El català davant la IA: una oportunitat que també és un risc
Comparteix
La Fundació Irla alerta que la intel·ligència artificial redefineix el futur del català entre riscos de marginalització i noves oportunitats de creació, accés i preservació lingüística.
Quan parlem de llengua i tecnologia, sovint pensem en el futur. Però per a Raül Romeva, portaveu de la Fundació Irla, el debat és radicalment present. “Vivim en un moment en què la intel·ligència artificial està guanyant molt protagonisme i, per descomptat, no és neutral”, afirma, “sinó que respon a la voluntat de qui la dissenya i, sobretot, de qui la usa.” En un context en què la IA es converteix en infraestructura cultural, econòmica i comunicativa, Romeva defensa que les comunitats lingüístiques no hegemòniques —com el català— no poden permetre’s quedar al marge.
L’informe 'La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques', elaborat per l’analista tecnològic Albert Cuesta per a la Fundació Irla, parteix d’una premissa clara: la IA generativa pot ser una eina decisiva per reforçar llengües com el català, però també pot accelerar-ne la marginalització si no s’hi actua amb estratègia i recursos. En un ecosistema dominat per l’anglès i per grans corporacions tecnològiques, la presència d’una llengua en els models d’IA depèn sobretot de la quantitat i la qualitat de dades disponibles. I aquí, el català competeix en desavantatge.
El català és una llengua mitjana amb dades petites
Tot i tenir més de deu milions de parlants, el català continua sent una llengua minoritzada en l’àmbit digital. La major part del contingut que alimenta els grans models lingüístics prové de llengües hegemòniques, especialment l’anglès. Això fa que, quan una usuària interactua amb un assistent d’IA, el català hi aparegui sovint de manera intermitent, amb errors o amb una fluïdesa inferior a la d’altres idiomes.
Segons Cuesta, aquesta desigualtat no és inevitable, però sí estructural. “Mentre hem estat fent l’estudi, hem detectat com a mínim quatre grans blocs d’oportunitats”, explica. El primer és la preservació i documentació. “Gràcies a la intel·ligència artificial es pot traduir i documentar molta tradició oral que, d’altra manera, seria molt difícil de fer”, assegura Cuesta. En un país amb una cultura oral rica però sovint poc sistematitzada, aquesta possibilitat és clau.
La segona oportunitat és la creació d’aplicacions i serveis educatius personalitzats, adaptats a cada ciutadana. La tercera, la traducció i l’accessibilitat, dos àmbits on les eines automàtiques han millorat de manera notable. “El fet que sigui la intel·ligència artificial que pot fer la transcripció permet que gent que no tenia accés a una informació d’una cultura determinada ara hi pugui accedir”, diu Cuesta.
Finalment, destaca la creació de contingut. “Gràcies a la intel·ligència artificial generativa ara és possible crear materials amb recursos limitats que fins ara era molt més costós de fer.” Aquesta capacitat és especialment rellevant per a mitjans petits, entitats culturals i projectes educatius que treballen en català, conclou l'autor de l'estudi.
L’informe situa el projecte AINA, impulsat pel Govern de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center, com un dels exemples més sòlids d’estratègia lingüística digital a Europa. AINA ha generat corpus, models i eines específiques per al català, i ha aconseguit que grans empreses tecnològiques incorporin la llengua en els seus sistemes.
Tot i això, Cuesta alerta que no n’hi ha prou. Les llengües petites o mitjanes necessiten inversió continuada, col·laboració pública i privada, i sobretot mètriques més justes per avaluar el seu rendiment en IA. Els estàndards actuals penalitzen les llengües amb menys dades, cosa que perpetua la desigualtat.
La Unió Europea ha aprovat la primera Llei d’IA del món, però el text no aborda de manera explícita la diversitat lingüística. Tot i que la regulació pot limitar riscos com la desinformació o els biaixos, no garanteix que les llengües no hegemòniques tinguin un espai en els models que definiran la comunicació digital del futur.
Això deixa la responsabilitat en mans dels estats i de les comunitats lingüístiques. Islàndia, per exemple, ha signat acords directes amb OpenAI per garantir la presència de l’islandès. El català, en canvi, depèn sobretot de projectes propis com AINA i de la pressió institucional.
Un futur que s’ha de decidir ara
Per a Romeva, el repte és polític, cultural i tecnològic alhora. “El que esperem, en definitiva, és acompanyar aquest procés i posar sobre la taula una sèrie de preguntes i reflexions que ens han d’ajudar a que aquest procés, que és dinàmic, vagi en una direcció que a nosaltres ens sembla desitjable”, assegura el portaveu d'Irla. La Fundació defensa que les llengües no hegemòniques són “importants, necessàries i tan legítimes com qualsevol altra”.
El missatge és clar: la IA no és neutra, i el futur del català tampoc ho serà. Dependrà de les decisions que es prenguin avui, de la inversió en dades, de la pressió política, de la implicació de la comunitat i de la capacitat de construir tecnologia pròpia.
Afegeix un nou comentari