Tal dia com aquest del ja molt llunyà 1964, en Llorenç Vidal, pedagog, escriptor i pacifista mallorquí, va iniciar aquesta ja llarga tradició: Aprofitar el dia de l’aniversari de la mort de Gandhi, per donar a conèixer la seva vida, el seu pensament, la seva acció i tot el que això ha aportat a la humanitat.

Una altra persona il·lustre, Albert Einstein, parlant de Gandhi va dir: ‘Les generacions futures tindran feina a creure que un home com aquest, de carn i ossos, hagi caminat per aquesta terra’.

Efectivament, l’aportació històrica de Gandhi és transcendental: no ens cal fer mal, ni matar, ni odiar, per defensar la justícia i la dignitat de les persones humanes. Quantes bones persones, revoltades pel patiment dels altres, per les injustícies flagrants o per les violacions dels drets humans s’han trobat encallades en la disjuntiva de no fer res o agafar les armes! És una trampa que se’ns repeteix constantment quan ens trobem en un conflicte, com si només existissin dues opcions: la passivitat o la violència.

La passivitat no la defensa mai ningú, tanmateix hem de reconèixer que, en aquesta disjuntiva, és l’opció que prenem més habitualment: mirar cap a una altra banda, no complicar-nos la vida, fugir...

La violència genera dolor, sofriment i mort. Si hom vol lluitar per la justícia i la dignitat de les persones no pot caure en la incoherència de practicar la crueltat, la injustícia i l’atropellament dels drets d’unes altres persones. Practicant el mal s’obté el mal. No és veritat que la fi justifica els mitjans, sinó que un mal mitjà perverteix i enverina el més noble dels objectius.

Gandhi ens ha mostrat amb la seva vida que aquesta trampa és una falsedat enorme, que és possible lluitar per la justícia practicant la justícia, per la dignitat respectant la dignitat de tothom. La no-violència proclamada i practicada per ell ens ha mostrat que hi ha eines molt poderoses per lluitar contra la injustícia d’una forma constructiva. Altres abans d’ell han predicat i practicat la no-violència però mai ningú abans d’ell l’havia emprat de forma generalitzada en tota mena de conflictes, des dels personals fins, a gran escala, els grans conflictes socials i polítics. Aquesta és la seva gran aportació.

Cal advertir, però, que aquesta forma de comportar-se i de lluitar són fruit d’uns valors molt sòlids, d’unes conviccions profundes i ben arrelades i d’una força interior extraordinària. La conducta sempre és un resultat. Per això és imprescindible educar-nos i educar, fer néixer, créixer i enfortir valors i conviccions interiors, fonamentalment la recerca insubornable de la veritat i la justícia i l’amor i el respecte per tota persona humana.

D’aquí l’encert de la intuïció de Llorenç Vidal, en voler fer present de forma explícita, almenys un dia a l’any, aquests valors a les escoles. La tradició s’ha anat generalitzant i ja són moltes les escoles de tots els nivells que celebren aquest dia amb activitats ben diverses. No hem d’oblidar, però, que som els adults els que primer ens hem d’anar educant i transformant, si volem poder ser educadors creïbles.

Bona jornada de la No-violència i la Pau a tothom.