L’Open Data Day 2026 posa el focus en les dades obertes i la democràcia
Comparteix
Expertes vinculades als àmbits institucional, acadèmic, periodístic i social han compartit experiències i reflexions que situen les dades obertes com a eines democratitzadores.
L’entitat Iniciativa Barcelona Open Data va organitzar, com ja és tradició, una nova edició de l’Open Data Day. L’esdeveniment va posar el focus en les sinergies entre les dades obertes i la democràcia, i va comptar amb la presentació d’una desena de projectes innovadors i transformadors i la dinamització d’una taula rodona amb quatre persones expertes vinculades als següents àmbits: institucional, acadèmic, periodístic i social.
La benvinguda institucional va anar a càrrec de Lourdes Muñoz, directora de l’entitat Iniciativa Barcelona Open Data, qui va recordar que l’Open Data Day se celebrava simultàniament a nombrosos països del món amb la voluntat d’impulsar estratègies per a la promoció de les dades obertes.
"Anteriorment, l’Open Data Day ens ha permès parlar dels reptes socials, dels reptes d’igualtat, etc. Avui, davant d’una situació de polarització, de contrast, de desinformació, pensem que les dades obertes han de tornar al centre. Hem de tornar a posar a l’agenda de les institucions la transparència, l’accés a la informació pública i el bon govern", va compartir Lourdes Muñoz. Muñoz va afegir la importància de treballar una mirada crítica al voltant de l’impacte de la tecnologia i, en concret, de la intel·ligència artificial.
Una desena de projectes transformadors
Tot seguit, es van presentar vuit projectes que promouen una informació pública creïble, impulsen un ús responsable de la intel·ligència artificial i ajuden a entendre la tasca de les administracions. "Quan vam obrir la convocatòria, vam rebre divuit projectes molt interessants. Avui, compartim amb vosaltres una petita selecció, però aviat publicarem un recurs de bones pràctiques amb una recopilació més àmplia", va assegurar Muñoz.
En primer lloc, Maria Garcia, de la Diputació de Barcelona, va presentar la iniciativa ‘Visor 2030’, un visor de dades públiques dels 311 municipis de Barcelona. "L’eina permet a la ciutadania, als equips tècnics i als representants polítics consultar informacions, creuar dades i llegir el territori. La voluntat és prendre millors decisions per part de les administracions públiques", va explicar Garcia. Tot seguit, Magda Lorente, de la Diputació de Barcelona, va compartir el projecte ‘Local.IA’ que busca desplegar la intel·ligència artificial d’una manera endreçada, responsable i ètica al territori. "De la mà de la consciència i la planificació, hem de treballar quatre punts: els models fundacionals, les dades, els algoritmes i les infraestructures. Hem d’activar-nos des de les administracions públiques i no deixar-nos portar", va afirmar Lorente.
La tercera iniciativa va ser ‘Avellana 5.0’ de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que aglutina dades meteorològiques i hidrològiques des de l’any 1973 fins a l’actualitat. "Estem treballant per incloure les dades de l’arxiu històric que va començar l’any 1906. A la comunitat, defensem les dades de qualitat i un ús responsable de la intel·ligència artificial", va exposar Ignasi Servià. A continuació, Júlia Ferrer, de l’Autoritat del Transport Metropolità, va parlar de la digitalització de l’oferta de transport públic. "El recurs aglutina tota la informació dels operadors de Catalunya: horaris, rutes, parades, etc. També inclou dades a temps real i, per tant, recull les alteracions. Són dades reutilitzables", va afegir Ferrer.
Seguidament, Ángela Mena, de l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar el portal de transparència, que conté informacions al voltant dels diferents tributs que recapta el consistori com les sancions de trànsit, l’IBI o els guals. "Volem incrementar la confiança de la ciutadania posant a la seva disposició informacions entenedores, clares i transparents", va puntualitzar Mena.
La cinquena iniciativa va ser ‘i-MovE’ de la Universitat Politècnica de Catalunya, una eina que recull informacions del sector de la mobilitat i les interrelaciona amb aspectes com la meteorologia o els esdeveniments. "El recurs, a més, permet predir la demanda del futur i ajudar a planificar noves rutes o oferir nous serveis", va dir Biel Pallarès.
En aquesta línia, Ángeles González, de l’Ajuntament de Viladecans, va aprofundir en la sol·licitud d’accés a la informació pública com a eina de democratització. "Nosaltres posem a disposició de la ciutadania les dades de gestió amb la voluntat d’enfortir l’administració i generar entorns de confiança", va apuntar González.
En darrer lloc, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va compartir l’espai de dades obertes del tercer sector, on es recullen informacions sobre habitatge, salut mental o col·lectius vulnerables. "Parlar de dades és parlar de persones. Volíem un espai a mida desenvolupat amb el tercer sector i per al tercer sector que ens permetés reforçar la nostra capacitat d’incidència", va puntualitzar David Lladó.
Una taula rodona amb mirada institucional, acadèmica, periodística i social
A continuació, Lourdes Muñoz va conduir una taula rodona amb quatre persones expertes. En nom de l’àmbit institucional, hi va participar Maria Garcia. "Les dades són un actiu que ha de permetre reorientar les polítiques públiques. Les dades han d’estar al centre de les estratègies institucionals per tal de fer front a la desafecció de la ciutadania", va explicar.
Per part de l’àmbit acadèmic, hi va participar Maria José Rementeria, del Barcelona Supercomputing Center, que va alertar dels perills de les informacions falses i va recomanar promoure la formació en esperit crític.
El professional Juan Zafra va representar l’àmbit periodístic i va recordar que les dades obertes permeten prendre decisions en llibertat. També va advertir que sovint les eines d’IA s’alimenten de l’extracció no consentida de dades.
Gerard Sentís, coordinador de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va representar l’àmbit social. "Hem d’estar alerta perquè de la desinformació es pot passar ràpidament als discursos d’odi. Quan les dades no són completes sorgeixen els relats demagògics. Hem de posar a l’abast de totes dades actualitzades, territorialitzades, públiques i treballades", va defensar Sentís.
El debat també va posar l’accent en la manca de metodologia i legislació, així com en la necessitat d’emprar un llenguatge clar i entenedor i d’escoltar la ciutadania i promoure la seva participació pública.
Afegeix un nou comentari