida als partits polítics de cara a les elecions del 12 de maig també abasta àmbits com el de la governança i la participació de la societat civil, en què l’organització advoca per impulsar la transparència i l’accés a la informació socioambiental, establir taules de treball entre les diferents agents implicades o promoure un finançament estable per a la conservació de la natura, entre altres.

Pel que fa a la gestió dels recursos hídrics, un aspecte cabdal en el context de sequera que pateix Catalunya, la XCN planteja l'aprovació d'un Catàleg de zones humides i la promoció de la restauració d'aquestes zones, el desmantellament d'infraestructures obsoletes que afecten la connectivitat fluvial, la reducció de l'abocament de contaminants com purins i fertilitzants químics, així com la gestió dels recursos hídrics en situacions de sequera, incloent-hi la creació d'un Pla de Sequera específic per a la biodiversitat. 

En el mateix àmbit, l’organització proposa abordar la revisió i ampliació dels espais protegits marins, la promoció de la pesca sostenible i la implicació de les comunitats locals en la conservació dels ecosistemes marins, entre altres. 

Si ens fixem en la gestió dels recursos forestals, l’entitat, entre altres, urgeix aplicar l'article 17 de la llei de Canvi Climàtic, que estableix una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural, així com l'aprovació d'un Pla general de política forestal que integri les prioritats de l'Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i les previsions del Canvi Climàtic.

En l’àmbit de la gestió dels recursos energètics renovables, el document exhorta adoptar un model energètic distribuït i descentralitzat, amb projectes de menor escala i centres de producció propers als llocs de consum d'energia; i promoure la reducció de la demanda energètica mitjançant l'ús eficient de l'energia i la gestió de la demanda, així com la prioritat de les fonts d'energia renovable en tot el seu cicle de producció per minimitzar els impactes ambientals. 

Sobre el model agrari i alimentari, la XCN reclama apostar per un model sostenible i diversificat, per la promoció de la transició agroecològica amb suport administratiu i fiscal adequat, i pel desenvolupament d'infraestructures compartides per a l'activitat ramadera. Es proposa el desplegament d'un Pla Estratègic per a la ramaderia extensiva i la regulació de l'ús dels transgènics i per augmentar l’ambició i abast de la futura Llei d’Agricultura Sostenible, entre altres.

A més, l’organització posa sobre la taula iniciatives per abordar la protecció del sòl agrari com a bé comú, el foment del relleu generacional agrari i la millora de la gestió pesquera i marítima.

Les iniciatives plantejades per la XCN en salut i natura destaquen la necessitat de promoure un model de salut integral centrat en la prevenció, el manteniment de la salut i l'apoderament de les persones i la comunitat, reconeixent la natura com a element clau per millorar la salut física, mental i espiritual.

Tot plegat implica, entre altres accions, incorporar la dimensió de salut i natura a la legislació pertinent i garantir la integració dels criteris de salut ambiental en els plans territorials i urbanístics. També s'advoca per impulsar, difondre i donar suport a la Taula intersectorial Salut i Natura i desplegar una xarxa d’actius de natura.

Finalment, en la qüestió de l’ordenació del territori, s’indica la necessitat de revisar els principis de l'ordenació territorial per prioritzar la sostenibilitat i resiliència ecològica i ambiental, modificar la normativa urbanística per assegurar que els plans estratègics no afectin hàbitats i espècies protegides, i garantir que en l'avaluació ambiental estratègica no s'admetin alternatives que causin impactes negatius importants, així com integrar la infraestructura verda en tots els nous plans territorials i urbanístics per valorar-ne la funcionalitat i incentivar els serveis ecosistèmics essencials.